Miriam Triay / Ciutadella – Leonmanso és el nom i projecte artístic d’en Llorenç Marquès Mercadal (Ciutadella de Menorca, 1979). Músic i cantant, apassionat del que fa, amant de la paraula escrita, i gran professional de la música. Leonmanso és l’instrument a través del qual Llorenç o ‘Llure’ -com el coneixen molts- s’expressa. Una eina nascuda el 2008, que l’ha acompanyat des de llavors.
I que, aquesta setmana, des del setmanari, hem decidit recordar i repassar. Per diversos motius importants, com que a finals de l’any passat va publicar el seu primer llibre, ‘Tot està escrit’; que actualment està treballant en el seu quart disc; o que demà, 16 de gener podrem veure el seu directe davant el Molí des Comte, a les 20h, per celebrar Sant Antoni.
Com s’origina en Leonmanso?
Des de petit sempre m’ha agradat la música, escoltar-la sobretot. I a mesura que vaig anar creixent, em vaig anar creant un camí i estil propis, centrats en el rock, folk, country… Però en cap cas m’havia plantejat fer música. Fins que, i ja amb una vintena d’anys, va sorgir. Van aparèixer les ganes d’escriure, de fer les meves pròpies cançons.
A partir d’aquí comença un procés d’autoconeixement musical. En diferents aspectes, com en la llengua en què cantava. Vaig provar de fer-ho en anglès i en castellà, pel costum de la música que solia escoltar, però no va funcionar. No eren els idiomes en què pensava i, per tant, no fluïa de la mateixa manera. A més que, i un gran amic meu, en Sisco en Moix, un dia em va dir: ‘Si nosaltres no cantam en la nostra llengua, qui ho farà?’, i aquestes paraules em van calar.
I què significa aquest nom artístic?
El nom és bastant accidental. En el moment de crear-me una direcció de correu electrònic, en l’auge d’aquesta xarxa social, em vaig intentar posar ‘Llure’, el nom pel qual em coneixen molts, però no estava disponible. I vaig començar a pensar alternatives fins que em va venir al cap la paraula composta ‘Leonmanso’. A vegades em passa, em venen paraules de cop i perquè sí. I aquesta va resultar curiosa i encertada.
Així, i quan vaig publicar el meu primer videoclip a YouTube, per donar-me a conèixer a més gent, i provar més experiències dins el món de la música, vaig firmar com a Leonmanso. Un nom que ha acabat definint, sense voler, el ventall divers de cançons que faig, i la particularitat dins cada una. Hi ha moments en què la meva música és més salvatge, més potent, i d’altres en què som un animal més poruc. Tot ha acabat quadrant.
En aquest sentit, com definiria la seva música?
Com dic, és molt diversa. Hi ha molts estils. Moltes definicions possibles i que convergeixen. Si l’haguéssim de qualificar, jo trob que seria, per damunt de tot, música popular. I a partir d’aquí, jugaria i viatjaria un poc entre els diferents gèneres musicals que m’agraden, com el rock, la balada, el folk…
Sí que és cert que el més personal que tenc de la meva música són les lletres. Crec que són originals perquè surten de jo. Tot el demés és, d’alguna manera, l’energia que m’arriba, que convergeix.
Quan comença la seva trajectòria?
Podríem dir que el 2008. Perquè, i encara que em don a conèixer abans a través de YouTube, per jo s’inicia quan particip en un concurs de maquetes, a IB3, que es deia ‘Recplay’. I a partir de guanyar en una de les seves categories, aconseguesc gravar el meu primer disc, ‘Rinosaure’ (2010). Després d’aquesta experiència, que va esdevenir de casualitat, perquè la meva pretensió era mínima, podríem afirmar que comença la carrera musical d’en Leonmanso.
Fet el primer disc, no és fins que en Quim Torres, amic i músic, del grup Delên, em comenta que vol muntar una discogràfica, Velomar Records, i gravar un disc amb jo, que neix el segon, ‘Jardins de brutes basses’ (2014). I amb la mateixa companyia i feinada que m’oferia en Quim, anys més tard, treim ‘Escolta com sona es teu pols’ (2018). El meu tercer i darrer disc fins al moment.
Encara que no per gaire temps. Actualment estic treballant en el quart treball musical. Un que, com l’anterior, faré juntament amb la meva banda: en Martí Genestar (guitarres), en David Marquès (bateria) i en Josep Bagur (baix). Tres músics que, podríem dir, són els components actuals que conformen Leonmanso.
Perquè, qui és realment Leonmanso?
Leonmanso en sí és un projecte. I encara que aquest va néixer de jo, i gira al voltant meu, també el conformen altres persones. Puc sortir tot sol a l’escenari, però també ho puc fer acompanyat de més músics. Leonmanso és un poc tot i tots els qui m’acompanyen.
Tornant al quart disc, què ens pot dir?
Ara estem en el procés de creació, d’anar avançant a poc a poc. I la idea és que, al llarg d’aquest any, si tot va bé, el puguem treure. He de dir que, i encara que tots els discs siguin diferents els uns dels altres, el procés d’aquest està sent bastant distint. Aquesta vegada el que hem fet és reunir-nos tots al local i crear les cançons a través de les meves mostres de guitarra i veu; i després cadascú ha anat fent amb el seu instrument.
Es tracta d’un projecte en el qual crec que hi ha molta varietat. Pot sorprendre la mescla d’estils que hi apareixen, que han sorgit de forma natural, entre els quatre membres, durant el procés.
Un disc que, segurament, tindrà entre 9-10 cançons. Peces que m’agradaria que romanguessin en el temps. Que estiguin allà, potser, perquè, quan algú que ara és petit es faci gran, les trobi i, d’alguna manera, encara les senti importants i presents. Un disc que perduri. Que traspassi generacions.
De fet, açò ja ho ha aconseguit amb els seus anteriors treballs. No creu?
Sí, i és molt curiós que sigui així. Ara ja són uns quants anys els que duc compartint la meva música, i la veritat és que si una cosa m’atreu del que faig és que he anat fidelitzant a una sèrie de persones que m’han mostrat el seu amor cap al meu projecte.
Un que, en tot moment, ha mostrat una certa connexió amb altres generacions. Potser més joves. Consider que l’esperit jove hi és en les meves cançons. I que hi ha missatges que potser els poden calar més a les persones en edats més primerenques, ja que encara no estan prou viciades per l’entorn.
Parlant de missatges… fa poc va publicar el seu primer llibre. Com neix aquest?
El llibre ‘Tot està escrit’ va ser un regal que va aparèixer per sorpresa. Una oportunitat per totes aquelles paraules que havien quedat guardades a casa meva, perquè veiessin la llum, perquè la gent les conegués. Aquesta proposta inesperada, per part de l’editorial Llentrisca (Far Cultural), va permetre que em presentés davant les fulles no publicades i els digués: ‘Ei, ho tenc, farem el llibre, totes sortireu, sereu lliures’.
Va sortir així, de forma natural. Igual que la manera de distribuir i de conformar aquestes paraules. Entre l’Ahir, l’Avui i el Demà. Els espais de temps que, d’alguna manera, poden definir un estat d’ànim. L’Ahir com a nostàlgia i tristesa del que era, malenconia. L’Avui com el present, el moment que vivim. I el Demà com el futur, la imaginació que açò suposa. Encara que, i com explic al pròleg, també m’ha passat que lletres que eren clarament Ahir, al cap d’uns dies, passen a ser Demà. I açò és part de la vida: Comprendre que l’ordre que jo hi he volgut posar, realment no existeix. Perquè el meu ordre personal, sentimental, sensorial, també va variant. I he jugat un poc amb aquest concepte: Que facis el que facis, ahir, avui o demà, el moment que et posis a llegir-ho o pensar-ho, sempre serà l’ara, sempre serà el moment present.
I si passam a parlar del present més pròxim, què ens pot explicar del concert de demà, 16 de gener?
Aquest concert és molt especial per diverses raons. Una, la més polida per jo, és que podré tocar davant el Molí des Comte… M’explic, fa poc vaig perdre un gran amic meu, en Sente Fontestad. Una persona molt important a la meva vida. Ell va explotar, durant alguns anys, l’establiment on ara se situa el Molí des Comte; regentava el bar Si Vens Cafè. Un espai que va fer molt per la cultura, on hi havia concerts cada dijous, i exposicions d’artistes de Ciutadella. Un lloc de reunió per la cultura i els amants d’aquesta. I clar, quan em van dir que tocaríem davant aquest espai, vaig sentir que ho havíem de fer amb molta energia i sentiment, dirigits cap a en Sente.
D’altra banda, també fa estona que no feim cap concert en grup, i ens fa molta il·lusió. I també es tracta d’una oportunitat per mostrar algunes de les noves cançons que tenim. Per veure, una mica, quina és la rebuda de la gent. Encara que, en tot moment, serem fidels a les peces més conegudes i estimades de Leonmanso.
De totes maneres, es tracta d’un directe, i evidentment hi haurà improvisació, i moments que potser es donen pel present del concert. Esteim molt oberts en aquest aspecte. A vegades no sabem ni nosaltres mateixos el que farem. La situació pot canviar d’un moment a l’altre.
El que puc dir és que intentarem que s’ho passi bé tothom, nosaltres i el públic, a través del que feim.
