Fa anys que des dels sindicats d’inquilines estem denunciant una situació anòmala que es viu a l’Estat espanyol, on es permet saltar-se els mínims drets assolits des del moviment de l’habitatge a través dels lloguers de temporada. La patronal immobiliària porta més d’una dècada dissenyant un conjunt d’estratègies per no complir amb les condicions de la Llei d’Arrendaments Urbans i altres regulacions que protegeixen els drets de les llogateres, com ara la durada mínima de 5 o 7 anys, la prohibició de cobrar honoraris als inquilins o l’aplicació de la regulació de lloguers quan aquesta entri en vigor. Els contractes de lloguer temporals compleixen precisament aquesta funció. En la tramitació de la Llei d’Habitatge ja vam denunciar que deixar fora aquest tipus de contractes permetia seguir amb la barra lliure del mercat especulatiu dels rendistes. Cal una regulació ambiciosa per limitar els lloguers de temporada.
Avui, divendres 22 de desembre, hem assistit a la primera reunió del Grup de Treball per a la regulació dels contractes de lloguer de temporada, constituït tal com preveu la Llei d’Habitatge aprovada el passat maig. Hem acceptat la invitació del Ministeri d’Habitatge i ens hem assegut davant la patronal immobiliària per deixar clar que no permetrem que segueixin extorsionant a les llars llogateres. Volem expressar públicament la nostra estupefacció en veure que des del Ministeri han convidat els representants dels interessos d’una minoria organitzada per fer més i més negoci amb el dret a sostre. Aquest Ministeri ha de triar si està amb la majoria de la població o amb els interessos del mercat immobiliari.
Durant la reunió, hem reiterat la nostra ferma oposició als lloguers temporals en la seva forma actual, que contribueixen a l’expulsió de les llogateres. Cal regular aquest tipus de contractes de manera urgent, però a més cal aplicar un paquet de mesures contundent davant l’especulació immobiliària en la seva totalitat: una regulació del preu dels lloguers real i efectiva a tots els territoris, la prohibició dels desnonaments, més control sobre el lloguer turístic com s’està fent a Catalunya des del 9 de novembre i un augment del parc públic d’habitatge començant amb les vivendes buides i de la Sareb.
Avui dia, els sindicats d’inquilines som l’eina més potent que tenim per lluitar pels nostres drets i plantar cara a l’especulació immobiliària. En aquest context, tenim clar que seguirem organitzant-nos, protestant i denunciant les situacions d’abús a les quals ens empeny la patronal. Seguirem quedant-nos a les nostres cases, reunint-nos amb les nostres veïnes, teixint xarxes veïnals a través de les nostres organitzacions fins que aconseguim una baixada de preus del lloguer generalitzada, sigui com sigui. Estem en una situació d’asfíxia, on la població cada dia és més pobre per haver de mantenir una classe rendista que fa negoci amb un dret humà bàsic.
Per això, avui més que mai, la lluita està a les nostres cases, blocs i barris.
