Miriam Triay / Ciutadella – Bàrbara Lluch Salas, maonesa llicenciada en ADE (Administració i Direcció d’Empresa), fa més d’una dècada que n’ha fet de la seva afició, la cuina, una professió. Amb alts i baixos vitals que han influenciat directament a aquest somni, ja fa un any que Lluch ha creat la seva marca pròpia, i que es dedica enterament i completa al que més li agrada.
CANVI D’AIRES
Després d’un llarg i complex camí, fa un any que nasqué una nova professional de la cuina, a l’illa de Menorca. “A jo sempre m’havia agradat la cuina, però ho feia a nivell domèstic, familiar, fins que vaig veure que era el que realment m’omplia”. Arran d’aquest moment, i com ens ha passat a molts, es va adonar que necessitava un canvi d’aires.
Després d’haver acabat la carrera d’ADE, Lluch va estar gairebé una dècada treballant en un despatx d’advocats. Tanmateix, i quan es va adonar que el seu camí havia de ser un altre, “vaig decidir muntar una empresa de càtering, MIME’T. Llavors, vaig començar fent menús, serveis privats, fins i tot vaig obrir una botiga dins Maó, on venia vins, xocolatis, un poc de manatge…”.
Passat un temps, però, va haver d’aparcar aquest somni: va tancar l’empresa i es va dedicar a fer altres feines. “A causa de diversos motius personals, vaig haver de decantar-ho, encara que mai ho vaig deixar del tot. Els estius sempre els dedicava a aquest tipus de servei. Però ja no era igual”.
RETROBAMENT AMB LA CUINA
Mentre Lluch decidia que el seu moment per la cuina ja arribaria, va començar a treballar, durant una temporada, a Sa Cooperativa del Camp de Menorca. Allà va tenir la gran sort de poder desenvolupar aquesta passió per la gastronomia. “Em va ajudar molt a poder obrir-me i a obrir portes”.
Gràcies a aquest treball, va poder prendre consciència, i aplicar-ho posteriorment a la seva marca, de la importància del producte local, de tenir en compte l’estacionalitat a l’hora de preparar els plats, de recolzar la nostra gastronomia, tant passada com actual. “Allà vaig aprendre, entre altres coses, les dificultats que tenen els productors, i açò em va ajudar a reforçar la idea de no deixar perdre determinades receptes ni informació pròpia. Perquè aquí, realment, hi ha un problema, i és que consumim molt producte de fora”.
BÀRBARA LLUCH, LA MARCA
Fa ja un any que va arribar el moment de Lluch per començar a treballar en la seva marca pròpia. Ara ja es dedica professionalment al que més li agrada, i, de fet, xala molt del que fa. “Vaig decidir lluitar per açò. La meva trajectòria vital em va fer veure que era cap aquí on havia d’anar, perquè és aquí on soc feliç, on puc crear de la manera que m’agrada, on, a més, també puc fer feliços i ajudar als altres”. Es va adonar que era la seva vocació, i que ho havia de fer passés el que passés.
Així, va començar, finalment i de forma definitiva, la seva relació professional amb la cuina. Una feina que, per ella, “va més enllà de només cuinar o menjar. És una forma d’oferir felicitat a tota la gent que confia en tu i, alhora, és una manera de mostrar tot allò que forma part de nosaltres com a societat, en aquest cas, les diferents receptes”. La seva funció, llavors, no només està enfocada en oferir menjar, menús, i ajudar en aquest sentit, sinó que també participa en diversos tallers i tasts, a més de col·laborar amb altres organitzacions com Sa Cooperativa, el Museu de Menorca o Cómete Menorca, entre altres.
Així, quins serveis ofereix exactament la marca Bàrbara Lluch? Presenta un gran ventall d’opcions, entre les quals trobam: menús personalitzats per a grups, tallers de cuina personalitzats, organització de càtering per a festes i esdeveniments, cuina per a restaurants i empreses particulars, cuina a casa, i, “fa uns mesos, he començat amb els serveis de Batch Cooking”. Aquest nou format de servei se centra a oferir al client el menú d’una setmana amb les preparacions, si cal, que necessitarà. Un nou camí que està agafant la cuina i que, entre altres coses, lluita contra el malbaratament alimentari.
LA SEVA IMATGE
Tractant-se d’una marca que s’ha anat cuinant a foc lent, Lluch ha pensat en tots els detalls, tant grans com petits. Així, fins i tot la seva imatge a l’hora de cuinar, té un motiu. Una de les seves lluites -per dir-ho d’alguna manera-, és cap a la potenciació de la gastronomia menorquina, tant tradicional com innovadora, encara que açò no vulgui dir que no ofereixi ni prepari altres cuines del món.
Abraçant ambdues idees, tant el fet que, per una banda, vol estalonar la cuina pròpia, com que també vol participar en la cuina de fora -per la qual cosa potser acaba viatjant i col·laborant més enllà de les illes-, va sentir la necessitat de transmetre la seva herència, el seu origen. “De dur sempre una senya de Menorca al damunt”. Així, la seva imatge, que ja es pot veure en el logotip, i que es transmet amb la vestimenta, consisteix a representar a la dona menorquina tradicional, però amb una renovació actual.
Lluch sempre es vesteix amb un mocador al cap, encara que el porta de forma diferent, se’l ferma sota el monyo; amb roba negra i un davantal a sobre, de diferents colors; i, a l’hivern, amb els punys de la camiseta arremangats. “Des del primer moment, la meva intenció era fer un homenatge a la forma de vestir típica de la dona menorquina”.
De fet, i pel que fa al paper de la dona a dintre de la cuina, Lluch creu que ja no té res a veure amb el domèstic d’abans; sinó que ara, i per sort, es tracta d’una feina a dintre de la qual ja s’accepta que la dona sigui una professional. “I açò ho demostren les diferents cuineres i xefs d’alt nivell que ja podem trobar en el panorama actual”. Un canvi necessari en tota professió i que, segons la cuinera, en aquesta ja ha tingut lloc. “Jo crec que, de cada vegada, la dona està més posada professionalment dins la cuina. I es rep correctament per la resta de la societat”.
