El danès Niels Bohr va proposar el 1913 el seu model atòmic amb al qual explicava els espectres emesos pels àtoms.
La primera idea d’àtom la va introduir Demòcrit al voltant de l’any 400 a. C. a partir de raonaments filosòfics.
Després Dalton (1803) proposa que la matèria estava formada per àtoms a partir d’experiment científics.
Niels Henrik David Bohr va nèixer a Copenhaguen, el 7 d’octubre de 1885.
El 1897 Thomson estudiava els raigs catòdics i descobria que dins els àtoms hi ha partícules amb càrrega negativa (electrons).
El 1904 Thomson proposava el seu model atòmic amb electrons als seu interior. També havia de tenir càrregues positives.
Thomson va rebre el premi Nobel de Física l’any 1906 pels seus descobriments.
El 1911 Rutherford va dirigir radiació alfa contra fines làmines d’or amb el resultat sorprenent de que la majoria de les partícules de la radiació travessaven con si res. Però una molt petita quantitat rebotaven o es desviaven con si trobassin un obstacle important. La conclusió de l’experiment va ser que l’àtom era quasi buit i fàcil de travessar però devia tenir un nucli molt petit i amb molta massa. El nucli no deixa passar les partícules alfa (poques) que reboten o es desvien si el feren, en canvi els electrons no suposen cap problema per deixar passar la radiació alfa (la majoria). Es va suposar que els electrons feien òrbites circulars al voltant del nucli, con els planetes al voltant del Sol.
El 1913 Niels Bohr formula el seu model atòmic segons el qual els electrons es troben al voltant del nucli en nivells de diferent radi i energia que aplicant la hipòtesi de Planck sobre la llum permetia explicar els espectres atòmics d’emissió i d’absorció. El nombre de nivells trobats a un àtom va anar augment molt i encara més dins camps magnètics donant pas a altres models atòmics (Sommerfeld).
El 1918 Rutherford descobreix els protons als raigs canals de l’hidrogen.
El 1922 Bohr rep el premi Nobel de Física pels treballs sobre l’estructura atòmica i la radiació.
El 1923 Louis de Broglie proposa la dualidad ona-corpuscle.
El 1925 Heisenberg escriu el seu primer article en què formula la nova mecànica quàntica. Un any després, Erwin Schrodinger formula una teoria que resulta igualment vàlida. De la discussió a tres bandes amb Bohr sorgirà la coneguda com a «interpretació de Copenhaguen» dels fonaments de la mecànica quàntica, que tant Schrodinger com Einstein rebutjaran.
Actualment el físic Jonathan Oppenheim i els seus col·laboradors proposen a la comunitat científica una teoria poscuàntica que encara s’ha de comprovar.
L’any 1926 es proposa el model de Schödinger que aplica el principi de de Broglie que diu de els electrons dels àtoms són partícules que també es comporten com a ones, que donen lloc a unes òrbites «difuminades» que es diuen actualment orbitals per on es mouen els electrons sense una posició i velocitat tant definides com es podia pensar. També s’aplica el principi d’incertesa de Heisenberg (1927).
El 1927, el fill de Thomson (George Paget Thomson, Paget és el llinatge de la seua mare) va fer experiments de difracció d’electrons en cristalls de metalls (Làmina d’or) que donaven línies d’interferències i confirmaven el comportament dels electrons com ones (Va rebre el premi nobel de Física el 1937).
El 1929 Louis de Broglie rep el premi Nobel pel descobriment del comportament ondulatori de l’electró.
L’any 1932 es considera Annus mirabílis de la física nuclear amb el descobriment del neutró (Chadwich) i del positró (antipartícula de l’electró, antimatèria amb càrrega positiva).
El 1935 Comença el seu projecte de construir un accelerador de partícules a Dinamarca.
L’any 1939 es descobreix la fissió nuclear.
L’any 1943 s’instal·la als Estats Units i participa en el projecte Manhattan de construcció de bombes atòmiques.
El 1945 Es llancen bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.
Després de la guerra va ser defensor del desarmament nuclear.
Va morir el 18 de novembre de 1962 a Copenhaguen.
