Miriam Triay / Ciutadella – Majo León, arqueòloga, apassionada de la prehistòria i del patrimoni, és la Tècnica encarregada del Museu Can Saura. Amb una clara convicció, des de petita, que volia viure aventures rodejada de les restes que ens formen i defineixen, va estudiar Història i es va especialitzar en Arqueologia. Més tard va decidir seguir amb les seves especialitzacions, i va fer dos postgraus, un en Museologia i l’altre en Ciències clàssiques. A partir d’aquí ha participat en diferents excavacions i, ara, des de fa més d’una dècada, treballa dins el món de la museografia.
Com sorgeix aquesta passió per la història i l’arqueologia?
Arran del patrimoni que tenim a l’illa. Des de petita, amb la meva família, fèiem diverses excursions a jaciments arqueològics de Menorca. D’aquí va començar el meu interès i curiositat per les restes que tenim aquí.
A part d’açò, també em vaig veure molt influenciada per la imatge idealitzada que es presentava de l’arqueòleg a pel·lícules com Indiana Jones. Semblava que eren grans aventures. I encara que amb els anys vaig veure que tot era fantasia, la meva passió per l’arqueologia ja havia nascut.
Com es definiria professionalment?
Jo som arqueòloga, de camp, a més. Perquè m’agrada molt anar a les excavacions. Però clar, ara, i des que estic al Museu Can Saura, m’he hagut de redefinir. He hagut de ser més al despatx, i no sortir tant al carrer. No mirar tant per l’arqueologia, sinó pel Museu. Obrir-me a altres vessants de la feina patrimonial. I encara que no puc evitar definir-me com a arqueòloga, he evolucionat com a professional.
Ens podria explicar la seva trajectòria fins al moment?
Quan vaig acabar d’estudiar el postgrau d’Arqueologia, vaig començar a treballar com a arqueòloga autònoma, d’urgències. Anava a diverses obres i excavacions que necessitaven un equip d’arqueòlegs.
Al cap d’un temps, vaig tornar a Menorca perquè em va sorgir l’oportunitat de fer feina per una empresa privada d’arqueologia. Estant ja a l’illa, va ser quan vaig decidir seguir estudiant, a través de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), Museografia i Ciències clàssiques.
Fins que vaig entrar a fer feina a l’Ajuntament, primer com a arqueòloga al Museu del Bastió de sa Font, i finalment al Museu Can Saura.
I com sorgeix aquesta feina al Museu Can Saura?
Arran de les obres que es van fer al mateix edifici. Quan l’Ajuntament va adquirir l’immoble, van aparèixer restes arqueològiques, i van necessitar a un segon arqueòleg. Aquesta vaig ser jo. Quan després va sortir la plaça de Tècnica responsable del Museu, em vaig presentar, vaig fer un examen, i vaig passar la selecció. Ara fa 13 anys que faig feina amb l’Ajuntament, i 6 que som al Museu Can Saura.
Quina n’ha sigut la trajectòria dins aquest?
Hi ha hagut etapes bones i d’altres no tan bones, com amb tot. Però estic molt agraïda perquè he crescut com a professional. Sobretot des del moment en què l’Ajuntament va apostar de manera clara i definitiva pel Museu. A partir d’aquí hem estat treballant amb tota la nova museografia. Amb molta il·lusió. I aprenent molt.
Quins projectes teniu dins el Museu?
Doncs ara tenim una exposició permanent i també aprofitam un parell de sales per poder portar a terme un projecte didàctic. A través del programa ‘Obrim portes’, oferim una sèrie de tallers per ampliar i ajudar en el coneixement d’història i patrimoni de Ciutadella, per als petits i joves.
A més, també intentam que cada any hi hagi una exposició temporal a El Roser. A més d’organtizar, entre altres, el Tast de Cultura. Per tant, a part de les feines de cada dia, també intentam engegar altres projectes interessants.
Ara, a més, hem participat en dues excavacions programades. Una a Cala Morell, en el poblat de navetes, i l’altra a Son Catllar. Es tracta d’una col·laboració amb dos grups d’arqueòlegs, amb els quals jo, personalment, excav.
Per jo és un privilegi poder treballar aquí, i actualment em centr a intentar millorar-lo tot el que pugui. Que la gent del poble se senti seu el Museu. I anar creixent en difusió; una de les branques més importants de la museografia i història.
Finalment, què opina de la dona dins la seva professió?
Doncs durant la meva trajectòria professional, la gran trava que m’he trobat com a dona, és la col·laboració amb altres gremis, com el dels manobres. De per si ja els marquem límits a la seva feina, però el fet que ho faci jo, com a dona, més d’una vegada m’ha suposat problemes. En aquest sentit, se’ns qüestiona molt la nostra feina.
D’altra banda, dins la mateixa història la dona no ha tingut mai un paper clau. Era l’home qui protagonitzava els relats. Ara, açò, a poc a poc s’està canviant. I des del Museu Can Saura, de fet, la museografia que portam cerca donar el paper que es mereixen les dones. Per açò en les il·lustracions mostrem a dones, homes i fillets, i destacam el paper femení en la història que contem.
