Itziar Lecea / Ciutadella – Començam el 2024 fent una mirada enrere, com venim fent els darrers ans, per veure què ens ha deixat l’any que hem tancat fa pocs dies. Què ha marcat l’actualitat de la nostra illa, i en especial del nostre municipi, que ens pot ajudar a entendre el futur cap a on anam. Hem seleccionat dotze noticies destacades, una per mes, que han definit l’any 2023.
La Primitiva deixa 36.727.724,49€ a Ciutadella – GENER
El sorteig de la Loteria Primitiva del dia 7 de gener va deixar a Ciutadella el premi més gran que mai s’ha donat a Menorca, i també un dels més grans d’aquesta modalitat a l’estat espanyol, amb un total de 36.727.724,49€ a una butlleta amb 6 encerts més el reintegra emès a Loteries Ciutadella, de la plaça des Pins, que un dia abans havia repartit dos dècims, escollits per Victoria, del segon premi de la loteria coneguda com “El Niño” amb el número 72.289, agraciats cadascun amb 75.000 euros.
Segons ens van explicar explicar, el premi extraordinari de La Primitiva ha estat per a un client habitual, de Ciutadella, pel que presumiblement la pluja de milions s’invertirà al poble. Loteries Ciutadella, està regentada pels ferreriencs Josep Martí Allès i Victoria Sacoto, que són també els propietaris de Loteries Ferreries, negoci que regenta en segona generació Josep Martí, i que va iniciar el seu pare fa més de 50 anys i des de 2019 estan també a Ciutadella, on va adquirir la llicència per a la venda de loteria.
Josep i Victòria ens van explicar que hi ha molta gent que es creu que les administracions de loteria tenen un tant per cent damunt els premis que han donat al seu establiment, cosa que no és certa, ja que només tenen els pocs cèntims de comissió sobre cada euro venut i que de de fa 19 anys no se’ls hi pugen les comissions per part de l’Estat, cosa que ha implicat que les administracions de loteria es mobilitzessin, per augmentar aquestes aportacions. Com exemple ens explica Josep, de cada euro jugat, “la nostra comissió és de 5 cèntims, i guanyam 0,055 euros i malgrat les reivindicacions la pujada ha estat de menys de 6 cèntims, xifra que ni s’adapta ni al nivell de vida ni a les despeses actuals”, pel que segueixen en negociacions.
S’aprova la Llei de Reserva de Biosfera – FEBRER
El departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, liderat per Josep Juaneda, impulsà la Llei Menorca Reserva de Biosfera que fou aprovada pel plenari del Consell Insular l’abril de l’any passat i, així mateix, va ser aprovada al Parlament de les Illes Balears el dimecres 1 de febrer.
Juaneda ens deia que “la Llei Menorca Reserva de Biosfera és el resultat d’un procés de feina incansable, de l’esforç de moltes persones, irespon a la voluntat de la majoria de menorquins i menorquines. És una llei absolutament necessària per poder dur a terme les polítiques que han de garantir un futur millor per al nostre poble. Ara tenim el repte i la responsabilitat de prendre les decisions que, amb l’aplicació de la llei, garanteixin una vida digna per a totes les persones que decideixen residir a Menorca, fent compatible l’activitat econòmica amb la preservació de l’entorn, mantenint una illa que pugui ser gaudida per les generacions futures.”
Tanmateix, la proposta de Llei que va sortir del Consell va sofrir algunes modificacions en el procés al Parlament de les Illes Balears. En aquest sentit, Juaneda manifestava que “el document que ha aprovat el Parlament de les Illes Balears respecta l’essència, i els punts fonamentals, de la proposició que es va aprovar en el ple del Consell Insular de Menorca, i per tant, respecta la voluntat de la ciutadania menorquina. El procés de tramitació de la Llei Menorca Reserva de Biosfera en el Parlament ha permès, en tot cas, millores en el redactat i la incorporació d’alguns aspectes puntuals que enriqueixen el document.”
El Teatre des Born torna a tenir òpera – MARÇ
Amb l’estrena, el primer cap de setmana de març, de La Bohème, vam fer un repàs històric de les representacions líriques que s’han dut a terme al Teatre des Born. Si un nom es lliga al gènere, és del Teatre Principal de Maó, el que és el teatre d’òpera més antic d’Espanya. Però Ciutadella també té una llarga trajectòria que comença, almanco, dos anys després de l’obertura, l’any 1875.
Els retalls que en Joan Gomila, en Gumi, ha pogut rescatar, apunten al fet
que aquest 2023 ha fet, almanco, 145 anys que tenim òperes a Ciutadella. Més de 100 anys separen Tosca, una de les òperes que va sonar a l’escenari des Born a principis de segle XX, de La Bohème, que es va representar el 4 de març. És la primera òpera que es s’ha pogut veure al nou escenari, encara que no la primera representació lírica des que va tornar a obrir. El 2021, el Teatre des Born, en col·laboració amb el Teatre Principal de Palma, van dur a terme la producció de l’òpera buffa de La serva padrona, una obra que ja s’havia representat a Ciutadella en, almenys, dues ocasions: el 1990, en els actes de reinauguració, i el 2004, just dos anys abans del tancament.
La Bohème de 2023 és una coproducció entre el Teatro Comunale di Modena (Itàlia), el Teatre Principal de Palma i el Teatre des Born. La direcció és a càrrec de Leo Nucci i, per primera vegada, s’ha pogut veure en directe de manera simultània als Cinemes Moix Negre.
Gerard Villalonga, nou Bisbe de Menorca – ABRIL
El dissabte 22 d’abril, Menorca va tornar a tenir bisbe. Gerard Villalonga, fins aquella setmana administrador diocesà, va assumir el nou càrrec al capdavant de l’Església de la nostra illa. És el segon bisbe menorquí que queda a l’illa, tot i que ell remarca que bisbes menorquins també n’hi han hagut a Solsona, Tortosa i a Mallorca. A uns dies de ser nomenat, vam fer amb una ullada a aquesta nova etapa vital, els seus objectius i els desitjos.
Així, ens va contar què va suposar per ell l’anunci del nou càrrec de Bisbe. “Va ser una sorpresa, perquè essent jo l’administrador diocesà, quan el nunci em va telefonar, pensava que seria com l’altra vegada, que em cridava per dir-me qui era el nou bisbe. I quan em va dir que seria jo, vaig quedar un poc sorprès. Però quan em vaig entrevistar amb el Papa, vaig veure que el criteri que apliquen és el de poder optar per clergat de la mateixa diòcesi per a què sigui promogut a l’episcopat. Va passar també a Eivissa, a València, a Bilbao i a Sant Sebastià.
Pel que fa a les raons que van propiciar el seu nomenament, Villalonga apuntava al fet que “a Menorca s’ha mirat per l’estabilitat. Des del bisbe Pasqual, que va fer gairebé 30 anys de pontificat, hi ha hagut sis bisbes de Menorca i un període de seu vacant amb administradors diocesans. No és bo variar tant, sense llevar cap mèrit a ningú perquè tots han aportat i hem après molt. Però crec que el fet de ser menorquí, després de tants de canvis, ens dona una estabilitat. Per aquest motiu m’agradaria que em deixessin jubilar-me a casa.”
Eleccions autonòmiques i municipals – MAIG
El 28 de maig els ciutadans de tot l’Estat vam ser cridats a les urnes en les eleccions autonòmiques i municipals. Unes eleccions marcades per la incertesa de la possibilitat de canvis de govern ajustats, però també per la sospita de la desaparció d’algunes formacions d’esquerres i auge de les dretes. Els resultats van manifestar aquesta sospita, causant canvis de color polític a moles de les institucions insulars i autonòmiques.
Començant pel Partit Popular al Govern de les Illes Balears que, despres d’una negociació que va suposar l’entrada de Vox als Consells de Menorca i Eivissa, va poder mantenir el govern en minoría de la comunitat autònoma. D’aquesta manera, la sortida de Francina Armengol va deixar pas a la segona presidenta dona de la nostra comunitat, la popular Marga Prohens. Al Consell de Menorca, tot i haver manifestat la voluntat de governar el PP també en minoria -després d’un recompte que per uns pocs vots va canviar el govern d’equerres a les dretes-, va entrar el partit de Vox, que ha estat al cap davant de la institució només quatre mesos.
A Ciutadella, l’aritmètica permetia repetir el govern de pacte d’esquerres que s’havia mantingut durant les dues darreres legislatures. Tanmateix, la impossibilitat d’arribar a un acord, especialment entre el PSOE Ciutadella i el PSM Més per Menorca, va fer que fos la llista més votada, la del PP, la que es quedés el govern del municipi, amb Juana Mari Torres com a batllessa de Ciutadella.
El Club Nàutic Ciutadella rep la insígnia d’or pel seu centenari – JUNY
El primer cap de setmana de juny es va celebrar en el Saló d’Actes de la Càmera de Comerç la Gala Nit de la Vela 2023 a Palma de Mallorca i es va fer amb presència del Club Nàutic Ciutadella. La Nit de la Vela és un esdeveniment únic en el que es reconeix l’esforç i la dedicació dels esportistes de la vela i se celebra l’èxit dels que han aconseguit els millors resultats en els campionats més importants de la temporada.
A Palma es van lliurar els premis als campions que van aconseguir els millors resultats en els campionats nacionals i internacionals de la temporada passada, i també es va fer homenatge als esportistes, tècnics, jutges i clubs que han destacat per la seva labor en l’àmbit de la vela. El CN Ciutadella va ser guardonat amb una molt especial i emotiva insígnia d’or per els seus 100 anys de vida i el seu regatista internacional i ara en el Centre de Tecnificació de les Illes Balears David Ponsetí amb un diploma per els seus resultats esportius nacionals e internacionals. En aquesta festa de la vela balear hi van assistir el president i vicepresident esportiu del CN Ciutadella Gonçal Moll i Toni Ponsetí, a més de David Ponsetí.
És només un dels actes que durant el 2023 el Club Nàutic ha pogut celebrar per commemorar el seu centenari. Entre altres fites destacades, cal incloure la gala del centenari que es va celebrar el mes d’abril al Teatre des Born, la inauguració de les obres de remodelació de l’edifici, i el canvi d’imatge.
80 anys de capçalera del Setmanari El Iris a Ciutadella – JULIOL
El mes de juliol, El Iris va complir els seus 80 anys com a setmanari d’informació i cultura, 80 anys al servei informatiu, social i cultural de Ciutadella, on hem viscut el dia a dia, setmana a setmana com a referent informatiu d’un poble que estima les seves arrels, la seva cultura i les seves tradicions.
2023 ha estat any de celebració i de record, de record cap a la figura d’aquells que ens van precedir i que avui ja no estan entre noltros i que gràcies a la seva feina, esforç i trajectòria avui podem celebrar aquests primers 80 anys com a setmanari local, com també dins aquest 2023 hem celebrat també els 110 anys de la nostra capçalera, la més antiga en actiu de l’illa.
Recordam el passat i miram endavant cap a un futur que, a vegades es presenta incert, per a la premsa local i de proximitat escrita en la nostra llengua. Un futur, potser incert, per aquells que encara publicam en paper i som mitjans de pagament… però també el vivim amb il·lusió amb el suport de nous anunciants i de nous subscriptors que setmana a setmana es van sumant a la gran família del Setmanari El Iris, un Iris que poc a poc també ha anat engendrant fills petits que van creixent com és el cas del nostre diari digital eliris.cat, o de les capçaleres que edita Setmanaris i Revistes: DFerreries, Pàgines de Ferreries, Foodies on Menorca i Nua.
Aquesta aposta per la diversificació és el nostre valor de futur, futur que no seria possible sense el suport de les Administracions local i autonòmica, als subscriptors i anunciants, a l’AMIC i a la Generalitat catalana, als lectors i, de manera molt especial a les persones que treballen cada dia, periodistes, dissenyadors, repartidors, impressors, administratius i socis que fan possible que el somni de Josep Al·lès Quintana, en Bep de l’Iris, sigui encara present i més vigent que mai.
Una temporada amb altibaixos que torna a la realitat – AGOST
En ple mes d’agost, el sector turístic va albirar el rumb de la temporada de 2023. La paraula que més es va emprane és “atípica”, però cal matissar molt com s’empra aquest terme. Sí, hi ha factors que l’han feta atípica, com és la galopant inflació que ens persegueix des de fa ja més d’un any i que es comença a notar a les butxaques. No només d’aquelles que ens visiten, sinó també del propi sector, que veu com pagar les factures per poder donar serveis -especialment en el cas de la restauració- requereix de més ingressos que l’any passat.
Tanmateix, han estat moltes les veus que fan la reflexió de què el que va ser realment atípic va ser l’estiu de 2022. Encara amb la sensació d’estar sortint del confinament de la pandèmia a molts de nivells, amb estalvis generats durant dos anys en els quals no vam poder sortir, el miratge va esdevenir miracle i es van batre rècords.
Però aquest 2023 hem tornat a la realitat. Ja no hi ha estalvis que esperin una oportunitat per poder sortir, ni la necessitat imperiosa de rodar després de mesos amb restriccions de mobilitat i reunió. Aquest 2023, el món ha tornat a la “normalitat”, pel que el sector turístic s’ha vist “obligat” a comparar l’evolució de la temporada amb la del 2019. Així, des de PIME ens contaven el mes d’agost que temien que tornés el “tot inclòs”. Des de ASHOME, tot remarcant que la temporada era bona, es notava una contenció important en la despesa dels visitants. I des de CAEB apuntaven a què era una temporada atípica, amb un mes d’agost fluix, però també realista, considerant que no es podia dir que hagués estat dolenta.
Menorca Talaiòtica és declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO – SETEMBRE
Menorca Talaiòtica ha estat inscrita oficialment en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO el 18 de setembre durant la 45a Sessió del Comitè de Patrimoni Mundial que ha tingut lloc a Riad (Aràbia Saudita), amb la qual cosa se li ha reconegut el seu valor universal excepcional. Aquesta inscripció també posa de manifesta la bona conservació del patrimoni prehistòric de l’illa i la capacitat de l’Administració competent per garantir-ne la integritat en el futur.
En aquest sentit, cal destacar que el Consell Insular de Menorca, com a institució amb competències sobre el patrimoni històric insular, ha tingut un paper protagonista, sempre amb el suport i l’assessorament del Govern de les Illes Balears i del Ministeri de Cultura i Esports del Govern d’Espanya. “Amb aquest reconeixement Menorca torna a ocupar un lloc destacat en l’àmbit mundial. El patrimoni de Menorca és reconegut ara per la UNESCO com a representant dels valors universals, com a exemple d’autenticitat i integritat. Som un referent de bona gestió i conservació del patrimoni natural i arqueològic. 30 anys després de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera l’illa és, de nou, protagonista internacional. Pocs llocs al món tenen aquest doble reconeixement de la UNESCO”, va afirmar el president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca.
Com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, Menorca Talaiòtica es considera testimoni únic d’una cultura prehistòrica insular, amb un repertori excepcional de monuments que il·lustren les diferents etapes de la prehistòria. L’alta densitat de jaciments prehistòrics, el seu inusual nivell de conservació i les construccions singulars de Menorca -les navetes funeràries, les cases circulars i les taules, juntament amb els talaiots i altres estructures- són considerats per la UNESCO una mostra excepcional d’arquitectura ciclòpia i de la seva evolució al llarg de mil cinccents anys, la qual cosa representa una font important de coneixement sobre la vida dels talaiòtics.
Un dèficit tarifari en els serveis d’aigua i fems condicionen els pressupostos de 2024 – OCTUBRE
El mes d’octubre i part del novembre, va venir marcat al consistori per la proposta de l’equip de govern de pujar les taxes de fems i aigua, degut a què es va detectar un dèficit tarifari de 1,5 milions d’euros entre els dos serveis. El regidor d’Economia, Joan Benejam, va remarcar en el seu moment que “fa molts de mesos que s’està gestant aquest problema, diria que des de l’any passat. Tots sabem que pels serveis municipals es paga una taxa, que es posa en base a uns principis. Un d’ells és el principi d’equivalència, que vol dir que els ingressos i les despeses han d’estar equilibrats. Una taxa amb elements variables, com la de l’aigua, que depèn del consum, és molt difícil d’afinar al cèntim. Per tant, entra dintre de les possibles previsions ingressar un poc manco del que es gasta. El gran problema que hem tingut ara ha estat que, a nivell de costos associats a la taxa, no es van tenir en compte algunes variables que van canviar per aconseguir aquest principi d’equivalència. En concret, el cost variable de l’energia per produir aigua dessalada, ja que la dessaladora empra molta energia per funcionar.”
Així les coses, l’equip de govern va fer la proposta al pel municipal per aprovar una nova taxa que cobrís aquest dèficit tarifari, que va prosperar. No va tenir la mateixa sort la proposta de la tarifa de fems. El contracte de recollida porta a porta i un nou impost europeu que s’aplicarà a partir d’enguany, van fer que el dèficit tarifari de fems es calculés en 700 mil euros, que han repercutit damun els pressupostos aprovats per 2024.
Mascaró Passarius i la premsa local – NOVEMBRE
El 18 de novembre, les revistes locals de Menorca vam celebrar la nostra diada i ens vam adherir a l’Any Passarius i també a la iniciativa de nomenar-lo Doctor Honoris Causa a títol pòstum per la Universitat de les Illes Balears. Josep Mascaró va dirigir el Setmanari El Iris a finals dels anys 50 i principis dels 60, en una etapa fructífera de la nostra publicació, que l’any passat, també, ha complert els seus 80 anys informant als ciutadellencs i menorquins.
El paper de la premsa local editada en paper és de cada vegada més difícil, perquè per una banda hem de lluitar diàriament amb els costos de les matèries primes, electricitat, adaptació a les noves tecnologies amb la compra d’ordinadors, programes o noves màquines d’imprimir, o en el cas de l’Iris amb els sensals dels treballadors, lloguers, impostos, etc. Cosa que fa que aquells que hem apostat pel paper se’ns qualifiqui de “romàntics” i fins i tot d’arriscats en l’era del periodisme digital i les xarxes socials, que ens han fet mal a gairebé tots els mitjans de comunicació locals, insulars, regionals i nacionals, tant premsa escrita, com ràdio, com televisió, perquè hem perdut gran part del suport de les empreses que ens confiaven la seva publicitat, i que una part d’elles han decidit apostar per la publicitat a les xarxes socials, que pot semblar gratuïta però que té un gran greuge pel sector editorial. La transició digital, el relleu generacional dels lectors i subscriptors, les noves tecnologies com l’IA, son reptes que tenim damunt la taula.
Per acabar la jornada, vam fer una petició a l’Ajuntament de Ciutadella, la declaració de Josep Mascaró Passarius com a Fill Il·lustre de Ciutadella a títol pòstum per la seva tasca, cultural, arqueològica, toponímica i divulgativa, perquè si avui la Menorca Talaiòtica és Patrimoni de la Humanitat, és en gran part gràcies a la feina que ell va iniciar.
S’albiren conseqüències de sequera per principis d’any – DESEMBRE
La manca de pluges de tardor ha posat al sector agrari en alerta, que veu com han de caure de cada vegada més litres per poder pal·liar la sequera de la terra.
Si fa mig any semblava que la situació de la sequera a l’illa de Menorca no era tan greu com els anys anteriors, en l’actualitat, a mitjan mes de desembre, la
falta de pluges ha capgirat la situació i percepció. “Enguany el gran problema és que gairebé no ha plogut durant el mes de novembre, i si la situació no canvia, hi haurà un mal començament de campanya”, afirmava na Catalina Pons, presidenta de FAGME.
“Amb aquesta falta de pluges, afegida a les altes temperatures, hi ha hagut molt de llocs que, el que han sembrat no els ha nascut bé, o han patit plagues d’erugues, cucs i altres que han mort el que hi havia”, afegeix en Tomeu Pons. president de Sa Cooperativa del Camp. Llocs que, per tant, enguany han hagut de sembrar fins a tres vegades el mateix, per poder obtenir els resultats desitjats.
Com bé explicava na Tònia Bosch de Sa Cooperativa del Camp: “És molt important que l’any comenci bé amb les pastures. A Menorca la rendibilitat de la finca passa per la pastura, pel farratge, perquè siguin autosuficients. Una cosa és que s’hagi de complementar puntualment, i l’altra és que s’hagi de comprar el farratge. En el moment en què açò passa, hi ha un problema”.
Les pageses Llambías i C. Pons, han coincidit en què caldrien uns 20 litres per setmana per poder recuperar-nos. Començant a mitjan de desembre. “Primer ha de ben abeurar, una cinquantena de litres bons, repartits. Perquè per la paga fa molta calor, en ple mes de desembre encara hem tingut 20ºC, i açò no ajuda. Per tant, la terra està ben seca”.
Ciutadella reparteix 49 dècims de La Grossa – DESEMBRE
El passat 22 de desembre, a l’administració de loteria de la plaça dels Pins de Ciutadella li va tornar a somriure la sort. Si a principis de 2023 va donar el primer premi de la primitiva, de 36,7 milions d’euros, el passat mes de desembre va tornar a repartir la sort amb el primer premi de La Grossa de Nadal, i un cinquè premi del mateix sorteig. Es van repartir 19,6 milions d’euros del primer premi, amb un total de 49 dècims venuts.
Els dos nombres, el 88.008 dotat amb el primer premi i el 86.007 dotat amb el cinquè premi, segons ens van explicar els propietaris de l’administració de loteria, Josep Martí i Victoria Sacoto, es van vendre mitjançant màquina.
Açò ens porta, a més, i curiosament, a recordar com el 1935, va fer el passat 22 de desembre 88 anys, La Grossa ja havia caigut a Ciutadella, i com també ho havia fet amb un nombre amb tres vuits. Aquest va ser el 25.888 i es va vendre a l’estanc del carrer del Roser, repartint 15 milions de les antigues pessetes. El 25.888 era recordat popularment com el dels tres cacauets.
Així, i veient la presència del 8 en els premis atorgats, es veu que aquest nombre dona sort a Ciutadella. De moment així ho ha demostrat. I el 2023, els beneficiats s’han emportat 320.000 euros nets (400.000 euros menys els imposts d’Hisenda).
