Miriam Triay / Ferreries – Arrib a l’Hotel Melià Cala Galdana. Agaf l’ascensor i em dirigesc al bar amb terrassa i jardí de què disposa. I allà és ella. Una de les cares més conegudes del disseny i la moda espanyols. Que representa un dels noms i marques més sentits del país: Ágatha Ruiz de la Prada.
La veig i no puc evitar recordar la quantitat de llapis i estoigs amb aquest estendard que vaig arribar a tenir en la meva possessió. I l’alegria. Sobretot aquest sentiment. Que eren capaços de transmetre uns objectes com aquells. Pels simples colors i formes.
LA HISTÒRIA D’UNA GRAN D’ESPANYA
Tota una vida d’experiència és el que rodeja a aquesta personalitat clau en el món cultural espanyol. Però com neix l’artista? Com s’introdueix en el moviment contracultural de la Movida? D’on ve la persona? Quines relacions li han causat un impacte en el transcurs de la seva vida i carrera?
Aquestes preguntes i més són les que es responen en el nou llibre vital i autobiogràfic que la dissenyadora ens presenta: Ágatha Ruiz de la Prada. Mi historia. Llibre que, de fet, va venir a presentar a l’illa el passat 22 de juny. Un honor pels seguidors menorquins de la seva trajectòria, poder-la veure de tan a prop.
“Des del bressol m’he relacionat amb el poder. En un moment donat em vaig salvar a mi mateixa de viure a l’ombra per ser dona i haver passat dels quaranta. Ara, som qualsevol cosa menys una dona invisible.
Aquesta és la història que mai he contat…”
EL PODER D’UNA IDEA
Amb tan sols 14 anys Ágatha Ruiz de la Prada ja tenia clar que el seu camí a seguir en la vida era artístic. Que fes el que fes, l’art formaria part del seu dia a dia. Però va haver d’entendre de quina forma volia viure (de) l’art.
“Jo volia ser pintora, però vaig acabar sent dissenyadora. Escollint aquesta darrera via, vaig encertar. La vida del dissenyador és molt entretinguda, la feina és en equip, no estàs mai tota sola, sempre estàs rodejada de gent… I, en canvi, el treball del pintor és de molta soledat, de molts dubtes, de menjar-se molt el cap…”
En aquesta tessitura i seguint aquest camí, l’artista es va educar en un món híbrid, que presentava dos vessants molt clars: el tradicional, continuador dels anys anteriors, i el trencador dels anys vuitanta. Un punt de partida tan heterogeni que li va permetre poder tenir idees i conceptes d’ambdues ideologies i enteniments. Convertint-la en una persona cultivada, diferent i innovadora, en el seu camp professional.
“Som un híbrid, en el sentit biològic i mitològic, que és el millor que es pot ser. Hi ha res més modern que pertànyer a un món antic i engendrar l’avantguarda?”
EL COR MÉS ENLLÀ DEL DISSENY
Una dona preparada i amb moltes ganes de crear, llavors, és la que el món cultural del moment va veure aparèixer. Començant a dissenyar a principis dels vuitanta, en plena explosió de la Movida, va presentar la seva marca trencadora i personal, resultat de fusionar la moda amb l’art del moment.
El camí de la moda va servir a la dissenyadora per rompre, per revolucionar-se, en certa manera. Sense abandonar, en cap cas, les seves arrels més aristocràtiques i tradicionals. Però sí fent el que més li agradava i de la forma que volia. Com bé destaca la mateixa autora, la llibertat per ella sempre ha sigut un pilar important. I pel qual ha lluitat fins que l’ha aconseguit.
“La moda té una cosa molt bona: és total i absolutament antidepressiva. És evident que em vaig llançar al color per fugir de la tristesa i de la depressió, que van assetjar a la meva mare, això sempre ho he sabut”.
Colors relacionats amb l’alegria són els que va voler Ágatha Ruiz de la Prada que adornessin els seus dissenys. A aquests s’hi sumaren també unes formes no-simètriques que donaven un toc despreocupat i, fins i tot, infantil -en el sentit fantàstic i alegre de la paraula- a la seva moda. Un toc que demostrava la seva llibertat. D’entre aquestes formes destacà el cor.
“Tenc un úter en forma de cor, dissenyat per jo sense saber-ho. Ho vaig saber molt després que es convertís en l’estendard de la meva marca. La idea del cor, com el color, rondaven el meu cap abans que descobrís que també ho tenia dins en un lloc insospitat. Els meus dos parts van ser difícils a causa de l’úter”. Aquestes paraules són una mostra molt clara del difuminat i pràcticament inexistent límit que hi ha entre la marca i la persona.
FEMINISME ARISTOCRÀTIC
Dona i famosa. Aristòcrata i treballadora. Femenina i lliure. Ágatha Ruiz de la Prada sempre va tenir clar el seu camí a seguir. I no considera que mai se li tanqués cap porta pel fet de ser dona. És més, és de la posició totalment contrària. “Jo he tingut molta sort gràcies a ser dona. He fet el que m’ha donat la gana des que vaig néixer fins a dia d’avui”.
Tanmateix, sí que és conscient de moltes de les injustícies o desigualtats que patim les dones. I és per aquest mateix fet que, en el seu moment, va lluitar per poder abolir la llei que marginava a la dona en la successió de títols nobiliaris. Una lluita necessària, que acabava amb una injustícia.
“Soc feminista de veritat, no només de boca. Vaig ser una de les responsables per acabar amb la llei que discriminava a la dona enfront de l’home en la successió dels títols nobiliaris. Ser feminista no és fer el que diguin unes poques polítiques, sinó el que li doni la gana a la dona. Com a feminista de veritat sempre vaig tenir clara la meva postura sobre l’avortament”.
ELS VALORS DE LA PERSONA
Segueix somrient després de tot el que ha recordat i explicat. Contenta, sobretot, pel seu nou llibre i l’èxit que està tenint. Però també per la vida que ha tingut i encara gaudeix. Un camí vital que ha sigut molt satisfactori per ella. I que, afirma, es basa sobretot en quatre pilars o valors:
“1. El món de la cultura. Amb un llibre jo ja em sent acompanyada i feliç. Crec que la vida sense cultura no seria igual.
2. El món del treball. És una meravella tenir una feina que t’agradi. Lluitar per tenir-ho és de les millors coses que he fet. I he disfrutat molt fent feina
3. El món de l’amistat. És cabdal tenir amistats amb les quals puguis comptar. Suports i companys.
4. I, finalment, el món de fora. És molt important sortir al carrer, fer plans, no està quiet. Avui dia amb els telèfons mòbils hem vist com cada vegada la societat es tanca més en si mateixa. És molt necessari apuntar-se a l’activitat, al bombardeig”.
Ágatha Ruiz de la Prada presenta una gran força i decisió. Tenint clar el camí a seguir en tot moment, sempre ha lluitat per aconseguir obrir-se pas en aquest. És decidida i no té pèls a la llengua a l’hora d’expressar el que vol i sent. Una dona curtida, que ha creat una de les marques més visibles i reconegudes a nivell mundial. Ara ofereix un tros del seu viatge vital perquè la gent conegui una mica més qui hi ha al darrere de tot el visible, qui és la persona.
S’aixeca de la taula, decidida a ficar-se a dintre de la mar menorquina. Una illa que es ben coneix. I així, acomiadant-nos amb unes càlides paraules, abandon l’hotel, per dirigir-me cap a Ciutadella. Una experiència única, sense dubte.
