Miriam Triay / Ciutadella – Demà, 14 de gener, i després de mesos de preparació i anunciaments, entre els quals hem pogut comptar amb un assaig obert a tothom, l’obra ‘Barba-rossa’ s’estrenarà al Teatre Principal de Maó. La coproducció entre el Teatre Principal de Palma i el d’aquí, és una adaptació de la novel·la, amb el mateix nom, de l’escriptor Joan Pons Pons, i es durà a l’escenari de la mà de la companyia La Trup.
DE LES PÀGINES A L’ESCENARI
El 2006 es publicà la novel·la ‘Barba-rossa’, que obtingué molt bones crítiques. El 2021 es va fer una reedició de l’obra a la Nova Editorial Moll, després d’haver estat traduïda al rus i al castellà. I és a partir d’aquest moment quan la idea de passar de les pàgines a l’escenari pren vida. Convertint-se en un projecte que nasqué d’una conversa entre el director de La Trup, Sergi Marí, i el mateix escriptor.
“Amb en Sergi vam connectar a l’instant”, explica Pons. I açò va ser realment fàcil, ja que perseguien el mateix: “Potenciar la creació de connexions entre diferents arts menorquines”, afirma Marí. Així, barrejant paraules i experiències, companyia teatral i escriptor van començar un camí conjunt, en el qual Barba-rossa n’era el protagonista, i la seva història amb l’illa, la direcció a seguir. I és important recalcar l’adjectiu ‘conjunt’, ja que Pons i Marí han treballat units en tot moment.
Es tracta, a més, i com bé diu Marí, d’una obra especial, ideal per poder portar a la realitat. “Té ingredients molt interessants per portar damunt l’escenari: tracta uns temes, imatges i relats que donen molt de joc escènic. Òbviament, s’ha hagut d’adaptar, però ja presenta elements idonis”.
Una conjunció i transformació d’elements i circumstàncies que ja s’albirava fàcil i natural des del principi, i que, a més, s’ha pogut portar a terme captant i respectant l’essència original. “Com a autor de la novel·la estic molt content perquè, a més de crear un clima molt participatiu i proper, en Sergi Marí ha aconseguit atrapar el que em semblava important: l’equilibri entre els dos mons -el cristià i el musulmà- sense caure en maniqueismes barats, el color i la riquesa cromàtica que té la novel·la i la musicalitat del text literari en la seva versió oral. Resumint: llum, aventura, color”, ens confessa Joan Pons.
QUI ÉS BARBA-ROSSA?
Entrant ja en el que explica aquesta obra, tant escrita com, d’aquí a uns dies, representada, cal destacar que es tracta d’una història “de viatge per tot el Mediterrani, d’aventures, d’amor i batalles”, explica Marí. I l’adaptació que es podrà veure a l’escenari demà, 14 de gener, a Maó, se centrarà en els conceptes i les idees d’aquesta trama, i no tant en els escenaris i les maneres exactes en què se succeeixen els fets en la novel·la.
Un menorquí qualsevol n’és el protagonista d’aquesta trama, en Roger Genestar, que, a partir de certes casualitats, acaba coneixent, personalment, a Barba-rossa. Així, a partir d’aquest personatge discret, als marges de la història real, el públic podrà conèixer la veritable estrella.
Una obra que, segons Joan Pons, pot funcionar dalt l’escenari per tres raons: “Una, reflecteix un episodi històric. Dues, és una ficció protagonitzada per un caçador d’ocells, un trist Papageno de ‘La flauta màgica’ de Mozart. Tres, el conflicte que tracta encara és present com podem veure cada dia dolorosament entre Israel i Palestina, entre Orient i Occident”. A més, en destaca també la representació d’un fet històric local com és l’assalt turc a Maó protagonitzat per un personatge universal.
UNA OBRA AMB VIDA PRÒPIA
Per tant, demà, 14 de gener, i després de mesos de preparació, assajos i molta feina exhaustiva, el públic menorquí podrà veure l’estrena d’aquesta obra al Teatre Principal de Maó. A continuació del 26 al 27 de gener es reproduirà al Teatre Principal de Palma, i durant el mes de maig, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, a Barcelona. Una obra, per tant, que viatjarà, com el seu protagonista, pel Mediterrani. I que ja ha compartit moments diferents amb el seu públic.
Com l’experiència innovadora que van viure el passat 31 d’agost, quan la companyia va decidir fer un assaig obert a la terrassa de l’Auditori de Ferreries. Una prova de foc que va aconseguir enfortir la línia de treball de totes les persones involucrades en el projecte. Que mostrà la permeabilitat cap al públic, però que també es tractava d’un exercici de risc: La Trup s’exposava a saber si allò que havien preparat fins al moment agradava o no, abans de l’estrena oficial. I sense la feina estar, realment, acabada.
“Nosaltres hem preparat una obra d’un autor menorquí viu, basada en un relat on tant la part de fantasia com la d’història tenen una relació molt directa amb Menorca, i on a més, hi ha alguns elements que tenen valor d’identitat i de comunitat fins i tot avui dia. Jo crec que el procés teatral té alguna cosa d’externalització a la comunitat, i davant açò, hem cregut interessant sotmetre-la a una part del públic que pugui estar interessat, que pugui opinar i ens pugui influir. Açò fa que l’obra que s’estrena sigui realment col·lectiva, i té quelcom de democràcia artística”, explicà el director, Sergi Marí, en el moment calorós en què aquest assaig es produí.
Gràcies a aquesta experiència, i al debat i col·loqui posteriors, La Trup va continuar fent créixer i gestant l’obra. De tot aquest procés d’assaig, de col·loqui, de sensacions d’actors, director i escriptor, n’ha sortit l’obra definitiva, el resultat final que es podrà disfrutar aquest any acabat d’encetar.
UN EQUIP COMPLET
Un dels aspectes que destaquen de la preparació d’aquesta obra, i que el públic ja va poder observar en l’assaig obert del passat agost, és que cada actor i actriu interpreta un ampli ventall de personatges; i que cada paper és representat per diversos intèrprets. La fórmula a la qual estem tots acostumats, d’un actor-un personatge, no s’aplica a ‘Barba-rossa’. “El teatre també pren decisions per motius econòmics, tècnics i per qüestions pràctiques. Ens hem acostumat ja a fer produccions essent el màxim d’eficients, és una necessitat econòmica. Aquestes restriccions, però, no te treuen la llibertat creativa, simplement te l’acoten, i aquesta segueix sent clau”, explica Sergi Marí.
L’obra, llavors, comptarà amb la interpretació de Josep Mercadal i Rodo Gener, en el paper de Barba-rossa; Àlvar Triay i Eugeni Marí, en el de Roger Genestar; i els papers femenins que es repartiran i alternaran entre Queralt Albinyana, Enka Alonso i Agnès Romeu.
Si seguim amb l’equip, molt complet, que fa aquesta obra possible, trobam a Clara del Ruste i Sergi Marí en l’adaptació de la novel·la i dramatúrgia; a Marga de La Llana i Tònia Coll Florit en l’escenografia -concretament la segona ha preparat un fil de dibuixos que es projectaran, i que han estat enregistrats per Carme Gomila-; a Mireia Costa en el vestuari; Pere Pelegrí Ripoll en la composició musical i espai sonor original, fets expressament per l’obra, i Albinyana en la direcció musical.
Demà el somni de tot escriptor, de veure com l’obra pròpia esdevé palpable, en serà una realitat. I la feinada i experiència úniques viscudes per La Trup, s’estrenaran en el gran escenari del Teatre Principal de Maó. “Una obra de teatre amb actors professionals pot ser una experiència inèdita i meravellosa que em fa molta il·lusió i em fa molt feliç. Escarnint una mica al pirata de la barba vermella, si el seu atac a Maó va ser conseqüència d’un càstig del cel, l’estrena de l’obra de teatre és el millor regal que el cel em podia fer”, sentencia Pons.
