Els municipis de Felanitx, Puigpunyent i Binissalem s’uniran enguany als municipis de les Balears, que ja es varen declarar Ciutats per la Vida, en els últims anys, com Artà, Manacor, Marratxí, Santanyí, Calvià i Alaró, entre d’altres a Mallorca i Maó i Ciutadella, a Menorca. Tots aquests municipis està previst que il·luminin les façanes dels ajuntaments o exhibeixin pancartes contra la pena capital en la diada de “Ciutats per la vida, contra la pena de mort” que es celebrarà el dijous 30 de novembre.
Amb motiu de la celebració de la 21ª edició de la Diada de Ciutats per la Vida, Amnistia Internacional denuncia com, malgrat la tendència mundial cap a l’abolició de la pena de mort, països com a Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita, Egipte i els Estats Units segueixen matant en nom de la justícia.
Enguany participaran a la Diada més de 3.000 ciutats i municipis de tot el món, de Roma a Johannesburg passant per Amsterdam, París, Berlín o Nairobi entre d’altres. A l’Estat espanyol són més de 80 els municipis adherits a aquesta iniciativa.
Els ajuntaments de Manacor, Marratxí, Santanyí, Artà, Calvià, Alaró, Maó i Ciutadella i, que varen aprovar sengles declaracions institucionals o mocions, participaran un any més a Ciutats per la Vida, il·luminant les façanes dels edificis consistorials o exhibint pancartes contra la pena de mort. Enguany també s’hi han adherit per primera vegada els municipis de Puigpunyent, Binissalem i Felanitx.
La Diada de Ciutats per la Vida es convoca de l’any 2002 ençà per impulsar l’abolició de la pena capital a tot el món i commemora la primera vegada que un estat, el Gran Ducat de la Toscana, la va abolir el 30 de novembre de 1786. Es tracta d’una iniciativa internacional impulsada per la Comunitat de Sant’Egidio amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort de la qual Amnistia Internacional fa part juntament amb una seixantena d’organitzacions de tot el món.
La pena de mort al món.
Encara avui dia, diversos països desafien la tendència mundial i recorren a aquest càstig cruel, inhumà i degradant. Països com la Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita, Egipte i els Estats Units continuen liderant aquest terrorífic llistat.
La Xina segueix sent, any rere any, el major executor mundial, tot i que es desconeix la veritable magnitud de l’ús de la pena de mort al país, ja que les dades relacionades amb aquesta pràctica estan classificades com a secret d’Estat.
A l’Iran, les execucions judicials van augmentar un 83% i com a mínim 5 persones van ser executades per delictes que havien comès quan eren menors de 18 anys. L’Aràbia Saudita va assolir la xifra més alta d’execucions judicials en els darrers 30 anys, arribant a executar 81 persones en un sol dia, mentre que a Egipte, tot i que les execucions registrades van disminuir un 71%, les condemnes a mort conegudes van augmentar en un 51%. També ens trobem amb els Estats Units, país que va augmentar les execucions en un 64% i que va condemnar a mort persones amb discapacitat mental o intel·lectual, cosa que és contrària al Dret Internacional dels Drets Humans. Aquests són només alguns exemples que il·lustren com encara queda molt camí per recórrer fins veure un món lliure de la pena de mort.
Malgrat això, davant els qui volen mantenir-la i fins i tot els qui volen introduir-la de nou, és necessari mantenir viu el compromís que els darrers anys ha permès fer importants avenços en aquest camí cap a l’abolició de la pena capital. I aquestes bones notícies, aquests avenços, ens arriben mitjançant una dada clau i esperançadora: el 2022 es van afegir al llarg llistat de països abolicionistes 6 països més. 4 d’ells, Kazakhstan, Papua Nova Guinea, Sierra Leone i República Centreafricana van abolir la pena de mort per a tots els delictes, mentre que Zàmbia i Guinea Equatorial ho van fer per als delictes comuns.
Això significa que actualment un total de 144 països han abolit la pena de mort a les seves legislacions o a la pràctica, és a dir, més de dos terços dels països del món.
Decididament, el món avança contra la pena de mort: milers de persones es mobilitzen a tot el món en defensa de les persones condemnades, signant les crides que s’han fet per aturar les seves execucions i manifestant públicament el seu rebuig a treure la vida en nom de la justícia.
