Llegar un patrimoni als fills és una tradició que compta amb un gran arrelament al nostre país. Un estudi de la Fundació BBVA revela que el 88% dels espanyols són partidaris de deixar el patrimoni als seus descendents, sense condicions (67%) i sense distincions (83%). Així mateix, la càrrega impositiva que suporten les herències no és vista amb bons ulls: el 61% dels enquestats es mostren a favor d’eliminar l’impost de successions.
No obstant això, el setge sobre aquest tribut s’estreny cada cop més. “Ja a diverses comunitats autònomes regeixen bonificacions de fins al 100% per als familiars directes, a més d’interessants reduccions per a altres grups de parentiu”, indica Juan José Martín, advocat del despatx Marín & Mateo Advocats. D’aquesta manera, les diferències entre cònjuges, fills, pares i avis davant de germans, concos, nebots i cosins, encara que continuen existint, no són tan aclaparadores.
El 2023, Balears, Canàries i Comunitat Valenciana han aprovat millores en la tributació per herències, mentre que, a partir del 2024, serà a La Rioja ia Cantàbria on les novetats fiscals permetran que heretar surti més barat. Martín rep aquests canvis com una bona notícia, tot i que assenyala que “tot i que hi ha la possibilitat de fraccionar el pagament de l’impost de successions, molts hereus es veuen forçats a renunciar perquè l’herència no només implica rebre béns, sinó també fer front a els deutes del mort”.
Parentiu i residència
Martín confirma que “el lloc de residència del mort i el grau de parentiu són els dos factors que influiran que les reduccions siguin més o menys atractives”, recordant que “l’impost de successions s’ha de liquidar en els sis mesos següents de la defunció, encara que es pot ampliar a sis més”.
Aquest impost té en compte tot el patrimoni del difunt i “per calcular-lo s’han de valorar tots els béns que existeixen: cases, saldo en comptes bancaris, vehicles…”. En el cas de l’habitatge familiar, “els hereus hauran de conservar-lo cinc anys per beneficiar-se de possibles avantatges fiscals”.
Davant de l’ajuntament
L’altre gravamen que pesa sobre les herències immobiliàries és la plusvàlua, amb què les arques municipals van recaptar més de 1.300 milions d’euros el 2022, segons dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). L’advocat comenta que “per saber a quant puja, cal conèixer el valor cadastral, quants anys han passat des de la darrera transmissió i la normativa municipal”.
Marín insisteix en aquest darrer punt atès que, d’un temps a aquesta tarda, “estem veient que molts governs locals estan modificant les seves ordenances, incloent-hi bonificacions per a hereus no convivents”.
