Tan a la cala de Ciutadella com en el port de Maó era freqüent l’arribada d’embarcacions, unes comercials altres corsàries. La presència de nombrosa xurma marinera en dites poblacions suposava un motiu prou evident de l’alteració de la vida pacífica ciutadana, ja que la majoria dels galiots era gent de pocs modals, irascible, mal parlada, blasfema i donats a crear situacions tenses entre la població i entre ells mateixos.
Un divendres xafogós, de final del mes de juliol de 1378, arribava a la Cala de Ciutadella la galera armada del cavaller Andreu Despuig, probablement un corsari, sota el penó del rei d’Aragó. Entre els trenta o quaranta homes que configuraven la seva bigarrada tripulació, hi havia catalans, valencians, mallorquins i alguns de la mateixa Ciutadella. Un d’ells era Antoni Nereny, el qual, en opinió dels mateixos companys era “hom fort ardent e baraiós, e que so que.s posave al cap se havia de seguir” (era caparrut); altres digueren “era hom bregós e havia destruit quant havia” (era uns mans foradades).
Una vegada a terra Antoni manifestà a alguns dels seus companys el propòsit de venjar-se dels germans Muntaner, els quals, essent components d’un escamot del Capdeguaita de Ciutadella, feia alguns anys, li havien embargat una espasa.
Aquesta mateixa revelació d’en Antoni Nereny dóna entendre que en temps passat ja havia participat en unes altres bregues, i que la guarda ciutadana li havia embargat l’arma. Però el que més li dolia era que un dels Muntaner feia ostentació d’aquella espasa, cenyint-la al seu costat.
La invitació feta a alguns del s seus companys tan sols va tenir ressò en quatre d’ells, els quals l’acompanyaren pels principals carrers de Ciutadella. Però després de passar varies vegades per la casa dels Muntaner, regressaren a la galera sense haver pogut fer res, ja que els contraris estaven ben acompanyats i ells eren menor en nombre. Antoni Nereny pensà: Demà serà un altre dia.
Al dia següent, que era diumenge, tornaren a sortir de la galera. Tots anaven armats amb espasa i broquers (escuts petits).
Els seus enemics eren els germans Muntaner (Gabriel i Pericot), fills del metge Bernat Muntaner , els quals també eren barbers (aprenents de medecina). Sembla ser que estaven emparentats amb el notari Pere Folquet, que la documentació el presenta com l’organitzador i planificadors de la trama d’assassinat d’ Antoni Nereny.
Tot fa pensar que el notari Pere Folquet va convidar al dit Antoni i a un company seu de nom Antoni Oliver (únic que s’atreví a acompanyar-lo aquell dia), a menjar porcella, i després a assistir a un ball de noces que es celebrava en mig del carrer, amb motiu de l’enllaç matrimonial d’una filla de la viuda Malvera. Però l’actitud grollera i poc respectuosa dels dos convidats durant el ball, va ser motiu suficient per suspendre momentàniament la festa, la qual poc després es va reprendre en el pati posterior de la casa de la núvia, però amb la porta tancada amb forrellat.
Dita suspensió de la feta fou celebrada pel notari, ja que així s’eliminaven molts testimonis dels fets que es succeirien a continuació.
Rebutjats de la festa, i ja en mig del carrer, Antoni Nereny i Antoni Oliver foren conduits pel notari a una androna on foren atacats pels Muntaner, que portaven llances, espases i vergues sardesques; a més el agressors eren acompanyats d’uns 7 o 8 homes més, que s’havien preparat anteriorment, confabulats amb els Muntaner, i col·locats en els cantons dels carrers pròxims. Dit plantejament havia estat acordat prèviament davant el passar i repassar, en dia anterior, d’Antoni Nereny, davant la casa dels germans amb una actitud amenaçadora.
L’atac es produí “a la Placeta den Micholau March” (actual Plaça de Sant Pere), que abans comunicava directament amb el carrer Nou (carrer del Seminari), de manera que els dos galiots tingueren que recular a través del carrer de Bernat Fluxà (actual c/ del Sant Crist) on n’Antoni Nereny va caure ferit de mort. Assistit pel barber Ramon Deuslofeu, aquest l’ajudà a llevar-se el va introduir a la seva botiga, per prestar-li auxili.
Els crits i el soroll de la lluita va atreure a molta gent, que en aquells moments transitava per la Plaça Major i les Voltes de Ciutadella. De manera que molt prest la notícia s’escampà ràpidament. Era el final del mes de juliol, feia calor i la gent passejava i estava conversant sota les Voltes i al serè. En el centre de la vila de Ciutadella aquella nit del diumenge hi havia una gran concurrència.
A casa del barber Deuslofeu hi acudí mossèn Nicholau Cuch, vicari de l’església de Nostra Dona Santa Maria, el qual es personà, en saber la notícia, per si Antoni Nereny volia confessió. També entrà Guillem Parets, regent de la Governació, juntament amb Bernat Fluxà, escrivà de la cort, per prendre declaració directe al ferit, el qual deambulava dintre de la botiga i deia de estava mort. Molt prest el ferit necessità tombar-se damunt un llit.
Les ferides sofertes foren examinades pel cirurgià Domingo Valls, el també cirurgià de la galera d’en Despuig, Antoni Silvestre, i el barber Ramon Deuslofeu, els quals manifestaren que una de les ferides era mortal.
“Tots concordaren, digueren, per virtut del dit sagrament, que lo colp que.l dit Antoni Nereny tenia al bras dret era stat fet ab dart o ab vergue çerdescha, del qual colp, segons lur bona consciència i experiència d’art de cirurgia, lo dit Antoni no temia encorrer mort, ne debilitat de membres; del colp, emperò, que lo dit Antoni Nereny tenia en lo ventre, davayl la mameylla squerra, entre les costelles, digueren que a ells apparia, lo dit colp ésser stat fet ab verga çerdescha o ab ferre de lança o stoch d’espaza, lo qual colp jutjaven per mortal, per ço com lo diafracma era trenchat i lo leu era nafrat, segons que havien trobat ab los dos dits que havien meses en la nafra, per què tots ensemps concordantment jutjaven lo dit Antoni Nereny ésser stat mort per lo dit colp.”
El moribund, en la seva declaració, inculpà de la seva mort al notari Nicholau Folquet i als germans Muntaner, els quals juntament amb altres, apostats al caps de cantó dels carrers, li havien preparat un parany per occir-lo, i ell, malgrat els crits de Via fora! A, la cort! (peticions d’ajuda) havia estat ferit de mort.
Continuarà…
Bon dia. Andreu Despuig és, possiblement, un avantpassat meu i voldria saber si hi hauria manera de contactat amb l’autor, el Dr. Jaume Sastre.