Miriam Triay / Ciutadella – L’Arxiu Històric Municipal viurà un canvi important a finals d’aquest mes de febrer. El seu arxiver predilecte, amb 37 anys compartits, es jubilarà de forma definitiva. Una retirada, però, que no suposa que a la seva tasca professional, com a historiador i arxiver dedicat, s’hi posi un punt i final. Ja que passarà a encarregar-se, i per petició del Bisbe de Menorca, Gerard Vilallonga, de l’Arxiu Diocesà. Des del setmanari hem pogut conversar amb l’arxiver, Florenci Sastre.
Com s’ha pres aquesta decisió?
Jo, el pròxim 28 de febrer, faré 65 anys, que és l’edat amb què em puc jubilar, després d’haver cotitzat 40 anys. A més, el Bisbe de Menorca ha considerat que hi havia necessitat d’accentuar la catalogació de l’Arxiu Diocesà. Així, i després de la meva trajectòria fent feina amb diversos arxius, m’ha nomenat arxiver diocesà.
Qui hi ha hagut fins ara a aquest arxiu?
Fins ara hi ha hagut en Marc Palliser, arxiver i historiador, encarregat també de l’Arxiu Administratiu Municipal, que hi va un capvespre per setmana. I després als matins hi ha en Josep Gornés, que és l’auxiliar de l’arxiu.
Però, pel que sabem, no és la primera vegada que està dins aquest arxiu…
No, ja hi havia estat durant dotze anys, del 1992 al 2004, a l’Arxiu Diocesà. Alhora que estava a l’Arxiu Històric. Però el Bisbe Piris em va fer triar entre un dels dos, perquè feia massa feina d’arxiver, i massa poca de pastoral.
Realment, és un espai que ja conec i amb el qual ja he treballat. Però també he de dir que, fa vint anys, la meva feina allà es basava, sobretot, en respondre cartes que m’enviaven, a solucionar preguntes i problemes d’altres, i no tant en catalogar i indexar, en la feina pròpia de l’arxiver. Aquesta vegada pretenc que açò canviï.
I com ha sigut la seva trajectòria dins l’Arxiu Històric?
És una feina molt agradable. A jo m’encanta. Allà dins, i durant gairebé quaranta anys, m’he dedicat a ordenar, catalogar i indexar tots els fons de l’arxiu, a atendre a la gent que venia a fer consultes, indicar-los el que jo sabia que podien consultar, o els llibres que podien emprar… en fi, col·laborar amb tot el que m’han demanat.
Com neix aquesta vocació pels arxius?
Jo vaig estudiar Història a la Universitat de les Illes Balears. En acabar la llicenciatura, em vaig quedar a la universitat com a professor ajudant del departament d’Història medieval, durant quatre anys, del 1981 al 1985. Després d’açò, vaig decidir començar la carrera eclesiàstica al seminari de Menorca, on vaig ser ordenat el 1992.
Paral·lelament als estudis eclesiàstics, va sortir aquesta plaça d’arxiver a l’Arxiu Històric Municipal, el 1987, i em vaig presentar. Al cap de tres anys van treure la plaça definitiva, i vaig aprovar les oposicions per quedar-m’hi. Va començar com una manera de guanyar-me la vida, mentre estudiava. I va passar a ser una feina que m’encanta. Que, de fet, gairebé no ha estat feina per jo, ha estat un gust.
Però tot arriba a un final, i jo vaig considerar que, com que feia els 65 anys, ja m’havia de jubilar.
Li sap greu posar punt i final a aquesta part de la seva vida professional?
Sí… a veure, no hagués passat res si m’hagués jubilat més tard. Però jo crec que, amb els anys que fa que hi som, ja havia arribat el moment. Hem de deixar pas a les noves generacions, hem de donar oportunitat als joves. De totes maneres, jo continuaré visitant l’arxiu, ara ja com a investigador. Vull dir que el fet de jubilar-me no vol dir que no torni més per aquí.
I com serà ara fer feina a l’Arxiu Diocesà? Perquè realment es jubila d’un arxiu, però passarà a treballar a l’altre.
Els capellans no ens jubilam mai. Morim amb les botes posades, que diuen. Però bé, realment serà més lleuger. A més, és bo seguir fent feina, perquè el cap es manté actiu, i açò ajuda a no envellir tant. Passar de fer molta feina a no fer-ne cap, no és bo. Llavors, jo crec que m’anirà bé seguir dins els arxius, a més que és una feina que, com dic, m’encanta. I el Bisbe ha considerat que valc per a fer-la.
Així, seguiré a la disposició de la gent que vingui, a partir del 28 de febrer, a l’Arxiu Diocesà, com ho he estat sempre. I, a més, ara estem en un moment molt bo en aquest sentit, hi ha bastant d’interès per la història de Menorca i la genealogia. Sembla que hi ha una revifada. I m’encantarà formar-hi part, d’alguna manera.
