Els testimonis de l’assassinat
Aquell xafogós diumenge de final de juliol hi havia molt gent que estava passejant i conversant a la Plaça Vella i a la Plaça Nova d’una manera plàcida i tranquil·la, pau ciutadana que es va interrompre en escoltar els crits i el renou d’armes dels contendents. Davant els fets, molts acudiren promptament per veure el que passava.
La majoria d’ells, alhora de fixar l’hora de l’esdeveniment, manifestaren que fou “entorn hora del seny del perdó i del ladra” (entre les 8 i les 9 del vespre).
En descàrrec de la seva participació directe, el notari Nicholau Folquer, manifestà que el mateix advertí a Antoni Nereny dient-li “Prec-te Antoni que.t vages colgar per amor de mi”, amb la pretensió d’evitar els fets que estaven a punt de succeir. Però n’Antoni entrà a casa de Gabriel Muntaner, on es trobava la muller d’aquest, i demà insistentment pel seu marit.
Estant present a la casa En Cugullada (un dels agressors) aquest el va conduir a una androna on estaven esperant ben armats els germans Muntaner, Antoni Companyó i Arnau Steve, els quals aprofitant les ombres del vespre atacaren al dit Antoni i al seu company N’Oliver.
Sembla ser que en Pericot Muntaner “ab una de les vergues que portava, ferí i nafrà del colp del qual diuen que és mort”. Inculpat també Pere Folquer en l’assassinat i detingut en la presó reial, per evitar un mal major ”stant pres en la càrcer reyal, amagadament s’ha feta fer tonsura adulterina, volent-sa transportar a la jurisdicció eclesiàstica”. El notari pretenia així esquivar la justícia civil – que posava a turment els encausats d’un crim – i passar a la justícia eclesiàstica, que no permetia tal pràctica per fer confiar i obtenir la veritat.
Arnau Steva va dir que “quan es volgués colgar i es fos descalçat” va llevar-se per anar a casa dels acusats que requerien la seva participació, i va sortir del seu alberg amb l’espasa davall el braç, dirigint-se a un cantó de la placeta.
Interrogats els quatre galiots de la galera de mossèn Andreu Despuig, tots ells companyons d’Antoni Nereny, juraren un “pel cap de Déu” i un altre “Pel cul de Déu” que el dia anterior acompanyaren al dit Antoni pel carrer, amb la intenció de recobrar una espasa que valia entre dos i tres florins d’or, la qual volia recobrar dels germans Muntaner o aquells moririen. En assabentar-se de la mort d’Antoni, un d’ells manifestà “ara havia trobada sabata a son peu”.
Els fets d’armes, així com el soroll i escàndol pareix que havia despertat una part dels vesins. Una dona finestrera (xafardera) manifestà que havia vist com el ferit va ser conduit a a botiga del barbarRamon Deuslofeu. Una altra, que ja estava al llit, va escoltar els crits de Via fora! I va veure el barber que ajudava a Antoni Nereny, que tenia una mà al costat. Degut a una ferida, i certificava l’arribada del Regent de la Governació a la botiga del barber. Alguns homes i dones presenciaren l’escena des del terrat de casa seva. Bernat Fuxà, notari i escrivà de la cort.es personà promptament per prendre declaració al moribund, i el viari de l’església de Santa Maria, mossèn Nicholau Cuch, acudí a la botiga d’En Deuslofeu per confessar en Nereny, el qual demanà que el deixessin en pau, perquè sabia que es moria.
La vida quotidiana un diumenge de juliol a Ciutadella
Aquell calorós diumenge molts ciutadellencs estaven passejant i conversant a la Plaça Vella prenent la fresca. Uns asseguts en bancs de pedra, fixats a les façanes de les cases; altres havien tret cadires de fusta amb respatler. I conversaven davant del portal de casa seva, donant l’esquena al carrer.
En Guillem Despuig tocava un llaüt assegut en un banc de pedra. Un grup de persones celebraven les noces de la filla de la família Malver, amb un ball començat en mig del carrer, en el qual sonaven alguns músics, i que després de la seva interrupció es prosseguir a l’interior d’un pati, tancant la porta amb un forrellat.
Aquesta vida tranquil·la i alegre era degut a que durant aquella nit hi havia una “beylla luna e clara axí com si fos quaix de dia”.
Una dona s’afanyava en escalfar un ou pel seu marit. El qual, malgrat la seva feblesa, no dubtà en sortir de casa seva per saber el que passava. Una altra dona es topà amb l’aldarull quan anava a visitar a una veïnada que era malalta al llit, per fer-li companyia. Una altra ho va veure i escoltar des de la seva finestra (dona finestrera). Altres homes estaven en el carrer, asseguts al voltant duna taula “per a beure i refrescar” rebent la salutació d’alguns vianants: “Déus lur donà bona nit” “Déus vos don bona nit” Unes paraules de cortesia que es contraposen amb els insults que uns altres propinaven als seus rivals: Traïdor, mal sies tú penjat!.
A tot això diem que nos sorprèn la quantitat d’armes existents a l’interior de les cases per defensa pròpia o per agredir algú. La facilitat amb que alguns eren capaços d’associar-se per agredir a un contrari, acció que comportava ser declarat “bandejat”. A observar l’absència total de dones en els carrers. Tan sols hi havia homes prenent la fresca. La majoria d’elles estaven a casa i veieren els fets des de les finestres o pujades al terrat.
Desenllaç dels fets
Els quatre agressors (Gabriel i Pericot Muntaner, En Gabriel Cuguyada i Antoni Companyó) amb els dards i les espases tretes corregueren de la Placeta de Nicholau March al Portal de Maó; en trobar-lo ja tancat, es dirigiren al Portal de Sa Font, des d’on saltaren a l’exterior de la muralla per un lloc poc conegut.
Declarats “bandejats”. els quatre delinqüents es toparen amb en Pere Esteve, propietari d’un possessió a la part nord, el qual els sorprengué bevent en un pou de la seva propietat, al qual li contaren els fets. N’Esteve, assabentat, els convidà a sortir de la seva possesió, ja que no volia estar involucrat en la seva fuita i causa. Els quatre assassins decidiren prosseguir el seu camí en direcció a la localitat de Maó.
Mentre, el notari Pere Folquer i Arnau Steva eren empresonats. A l’endemà, el pregoner Joan Baduyl anunciava, a toc de tambor i trompeta, el bandejament dels quatre fugitius i fixava preu per la seva captura.
El dia 23 de juliol, el físic Domingo Valls acudí a la presó de Ciutadella i per ell coneixem la situació d’un dels detinguts.
Arnau Steva estava presoner amb grillons en els peus i una cadena al coll. El metja que l’assistí declarà al Regent de la Governació que aquell estava en perill de mort, pel fet de trobar-se en estat d’ofegament, per lo qual demanava, a petició dels familiars i amics, que fos privat d’aquella cadena, a fi de recobrar l’alè.
El notari Pere Folquer també estava presoner en la càrcer reial. El qual fou visitat i assistit per un metge jueu Isaac Sesportes, a requeriment dels seus familiars. El seu veredicte fou que no es trobava en perill de mort, malgrat estar ferrat de mans i peus.
Mentre el quatre assassins havien arribat al port de Maó, on havien aconseguit enrolar-se en una nau corsària comandada pel cavaller Gilabert de Cruïlles. El fet d’enrolar-se en una nau armada al servei de la Corona, evitava l’actuació de la justícia civil contra ells durant tot el temps que romanguessin al servei del monarca.
Dos anys després de l’assassinat d’Antoni Nereny, els germans Muntaner i els altres dos companys eren absols pel rei Pere en virtut d’una carta d’exculpació, atenent els serveis d’armes prestats sota el comandament del cavaller Gilabert de Cruïlles. La carta reial fou emanada a Barchinona a XVI dies de maig en l’any de Nostre Senyor d M CCC LXXX. Rex Petrus.
Documentació: Arxiu Corona d’Aragó sèrie RA Protocols Històrics 12624 f. 1 – 46v.
Bibliografia: LLOMPART, G. (1991) El curso de la vida en Ciudadela, una noche de 1378.
