Miriam Triay / Ciutadella – Fa poc vam presentar, des de Setmanaris i Revistes, una nova publicació, un recull de saviesa sobre la nostra terra: ‘Arbres i plantes de Menorca’ de Pere Fraga. D’aquesta, destaquen la importància del producte local i el saber i bagatge de l’autor, botànic i amant de la natura. Una obra possible gràcies a l’afany per la divulgació de Fraga, i a la seva consciència del poder que té el coneixement. Des del setmanari hem pogut conversar amb l’autor, i abordar, no només el contingut del mateix llibre, sinó que, anant més enllà, quina és la situació actual d’aquests arbres i plantes locals. I qui és la ploma al darrere del coneixement que es presenta.
Com sorgeix la passió per la natura?
Em ve des de petit, de sempre. Els meus pares ja m’ho van mostrar així, a conèixer i apreciar la natura. I a poc a poc va anar derivant cap a les plantes, més concretament.
Quina trajectòria ha seguit?
Vaig fer estudis de primer de jardineria i horticultura ornamental a Barcelona. Després ja vaig anar a fer feina al centre de jardineria Truvi, on vaig estar més d’una dècada. Fins que el Consell de Menorca em va contactar per fer de tècnic a un projecte ambiental. I vaig acabar participant en tres projectes durant 12 anys. Actualment, ja fa uns anys que m’he posat pel meu compte com a autònom i brind serveis com: estudis de biodiversitat, conservació de flora, paisatgisme, docència, assessorament de cultius… A més, fora de Menorca, fa cinc anys que som conservador botànic i responsable de recerca al Jardí Botànic Marimurtra a Blanes (Barcelona).
I com comença a escriure texts sobre plantes? Amb quina finalitat?
Escriure sempre m’ha agradat, i sempre he pensat que els coneixements que un té s’han de divulgar. La millor manera de fer-ho és escriure o fer docència. I he intentat les dues coses. La gent ho ha de poder aprofitar, experimentar, criticar… el que faci falta. Però que ho coneguin.
És molt necessari que el públic menorquí tengui aquest tipus de coneixement al seu abast. Tot el que puguis fer per conscienciar i educar, amb botànica, amb cultiu de plantes… qualsevol opinió o coneixement que tenguis, s’ha de difondre. Després la gent ja valorarà si és informació bona o no, útil o no, però almenys l’ha de poder obtenir.
Tenint en compte la temàtica d’aquesta nova publicació, què ens pot explicar dels arbres i les plantes de casa nostra?
A Menorca existeix passió pels arbres fruiters i les verdures. Hi ha molta gent que té un tros de fruiters, a l’hort, a l’hortal o a la vinya. És una tradició de fa temps, ja que l’autosuficiència i l’autoconsum sempre han estat molt presents a l’illa. I, en part, gràcies a açò, tenim una diversitat molt gran i important de castes de fruita i verdura tradicionals, que hem cultivat des d’antic, i que s’han anat acumulant. Açò no vol dir que siguin autòctones, ni molt menys, però fa molts anys que es van portar, i que es cultiven a Menorca. Per tant, és com si ja fossin nostres, i així estan considerades.
Però en els darrers temps, aquesta diversitat, aquestes castes, s’han anat perdent, a causa del procés de globalització, que afecta a escala mundial. Aquest provoca que la comercialització amb l’estranger sigui senzilla i que, per tant, si es duen fruites i verdures de fora més barates, més competents, més productives, les pròpies acabin restringides a l’autoconsum. Així, n’hi ha de locals que estan en risc de desaparició, i d’altres que ja, directament, s’han extingit.
Per tant, s’ha de divulgar el coneixement al voltant d’aquestes fruites i verdures, per intentar conservar-les. I és una responsabilitat nostra, perquè en aquest cas són castes que ha fet l’home, i si l’home no les empra, es perden, s’extingeixen. Així com hi ha una biodiversitat natural que s’ha de protegir, hi ha una agrobiodiversitat que hem de conservar, que sense l’home no hi és.
Com justificaria aquesta necessitat de conservació?
Primer, perquè és patrimoni nostre, pel valor que té en aquest sentit. Després, perquè moltes de les castes o varietats estan adaptades al clima de Menorca i funcionen millor que les que venen de fora, que han de tenir un procés d’adaptació. Finalment, perquè hi ha molta diversitat, i açò ens permet tenir fruita i verdura molta més estona. Pots menjar pomes de Sant Joan fins al gener-febrer. I tanta diversitat és un tresor, el qual s’ha d’aprofitar.
És, llavors, l’entrada de fruita i verdura forastera la que ha suposat la desaparició o el perill d’extinció de les nostres?
Sí, perquè la forastera té més impuls econòmic. Produeixen molta més quantitat, i poden baixar el preu, per competir millor. Així, el que fan, és desplaçar la local. Realment, açò passa amb tots els productes, actualment. El producte local s’està quedant en un segon pla.
En aquest cas és més greu, perquè estem parlant d’éssers vius i, si no es cuiden, es moren. No hi ha cap recepta ni truc ni procediment per tornar a fer aquella verdura o arbre fruiter. Si no es cultiven, s’extingeixen i desapareixen.
Ens podria posar exemples d’aquestes fruites o verdures forasteres?
La majoria de pomes, per exemple, que trobam a qualsevol establiment, són castes de fora. De Menorca ja només es comercialitzen, de forma habitual, la de fogassa, la dolça i la del carà. Però de les trenta varietats que tenim, només unes poques s’arriben a vendre. La fruita i verdura de castes forasteres són pràcticament les que podem trobar a la venda. Com dic, de locals ja n’hi queden poquíssimes.
I com creu que s’hauria d’actuar?
Com ja hem dit, la divulgació ajuda molt, perquè dones a conèixer aquesta informació, i pots evitar que desapareguin del tot. Sobretot si, a més d’explicar tot el que saps sobre les fruites i verdures locals, també dones les senyes per cultivar-la. Per açò publicacions com ‘Arbres i plantes de Menorca’ juguen un paper clau en aquest sentit. Açò és així, ja que la responsabilitat real recau en la gent, el primer pas és que els menorquins demanin la fruita i verdura de castes locals als establiments. Si es conformen amb la fruita i verdura forasteres, els supermercats, botigues, mercats, seguiran duent les de fora. És la llei de l’oferta i la demanda, és simple. Si la demanda es torna cap al producte local, l’oferta hi haurà d’anar. I encara que ara els preus siguin elevats, també és perquè hi ha escassetat de fruites i verdures locals, se n’han deixat de cultivar; però com més se’n cultivin, aquests baixaran.
Té esperança en què es pugui recuperar?
Dins l’àmbit domèstic, per autoconsum, sí. Perquè ja està passant, la gent té interès en aquest sentit.
Ara bé, dins el món comercial… no estic tan segur. L’empenta del que ve de fora és molt gran, és més econòmic gairebé sempre, encara que no sigui de tanta qualitat i suposi un maltractament cap a l’arbre i la planta -ja que empren tractaments molt més intensius que danyen tant l’arbre / planta com la fruita / verdura; no és una pràctica molt sostenible-.
L’administració hauria d’actuar, promocionant més la nostra fruita i verdura. Que encara que és difícil, no és impossible. S’ha d’intentar valorar, afavorir, tant a través de l’educació com dels mitjans públics, el producte local i el seu consum.
‘Arbres i plantes de Menorca’ és un homenatge i un cant a la natura de la nostra terra, a com és aquesta i a la diversitat que presenta, al seu possible cultiu. Amb l’esperança de conscienciar als menorquins i menorquines sobre la seva importància.
