Ja som a la Candelera per obrir el mes de febrer i ja és hora que baratem el refrany: Per la Candelera, ni fred davant ni fred darrera. Fa un mes estàvem reunits per celebrar el començament d’un any nou. Sembla que fa molt de temps. I segons com t’ho mires: sembla que va ser ahir. Dura tan poc un any. Ja acabam el gener, no tenim temps de pensar en Carnaval i ja planificarem que feim per Pasqua, si quedam, si partim. Pensant què feim i què no feim, ja tindrem sa fira de ses vaques a Alaior i celebrarem l’arribada de sa primavera per dir que no ha fet hivern. De tornada de pasqua florida pensarem quins llibres hem de regalar per Sant Jordi i començarem a veure avions plens de turistes que aterren sobre Menorca. A poc a poc s’ompliran ses carreteres, de cotxes i autobusos. I s’ompliran les platges. Anirem a passejar per Maó o per Ferreries, per contemplar i admirar les creacions florals, a Maó a compte de l’Ajuntament i a Ferreries fruit de la participació de la gent. I començarem a rallar de Sant Joan, de si han de sortir ses dones o no. En aquestes, correrem a fer la declaració de renda, que sempre ho deixam per darrer moment i arribaran les festes de final de curs dels nostres fills o els sopars de final de temporada al club, a la feina, amb els companys de l’escola d’adults. Un estiu s’obrirà. Tornaran els fills que estudien fora i cercaran feina, sa que sigui, per replegar un poc. Es començaran a inaugurar festivals d’estiu de tota casta i parlarem de concerts i artistes famosos. I així, una darrera l’altra desfilaran totes les festes de poble, fins la darrera, que mai no sabem quina és. Gemegarem de la massificació dels carrers i les places. Ens queixarem dels enrenous que provoca el tipus d’economia que feim i l’incivisme. Els hotelers començaran a fer nombres, els botiguers sabran com ha anat la temporada, es tancaran els primers restaurants de vorera i sortiran els polítics per donar inici a un nou curs al Parlament i rallar de pressupostos i si Vox açò si Vox allò, i així coincidiran amb la reobertura de les escoles i els maldecaps per a adaptar-nos als nous horaris familiars. Direm adeu als fills que marxen fora, alguns per primera vegada i aprofitarem els darrers dies de sol per dir també adeu a les platges. Un dia, no ens adonarem, i veurem un fillet que passeja amb una carabassa i direm que el fosquet ja refresca i enfosqueix prest. Potser haurà plogut i sortirem a cercar esclatasangs. Quan arribi la setmana dels ponts començarem a decorar la casa per rebre el Nadal i pensarem en els regals de reis que hem de començar a preparar, perquè tornarà ser cap d’any i exclamarem: ja hem escatat un altre any!
