La setmana passada, l’equip de govern es va topar amb el primer “no” important de la legislatura per part dels grups de l’oposició de l’Ajuntament de Ciutadella. Els pressupostos, que ja albiraven canvis amb l’aprovació d’una nova taxa d’aigua i el dèficit tarifari conegut de la taxa de fems, arribaven amb una memòria d’alcaldia que ha estat àmpliament criticada per PSOE Ciutadella, PSM Més per Menorca i Ciutadella Endavant. Del document farragós, aquell ple de nombres i taules, poc se n’ha xerrat.
La manca de consens fa pensar que, almanco pels primers dies de l’any, els pressupostos de Ciutadella hauran de ser els mateixos que per enguany, amb un escenari econòmic molt diferent del de 2022. En aquell moment es van aprovar els comptes que s’han executat, a mitges, entre l’actual equip de govern i l’anterior, que va defallir en el moment de renovar un pacte d’esquerres que semblava romput després d’una negociació dura. Però que, amb una memòria d’alcaldia que, diuen, no demostra un projecte polític per part del PP, s’han tornat a unir més que mai, fent front a un “enemic” comú.
Què pot passar si s’han de prorrogar els comptes municipals? En principi, que és molt possible que promeses que s’han fet a la ciutadania, s’hagin de posposar fins al moment de tenir uns comptes nous. No quedarem sense pressupost, però tampoc es podrà canviar res del que hi havia fins ara.
És açò el que ens mereixem com a ciutadans? Estem davant una realitat, la d’una llista clarament més votada -la del PP- i una majoria d’esquerres que no es va saber posar d’acord per governar. La balança es podria haver tombat cap a qualsevol de les dues bandes. Però si com a ciutadans, votam a un o altre partit, és per veure avanços al municipi. I una pròrroga de pressupostos no és avançar.
