Aquesta setmana publicam un interessant reportatge on parlam del que ens costa als menorquins el viatjar amb avió, tant entre illes com a la península, que és on més problemes i despeses econòmiques tenim, patint un vertader greuge comparatiu amb els peninsulars que tenen alternatives com el tren o la mateixa xarxa de carreteres i autopistes.
Els menorquins i menorquines patim la usura de les companyies d’aviació que ens exprimeixen per tots els costats. Ens cobren i molt si volem dur equipatge bé sigui de mà (el que ara coneixem com un tròlei) o si embarcam maletes a la bodega de l’avió, cosa que provoca que viatjar sigui de cada vegada més un luxe i, si s’ha de viatjar per necessitat es converteixi en una despesa desorbitada, malgrat que ens diguin que ens fan el 75% de descompte de resident.
Els que vivim a les illes no podem seguir sent residenta de tercera, no podem seguir patint els incompliments de les companyies aèries en l’aplicació del mateix descompte de resident, en el que ens cobren a més a més si hem de viatjar amb equipatge i, patir també, els monopolis de les companyies que a més a més posen els trajectes que més els hi convenen i més d’un o una s’ha vist “tirat” a l’Aeroport perquè el seu vol no ha sortit o s’ha suspès.
És per açò que les compensacions que dóna actualment l’Estat al illencs, són encara poques, minses, a l’hora de viatjar, de sortir fora de les nostres illes, i no es pot entendre, en canvi, que l’altre arxipèlag, el Canari, sí tengui unes avantatges, descomptes i millores que els Balears no tenim des de fa massa anys, des de fa massa legislatures.
Els menorquins i menorquines tenim dret als mateixos serveis, mateixes infraestructures i facilitats que aquells que viuen a Madrid, a Gran Canària o a Sevilla… i aquest greuge comparatiu no és raó de ser en ple segle XXI.
