Avui és Sant Esteve, o Segona Festa de Nadal, com deim a Menorca, per cert enguany no és festiu, i el calendari gastronòmic ens marca que avui és dia de menjar canelons, un plat de procedència italiana que ens va arribar a Les Illes procedent de la cuina i tradicions de la cuina del Nadal a Catalunya.
Els canelons eren un menjar de festa, de diumenge, i a Ciutadella als anys 50 i 60 tenien merescuda fama els que elaborava en Doro Faner (pare de l’escriptor Pau Faner) a la fonda familiar del carrer d’Alaior. La meva àvia, que va arribar gairebé als 106 anys, em contava que n’havia après de fer de “sa Dida” que era com es coneixia a la propietaria de la Fonda Faner, i no van mancar en els meus anys d’infantesa i primera adolescència al dinars de Nadal i Cap d’Any dels avis materns.
A Barcelona es diu que els va fer famosos els restaurant la Maison Dorée, al segle XIX, i tal i com ens conta l’admirada gastrònoma Núria Bàguena, hi havia coes per a menjar-ne i bé emportar-sel’s a casa.
Bàguena també ens informa que a Casa Pince es venien les plaques de pasta procedents de França, que eren cares i potser el sr. Flo, de pastes El Pavo,els va fer famosos quan els va comercialitzar, i avui en dia en són una de les marques de referència de plaques per a elaborar els canelons.
A Barcelona encara tenen fama els del restaurant Ses Set Portes, com també hi ha els canelons a la Rossini, que porten el nom del famós músic i gourmet, que porten foie i tòfona, i que elaboraven a l’hotel del meu avi patern, el recordat Ses Set Voltes a la platja de Santandria, on el cuiner hi posava a la beixamel un poc de salsa de tomàtiga i agafaven el seu atractiu color rosat, que és com encara els faig a casa, on també hi pos damunt el formatge ratllat, un parell d’ous batuts per safra, com feia la meva àvia materna Guida.
