Miriam Triay / Ciutadella – “La paraula càncer és un terme molt ampli que abasta més de 200 tipus de malalties. Cada una d’aquestes posseeix característiques particulars que, en alguns casos, són completament diferents de la resta d’altres càncers, podent considerar-se malalties independents, amb les seves causes, la seva evolució i el seu tractament específic”. Explica l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
PARLEM DE KARKÍNOS
CÀNCER (m.). Del grec ‘karkínos’, que significa ‘cranc’, el concepte s’aplica a aquest tipus de patologies, perquè la forma de les venes afectades que rodegen el tumor s’assemblen a les potes d’un cranc. Com bé van explicar Hipócrates i Galeno en el s. II d.C.
Segles després de la primera denominació de la malaltia, aquesta segueix en augment i amb un gran pes dins la nostra societat. Segons ens explica la cap de la Unitat d’Oncologia de l’Hospital Mateu Orfila, Yashmin Afonzo, “el càncer és una malaltia que té una alta morbimortalitat. Segueix sent la segona causa de mort, després de les malalties circulatòries, i és un greu problema de salut global, perquè seguim creixent en incidència”.
Però que és realment el càncer? Ho sabem? “És una anomalia molecular, genètica. Mutacions que apareixen en una cèl·lula que era normal i que per algun motiu falla en l’etapa de proliferació, de creixement. Aquesta cèl·lula pateix canvis i perd el control. I llavors, acaba sent una cèl·lula que s’assembla bastant a les normals, però amb mecanismes de control de duplicació diferents”.
Estem davant, llavors, d’un grup de patologies provocades per la proliferació descontrolada i anòmala de cèl·lules.
PARLEM DELS NOMBRES
“L’any 2023, amb dades actualitzades, s’han diagnosticat, a nivell mundial, 18 milions de nous casos de càncer. Els quals s’espera que segueixin augmentant durant la pròxima dècada, fins a arribar, l’any 2040, als 28 milions”, afirma Afonzo.
Unes dades que esgarrifen. Però que s’han de contemplar en la seva totalitat. En aquest sentit, hi ha tres punts a considerar:
– L’esperança de vida és major. Ara vivim més. “El càncer està fortament vinculat a l’edat, per tant, a mesura que vivim més, tenim més probabilitats de tenir alteracions genètiques o mutacions que ens facin desenvolupar un càncer”.
– Millors tècniques de diagnòstic. Ara hi ha més casos detectats, de forma precoç, de pacients amb càncer i, en conseqüència, els nombres augmenten. “Diagnosticam tumors en etapes més primerenques, la qual cosa fa que també els tractaments puguin, una vegada aplicats, tenir taxes de cura majors”.
– Forta exposició a factors de risc. Aquests serien el tabaquisme, alcoholisme, sedentarisme, inflamació crònica, canvis hormonals… “Factors sobre els quals sí que podem influenciar per modificar i disminuir la incidència que estem vivint. En aquest sentit, moltes vegades el que falla és la part educacional. Els canvis de conducta en la societat no són tan fàcils d’aplicar”.
PARLEM DE ‘EL ROSA ÉS MÉS QUE UN COLOR’
Contemplant aquestes xifres, a Espanya, el primer càncer més detectat és el colorectal, i el segon el de mama. “Encara que en la dona el de mama és el més freqüent, i també el tumor que més mort produeix”. Així, a l’any es diagnostiquen al voltant de 35.000 dones amb càncer de mama. És a dir, 1 de cada 8 dones podran tenir càncer de mama al llarg de la seva vida a Espanya.
Un càncer llavors que, i encara que s’hagi avançat en la seva investigació, segueix presentant una alta incidència i, el que és més preocupant, una alta recaiguda i posterior mortalitat.
‘El rosa és més que un color’ simbolitza aquesta idea. El lema de la campanya del passat 21 d’octubre, CONTRA EL CÀNCER DE MAMA, que prepara l’AECC cada any. “No tot és de color rosa, tot i que s’hagi progressat molt, encara queda molta feina per fer. Molt de camí a recórrer, i s’ha de recordar”, explica la presidenta de la seu de Ciutadella, Rufi Lorente.
En aquest sentit, des de l’associació, organitzen una sèrie d’activitats durant el cap de setmana de la campanya, per poder conscienciar a la població. Tant de les dades, com dels tractaments. Dels perills i de les victòries. En aquest sentit, una de les parts més esperades d’aquesta campanya és la caminada que es fa pels carrers de Ciutadella, amb diferents pancartes, i amb el color rosa com a bandera. Enguany, de fet, a aquesta se li va sumar la cadena humana que van fer les diferents participants, per mostrar la unió necessària i existent.
PARLEM DE LES MAMES
Tenint present el camí que queda per fer, i la conscienciació que s’ha de seguir fent en tots els estrats socials, també s’han de celebrar els avanços. “Com més aviat es localitzi el tumor, la sobrevida que pugui tenir la pacient amb l’aplicació dels tractaments, és major. Per açò, i actualment, els cribratges ens permeten detectar molts més casos en estadis primerencs”, explica Afonzo. En aquest sentit, i en el cas del càncer de mama, es fa a totes les dones, a partir dels 50 anys, una exploració mamària per veure si es pot percebre cap deformitat o problemàtica inesperada.
Aquesta detecció precoç cobreix el 90% de la població propensa a patir aquest tipus de patologia. Perquè sol aparèixer amb l’edat. “Però hi ha un 10% que afecta a dones menors de 40 anys que no queda cobert amb el cribratge. Açò vol dir que l’educació, de què parlàvem abans, juga un paper clau. És molt important l’autoexploració mamària una vegada al mes i anar al ginecòleg una vegada a l’any, mínim”. Aquestes pautes ajudaran a reduir el risc de desenvolupar-lo.
I el càncer de mama per què té tanta importància i tanta incidència? Entre altres coses, perquè és un dels càncers més propensos a reaparèixer en la pacient i escampar-se, provocant la fase metastàtica. “Sabem que el 30% de les pacients amb càncers de mama que s’hagin pogut tractar, recauran en l’evolució posterior”, afirma Afonzo. “Per açò solem fer un seguiment de 10 anys, per poder mantenir controlada la seva evolució”.
PARLEM DE LA DIFERÈNCIA
Si el 2023 hi va haver 34.740 casos nous de càncer de mama a Espanya, i 785 a Balears, tots ells es van donar en dones. Segons l’Observatori de l’AECC. Així i tot, en termes generals, i sense tenir en compte només l’any en curs, la incidència d’aquest tipus de càncer en l’home és de l’1%. En paraules de l’oncòloga: “És un càncer típicament femení, encara que els homes també el poden patir. La freqüència, però, es repeteix en el temps, no hi ha un augment en l’home”.
Però, per què és així si ambdós gèneres presenten mames que puguin ser afectades? “En aquest tipus de càncer hi ha factors hormonals que juguen un paper clau. És un càncer hormonodependent. I, en aquest sentit, l’home també es pot veure afectat. Però, està clar, que les hormones tenen una major incidència en la vida de la dona”.
Aquestes paraules d’Afonzo, es veuen reforçades quan ens recorda alguns dels factors de risc del càncer de mama:
– Nul·liparitat: quan no s’han tingut fills.
– Experimentar molts de cicles menstruals, és a dir, començar aviat amb la regla, i tenir una menopausa tardana.
– Quan no es té un període de lactància, havent tingut fills.
– Quan s’ha tingut una teràpia de substitució hormonal.
“L’hormona estrogen en la dona juga un paper molt important, perquè actua en tot el nostre metabolisme. Així que, en realitat, és normal que es vegi més en la dona que en l’home. Perquè la càrrega hormonal que tenim és major. En els homes hi ha d’haver, en el moment del diagnòstic, una composició hormonal un poc alterada”.
Un càncer llavors, que provoca desigualtat, concentrant-se en la dona, i oferint un dels índexs d’incidència i mortalitat més alts en aquest tipus de patologies. Perquè açò cada vegada vagi a menys, és molt important seguir recolzant la investigació, en tot tipus de càncer, i fer cas de les recomanacions dels experts. Com l’autoexploració mamària mensual. A més d’augmentar el nivell educacional i de conscienciació en la població. Per açò, són molt importants associacions com l’AECC que, a través de les campanyes mensuals, posen llum damunt moltes de les ombres del càncer.
