Aquest dies passats hem viscut moltes festes: Nadal, Sant Esteve, final i inici d’any, Epifania amb la festivitat dels Mags d’Orient… Després de tantes celebracions que per a mi han vingut carregades de valors a tenir present, i, al final d’elles, veient com es passejaven pels carrers els Reis savis d’Orient, em va sortir del cor fer-los aquesta carta:
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar. Als peus de l’Infant Jesús dipositareu encens (reconeixement de la seva dignitat divina), mirra (reconeixement de la seva humanitat), i or (reconeixement de la seva reialesa suprema). Quan em fix en els vostres dons, quina poca llustra té per a mi la “performance” exterior. No em surt de l’ànima demanar-vos “coses”, sinó valors extrets del cor de l’evangeli: Valentia per plantar cara a les dificultats; austeritat, per aprendre anar lleuger d’equipatge i compartir; coratge per no caure en una rutina sense sentit; diàleg, per reconèixer que el meu pensament és incomplet; interioritat, per tastar la bellesa del que és profund i sorprenent; compassió per acollir com a meves les necessitats dels altres; justícia, per defensar sempre la causa dels més febles; alegria, per despullar-me de queixes innecessàries; fe, per tenir una mirada plena de confiança i de futur; esperança, per vestir-me d’il·lusió i de sanes inquietuds; amor, per a viure el més important de tot, estima i respecte a favor de tothom, de tothom. Veniu, us necessit. Som molts els qui reconeixem que no necessitam coses. El que més necessitam són valors. Gràcies.
Entre emocions i records anava demanat als Reis savis d’Orient, tot mirant amb afecte a famílies que passaven al meu costat i em saludaven, que reguessin d’amor els cors dels pares perquè s’estimin de ver i sempre! Que els jocs que deixessin als infants fossin compartits per ells,… Els demanava, també, que totes les famílies es poguessin donar cada matí el bon dia i, cada vespre i amb una dolça besada, es desitgessin bona nit donant gràcies a Déu pel dia viscut i compartit.
I caminant pels carrers de Ciutadella, anava acompanyant als Reis a l’Ajuntament, a la Catedral, a Santa Clara…, tenint present somnis i cartes plenes de desitjos que, cada any, s’allotgen a les mans d’aquests personatges que als peus de Jesús, amb gran respecte i confiança, li preguen que a tots se’ns concedeixi valors, que se’ns regali virtuts. Que, com sant Joan Nepomucè, festa celebrada també dia 5 de gener, tinguem ganes d’educar-nos per a viure atents a qui més ho necessita. I tenint-lo present a ell, li pregava: Advocat del bon nom i de l’honor, aparta de tots qualsevol infàmia i mentida, qualsevol xerratòrum, mala llengua, difamació, fals testimoni, calumnia i humiliació, intriga, deshonra, mala fama i confusió pública…
Desitj que els regals, les mercès, que gràcies a Déu hem rebut aquests dies, fructifiquin arreu amb delit. Desitj que siguem portadors de valors. Desitj que no ens deixem endur per formes de ser i de fer pobres, i per açò tantes vegades prepotents. La seva arrogància no és filla de l’altura de mires, sinó de l’estretor de perspectives. Regalem-nos, ho desitj, humanitat, bellesa, poesia, contemplació assossegada.
