ACN/Barcelona – La gran banca ha guanyat més de 26.000 milions d’euros el 2023, en un any de xifres rècord per al sector, que s’ha beneficiat de la forta pujada dels tipus d’interès. Així, la suma dels beneficis del Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell i Bankinter, els cinc bancs que ja han presentat resultats, és un 25,9% superior a la que van obtenir l’any passat, que era d’uns 20.600 milions d’euros. Les xifres de guanys són rècord per al Santander, que supera per primera vegada el llindar dels 11.000 milions, i també pel BBVA, amb 8.019 milions, el Sabadell, amb 1.332, i Bankinter, que es dispara un 55% fins als 844 milions. En total, les entitats calculen que pagaran uns 1.400 milions per l’impost extraordinari a la banca del govern espanyol.
L’estratègia del Banc Central Europeu d’apujar els tipus d’interès fins a situar-los a nivells rècord del 4,5% ha disparat el marge d’interessos de la banca, que ha vist com pujaven les quotes dels préstecs dels seus clients mentre que, en canvi, no han augmentat la rendibilitat dels dipòsits.
CaixaBank, per exemple, s’ha embutxacat 10.113 milions d’euros del marge d’interessos, que ha pogut disparar en un 54,3%. El Santander, per la seva banda, que té una àmplia presència de negoci a l’estranger, n’ha obtingut 43.261 milions, mentre que el Sabadell els ha vist créixer un 24,3% fins als 4.723 milions. Per la seva banda, el BBVA ha anotat 23.089 milions en interessos aquest any (+29%), mentre que per a Bankinter el marge ha estat de 2.213 milions, un 44% més. En total, uns 83.400 milions d’euros en interessos.
Mentre pugen els interessos, i després que l’any passat les entitats abonessin uns 1.000 milions d’euros en l’impost extraordinari a la banca, enguany les previsions són que abonin uns 1.400 milions. CaixaBank, per exemple, té previst desemborsar 500 milions per aquest tribut, que els seus directius demanen directament suprimir. “La millor manera de millorar l’impost és eliminant-lo”, va defensar durant la presentació de resultats el president de l’entitat, José Ignacio Goirigolzarri, que va negar que el sector estigui tenint resultats “extraordinaris”. En ocasions anteriors, l’entitat havia assegurat que el gravamen és un “tret al peu” perquè suposa que els bancs tenen “menys capacitat” de donar crèdit.
Per la seva banda, a principis d’any el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va reiterar que l’impost és “discriminatori” perquè “afecta més uns bancs que els altres”. Enguany l’entitat d’origen vallesà pagarà 190 milions d’euros de tribut corresponent als beneficis del 2023, que s’han disparat un 55,1%, superant la barrera dels 1.300 milions d’euros. En la roda de premsa d’aquest dijous, el conseller delegat de l’entitat, César González-Bueno, va assegurar que en relació amb el gravamen no hi havia “res nou” a afegir.
Al seu torn, també han mostrat una opinió en la mateixa línia els directius dels dos principals bancs de l’Estat, el Santander i el BBVA, que pagaran 338,5 milions i 285 milions, respectivament, d’impost pels beneficis del 2023. La presidenta de l’entitat d’origen càntabre, Ana Botín, va defensar dijous que el tribut “no és bo per l’economia” perquè “penalitza un sector per sobre d’altres”. Per la seva banca, el president del BBVA, va indicar dimarts que l’impost és “contraproduent” i va reiterar que en la seva opinió “no té massa sentit”.
Certament, el sector bancari fa mesos que està en el punt de mira perquè exhibeix fortes pujades en els seus beneficis. Mentre diverses entitats preveuen continuar a l’alça durant aquest 2024, caldrà esperar a veure si el nou ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, fa alguna revisió en el tribut, tal com va prometre Calviño abans de prendre possessió de la presidència del Banc Europeu d’Inversions (BEI). D’entrada els directius dels principals bancs ja es van reunir amb Cuerpo a finals de gener per traslladar-li algunes de les qüestions que més els preocupen. Per ara, l’impost tal com està actualment -posa el focus en els ingressos- està vigent fins al 2025. La gran banca, en qualsevol cas, es manté bel·ligerant.
