Miriam Triay / Ciutadella – Havent començat ja el darrer mes de l’any, i després de tants reptes i noves experiències viscudes per l’OCIM (Orquestra de Cambra Illa de Menorca), des del setmanari hem considerat convenient dedicar unes pàgines a l’organització musical sense ànim de lucre. A saber quin és el balanç que fan d’enguany, fins al moment, i a com volen que segueixi avançant. Per açò, hem parlat amb la presidenta de l’orquestra, Esther Pons, i el director artístic, Francesc Prat.
S’UNEIX LA MÚSICA MENORQUINA
L’any 1998 neix l’OCIM en el si de les Joventuts Musicals de Maó. Per açò, enguany s’ha celebrat el 25è aniversari de l’associació. Dues dècades i mitja de feina i música, d’instruments i projectes.
“L’impulsor d’aquesta iniciativa va ser en Kiko Fèlix, president de JM de Maó. Hi havia una generació molt potent de músics menorquins, i era inevitable no ajuntar-nos tots, no crear una orquestra, unint la música de l’illa”, explica Esther Pons, membre fundadora i actual presidenta de l’OCIM.
Així, l’orquestra va sorgir com un espai de trobada per tots aquells músics menorquins que volien fer música junts, acompanyats. Un en el qual, al cap d’uns anys, també es van voler unir i implicar les Joventuts Musicals de Ciutadella. La música cada vegada creixia i s’unia més, creant sinergies i connexions entre diferents entitats. Fins que, i en vista de la diferenciació de programes, i que, realment, l’OCIM ja es gestionava a través d’una junta pròpia, aquesta associació va decidir independitzar-se de les Joventuts. “Tot de mutu acord, i sense haver perdut mai el vincle entre nosaltres. Cada any estem en els seus festivals d’estiu i quan ens necessiten, però era més fàcil d’aquesta manera”.
25 ANYS DESPRÉS
Ara, i després de tots aquests anys, l’OCIM és una associació sense ànim de lucre que funciona a través d’una junta composta per diversos músics membres de la mateixa orquestra. Amb Esther Pons com a presidenta, Francesc Prat com a director artístic, i Vicent Salvador com a gerent. Com afirma la mateixa Pons, en aquest sentit, “ens hem modernitzat i professionalitzat”.
Una formació molt equilibrada que gaudeix fent música. És més, i segons les paraules del seu director artístic: “L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca és un espai on queden amics i companys de passió. Es nota molt amb el resultat final, el vincle que han sigut capaços de crear tots. Hi ha una sintonia molt bona, i dona gust treballar amb ells. Fan una unió que permet que el grup sigui capaç d’arribar a llocs impensables, perquè ho fan en equip”.
I també molt versàtil. Capaços de formar-se de diverses maneres, ja sigui per una actuació de 9 músics, com els Musinautes que van estrenar el passat 17 de novembre, o una de més de 100, com va ser la Novena de Beethoven d’aquest estiu. “Per sobreviure fem grups simfònics o formats més de cambra, sempre variant el nombre de músics. Ens transformam segons les necessitats, el programa i la capacitat econòmica, sobretot”, afirma la presidenta.
Una manera de funcionar, de fusionar-se o trencar-se segons necessitats, de passar de ser un duo, a fer una òpera de més de 100 persones… que, i segons afirma Francesc Prat, “és com s’està entenent avui dia qualsevol formació jove. S’està tendint a aquest model, no al típic, antic, simfònic de sempre, sinó que justament a açò, a la versatilitat. Una mostra més que l’OCIM està actualitzada i és professional”.
UN 2023 PLE D’AQUESTA VERSATILITAT
Així, tenint en compte la capacitat de conversió que presenta l’OCIM, es pot entendre a la perfecció el programa que s’ha anat executant aquest 2023. “Enguany ha anat molt bé. Era l’any dels 25 i vam preparar-lo de forma especial, perquè destaqués. Per açò, ens vam posar reptes com l’òpera, ‘La Bohème’ o la Novena de Beethoven”, explica Prat. “Llavors el balanç és molt bonic”.
Com a novetats, enguany ja s’ha establert el Conjunt d’Antiga com a una constant de cada any, sobretot, després de l’èxit que van tenir amb el programa de la violoncel·lista, Viola de Hoog: ‘Handel i la família Bach’. O s’ha treballat, després de molt de temps, només amb el grup de vents, creant un octet que ha representat una versió íntima de l’òpera ‘Fidelio’ de Beethoven.
Reptes, com diu Prat, o fites, que es posen cada any per poder superar-se i demostrar-se, com a grup, que són capaços de molt si funcionen conjuntament. De poder seguir creixent.
Actuacions que, establint-se moltes d’elles en els programes de cada any, com els Musinautes, que conjuga la música amb altres disciplines artístiques, no deixen de sorprendre al públic, i als mateixos músics. “En el concert que vam estrenar el passat 17 de novembre, al Teatre Principal de Maó, i que després vam portar al Teatre des Born, enguany presentàvem una música preciosa de la mà de Gina Leichman, acompanyada d’un espectacle de circ de la companyia Hotel Iocandis”, explica Esther Pons.
Es tractava d’una estrena mundial, de música acabada de compondre, i amb una posada en escena única i diferent. “Va ser un esdeveniment molt especial, perquè la música era original, però el que organitzàvem, la història que hem creat a partir de la música, el que feren els trapezistes… tot era nou. I que en l’any del nostre aniversari puguem estrenar una obra així, és molt èpic”.
EL QUE VINDRÀ
L’OCIM és, per tant, música entre amics, d’una versatilitat sorprenent, i amb una superació anual digna d’admirar. Segons la percepció de molts, però sobretot, de Francesc Prat, que ens pot brindar una mirada de fora. Del programa d’enguany ara queda per representar el concert de cap d’any, que serà el ‘Pulcinella’ d’Stravinski. “També un gran repte, una meravella, i que de ben segur surt com toca. En cada programa ens hem trobat amb actuacions especials, que ho han acabat sent. Esperem que aquesta en sigui una”.
De moment, estan ultimant i tancant la temporada del 2024, per la qual cosa, encara no ens han pogut avançar gairebé res. Simplement que hi haurà concert d’estiu, de Musinautes, de cap d’any… els fidels actes de cada prgorama. A més de diverses actuacions de formacions i conjunts, com el Conjunt d’Antiga. “Però encara hem de veure com i fins a on podem fer. Sobretot pel tema de programa i capacitat de la mateixa orquestra, però també a causa de la viabilitat econòmica de què disposem”, afirma Pons.
Dins aquest futur imminent i encara sorpresa, l’OCIM té una cosa molt clara: mantenir i potenciar la part social. “Estem adherits al programa Apropa Cultura. Açò permet que a tots els nostres concerts pugui venir gent amb un preu simbòlic, persones que potser d’altra manera no hi accedirien”, ens explica la presidenta. “A més que sempre fem activitats i actuacions destinades a públics concrets i especials que potser no podrien accedir-hi d’altra manera, com el concert de cap d’any a l’Hospital Mateu Orfila, o l’any que vam anar a tocar al Centre Penitenciari de Menorca”. Es tracta d’una iniciativa que pretén que la cultura estigui a la disposició de tothom, i segons Esther Pons, són les actuacions que més els proporcionen enriquiment, sobretot, personal.
ELS AMICS DE L’OCIM
Ells donen, però també necessiten rebre. Econòmicament, una associació sense ànim de lucre, no té les mateixes facilitats. És per açò, que es van crear els Amics de l’OCIM, que vindrien a ser els socis. Aquests, pagant una quantitat triada, a l’any, tenen accés a diferents privilegis, com descomptes, sortejos, o, fins i tot, activitats en què poden conèixer els músics i contextualitzar els concerts abans que aquests tenguin lloc.
“És molt bonic poder comptar amb aquests amics. Hi ha cares entre el públic que sempre es repeteixen, són persones que ens ajuden, i a les quals podem veure de forma més directa i íntima quan els oferim activitats diverses”, expliquen ambdós. Per exemple, poder assistir als assajos de les actuacions, o fer una xerrada explicativa, com la que van brindar aquest estiu, abans de la Novena de Beethoven, perquè el públic pugui comprendre i percebre les diverses peces d’una altra manera. Més propera.
