Bep Al·lès / Ciutadella – L’Ajuntament de Ciutadella ha decidit curar-se en salut i presentar un contenciós contra el Pla Territorial Insular. Un dels motius principals és la gran diferència en les previsions de creixement del municipi entre el nou PTI i el Pla General actualment en tramitació. Mentre el PGOU de Ciutadella preveu crear 5.603 noves places, el PTI tan sols en reconeix 2.324, totes elles dins el sòl urbanitzable programat. Són 3.379 places manco.
D’acord amb el criteri dels tècnics municipals, l’explicació del desfasament rau en què per part de l’equip redactor del PTI, “no s’hauria computat com a sòl vacant l’ocupat pels sectors urbanitzables no programats B-1, B-2, B-3, i C-3”. Aquests terrenys van quedar desclassificats, “ope legis, per l’entrada en vigor el 25 de maig de 2020 del Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears”, que els va convertir en rústics. És, precisament, aquí, en els terrenys que marquen els límits de les rondes nord i sud de Ciutadella on el nou PTI impedeix a Ciutadella crèixer en noves places. L’Ajuntament creu que el Consell, en fer la revisió del PTI, els hauria d’haver classificat com a sòl rústic comú i hauria d’haver delimitat dins ells una zona per encabir el creixement real de la població, que, segons els seus comptes, s’enfilaria caps als 5.603 habitants, molt més ellá dels 2.324 que recull el document definitiu del Pla Territorial.
“Consideram inexplicable -afirmen els tècnics municipals- que el Consell Insular no hagi tingut en compte aquestes desclassificacions automàtiques a l’hora de fer el càlcul de creixement màxim del municipi de Ciutadella, perquè el Decret llei 9/2020 va entrar en vigor el 25 de maig de 2020, més de sis mesos abans de l’aprovació inicial del nou PTI i més de tres anys abans de la seva aprovació definitiva”.
A fi d’evitar greuges comparatius amb altres municipis, “hauria de quedar clar -continua l’informe municipal- que si l’Ajuntament, en la revisió del seu PGOU, torna a classificar com a sòls urbanitzables els terrenys ocupats pels antics B-1, B-2, B-3 i C-3, la seva població no computaria a efectes dels 2.324 habitants previstos com a límits del creixement residencial en el planejament del municipi de Ciutadella”. “Si no és així -proposa-, s’ha d’incrementar proporcionalment el límit de creixement poblacional amb nous sòls urbanitzables del municipi de Ciutadella, sumant a les 2.324 places actuals unes altres 3.279 places que es corresponen amb la capacitat de població dels sòls desclassificats considerats en l’estudi de sòl vacant, de manera que el creixement màxim del municipi de Ciutadella en nous sòls urbanitzables sigui de 5.603 places totals”.
“Consideram inexplicable que el Consell Insular no hagi tingut en compte aquestes desclassificacions automàtiques a l’hora de fer el càlcul de creixement màxim del municipi de Ciutadella”
Els tècnics signants de l’informe conclouen que “en qualsevol cas, la revisió del PTI ha de complir amb el Decret llei 9/2020 i assenyalar per als terrenys corresponents als antics sectors B-1, B-2, B-3 i C-3 la classificació de sòl rústic comú, delimitant també en ells una àrea de transició que resulti suficient per encabir en la totalitat de terrenys amb categoria d’AT (Àrea de Transició) el creixement possible de 5.603 places”. Tot plegat, una mica farragós, des del punt de vista tècnic, però diàfan des del punt de vista dels conceptes, segons l’Ajuntament.
El mateix quadre de distribució del creixement residencial en el nucli tradicional “no és coherent”, de fet, segons el consistori, “ja que per exemple Alaior i Ciutadella poden assumir un creixement similar, quan Ciutadella té actualment el triple de població. A més, Maó, amb una població semblant a Ciutadella, pot créixer amb 4.156 noves places, i Ciutadella només amb 2.324”.
Tot i la situació creada, el regidor d’Urbanisme, Joan Benejam, confia a arribar un enteniment. “Estic segur que arribarem a un acord, però ens hem vist obligats a interposar el contenciós per no perdre l’acció legal”, afirma.
Joan Benejam: “Estic segur que arribarem a un acord, però ens hem vist obligats a interposar el contenciós per no perdre l’acció legal”
La interposició del plet era gairebé una obligació, de fet, després que el Consell no fes cas al requeriment previ a la via contenciosa administrativa presentat per l’Ajuntament, instant la institució insular a eliminar i rectificar diferents qüestions de caire normatiu que no s’ajustaven a la normativa de rang superior i resultaven lesives per al interessos municipals. Tanmateix, Benejam recorda a EL IRIS que “em consta que el Consell està fent feina des del minut 1 per modificar el Pla Territorial i esmenar aquestes qüestions. Estem convençuts que el Consell acabarà atenent les nostres pretensions de correcció material d’errades que, tanmateix, són el resultat del procés de corre-frissa amb què es va aprovar el PTI. Aleshores, el contenciós perdrà el seu sentit i el retirarem”.
