Menorca ja té un Goya. L’ha aconseguit la menorquina Margarita Huguet en l’apartat de Millor Producció de Direcció per La sociedad de la nieve. A la 38a edició dels Premis Goya el film ha guanyat 12 de les 13 estatuetes a les quals optava, entre elles a la millor pel·lícula. El film també està nominat a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El tema que ha seduït al director català Juan Antonio Bayona és impactant i antic: l’accident aeri d’un avió als Andes en el qual viatjava un equip de rugbi uruguaià. Quan era al·lot havia llegit el llibre ¡Viven! del periodista Piers Paul Read que va entrevistar els supervivents de l’accident del vol (571 de la Força Aèria Uruguaiana) que va tenir lloc a la serralada l’any 1972. Record que el vaig llegir amb passió i que em va interessar aquella història que explicava la llei del més fort a la neu i que havia dut a l’extrem als seus supervivents a practicar el canibalisme. Les bones històries no et donen respostes, t’empenyen a fer-te preguntes. Què hauries fet tu si t’haguessis trobat en la seva situació? T’hauries deixat guiar pels límits morals i ètics humans? O pel salvatge instint de supervivència? La producció d’aquesta pel·lícula, rodada a Sierra Nevada, Granada, devia ser molt dura i exigent la qual cosa amplia més el mèrit de Margarita Huguet. Aquest crit, viuen, també s’havia sentit a Menorca i havia tingut un eco disminuït però també vinculat al perill, en concret a un episodi marítim, que havia estat protagonitzat per un jove de Ferreries, en Biel d’Esclafat, que havia partit de Cala Mitjana, Menorca, amb una barqueta de goma i havia acabat a Cala Mitjana, Mallorca, després de travessar el canal que separa les dues illes endut pel vent de tramuntana que, al sud, es transforma en un corrent que transforma la mar en una pista de gel o en una taula d’aire (air hockey). Jo vivia llavors al carrer Avinguda Verge del Toro de Ferreries, davant l’OAR, i, des de dins el llit, vaig sentir el mateix crit, però en singular, provinent del carrer: és viu! En Biel era viu. Havia sobreviscut després de moltes hores enmig de la mar. La mar i la muntanya. Un avió i una barca de plàstic. Menorca sempre té la versió petita dels esdeveniments mundials. La neu, l’aviació, el canibalisme, la supervivència extrema i el retorn del món dels morts són ingredients d’impacte. I açò justificaria el remake de la pel·lícula i l’èxit posterior que està tenint. Felicitats, Margarita. La cultura és molt viva a Menorca i és tant el talent que hi ha que l’illa no ens pot limitar i hem de sortir a fora per tal de poder desplegar les nostres habilitats. Ja tenim un Goya. Un Goya a la Millor Producció de Direcció. En què consisteix aquesta tasca primordial? És una figura lligada a la producció audiovisual en la qual es té la responsabilitat organitzativa. Experta en organització i logística del rodatge ha de preparar un pla de producció idoni i el seu corresponent pressupost. Assumeix la realització de les contractacions més importants. Té més funcions però queda clara la prominència de la seva feina que ens ha fet sentir orgullosos a tots els menorquins. Margarita va acabar el seu discurs a la cerimònia dels Goya amb unes paraules en menorquí dedicades a Olga: “T’estim, petita”. I aquí rau la clau: els èxits només s’aconsegueixen a través de l’amor i mai de la ravata.
RAVATA. Commoció, avalot de gent que es desavé. De l’àrab, ‘atac contra els infidels’, ‘alarma’.
