En un espai per embarassades vam estar parlant del que necessita un nounat. Una de les usuàries va dir, sense dubtar-ho, amor. I realment tenia tota la raó: un nadó només necessita amor. I aquest afecte es transmet amb contacte i presència.
En aquest escrit m’agradaria compartir la importància d’aquest contacte posant la mirada en l’olfacte.
Al voltant de l’1-2% del material genètic dels éssers humans es destina a la producció de receptors per a l’epiteli olfactiu i s’ha observat com el reconeixement olfactiu pot estar implicat en el procés d’enamorament del nadó cap a la seva mare. Però, i la relació contraria? Com s’enamora la mare del seu fill?
En un estudi del 2019 es van examinar 75 mares amb els seus nadons de 0 a 12 mesos, de les quals 25 tenien problemes d’”apego”. L’experiment consistia a oferir a totes les mares les olors corporals dels nadons i que intentessin identificar l’olor del SEU bebè. Les mares sense problemes de relació van mostrar una clara preferència per l’olor del seu bebè en comparació amb les olors d’altres criatures, mentre que les mares amb dificultats d’unió no ho van fer.
I per què és tan fàcil per a les mares reconèixer l’olor del bebè? Segons l’estudi perquè mantenen un contacte constant i estret en haver de bressolar-los, calmar-los, alimentar-los… constantment. En un altre estudi, també es planteja com les olors corporals infantils activen les àrees cerebrals relacionades amb el circuit de la recompensa a les mares. És a dir, l’olor del nadó genera la producció d’hormones com ara les endorfines que ens donen plaer o l’oxitocina que ens genera amor.
I així de fàcil és la nostra espècie: l’evolució va seleccionar donar-nos plaer per cuidar els nostres fills i assegurar la supervivència de l’espècie. Els nadons només esperen aquest contacte i desenvolupen, de forma inconscient, totes les seves armes per enamorar els adults.
