Per Eva Remolina / AMIC – En el vast món d’Internet, sovint ens trobem amb paraules i termes que fan referència a diverses cultures i èpoques històriques. Un d’aquests termes que ha captivat l’imaginari popular és “víking”. Quan parlem de “víking” en el context d’Internet, no ens estem referint als guerrers nòrdics de l’edat mitjana, sinó a una pràctica moderna que ha pres aquesta figura històrica per a un propòsit molt diferent.
En la cultura digital actual, un “víking” es relaciona amb la pràctica de visitar un lloc web sense deixar cap rastre visible o traça digital. Aquesta terminologia sorgeix de la imatge dels antics víkings, que eren coneguts per les seves incursions sorprenents i la seva capacitat per aparèixer i desaparèixer sense deixar rastre.
Així, quan algú es refereix a “fer una víking” en Internet, està parlant de navegar per la web de manera anònima i sense deixar dades identificatives. Aquesta pràctica pot implicar l’ús de serveis de navegació privada, xarxes privades virtuals (VPN) o altres eines que protegeixin la privadesa de l’usuari en línia.
L’ús d’aquesta terminologia reflecteix la creixent preocupació sobre la privacitat en línia i la voluntat de molts usuaris d’Internet de protegir les seves dades personals. Amb els creixents informes de violacions de privadesa, seguiment en línia i altres amenaces digitals, els usuaris han buscat maneres de mantenir-se invisibles mentre naveguen per la xarxa.
No obstant això, cal destacar que la pràctica de “fer una víking” no està exempta de controvèrsia. Mentre alguns veuen aquesta pràctica com una forma de protegir-se contra la vigilància en línia i preservar la seva privadesa, altres la consideren una eina que pot ser utilitzada per a activitats il·lícites o malintencionades. Així, la discussió entorn d’aquesta pràctica reflecteix els debats més amplis sobre la privadesa, la seguretat i la llibertat en línia.
