Miriam Triay / Ciutadella – Sumant-se a les protestes que s’han anat produint al llarg d’aquest inici d’any arreu d’Espanya i Europa, el passat dilluns, 19 de febrer, més de 50 tractors es reuniren i manifestaren demanant canvis, tant a l’administració nacional com a l’europea, a diverses problemàtiques que s’arrosseguen de fa temps. Entre aquestes, hi ha l’excés de burocràcies i normatives, els productes importats de països tercers que suposen una competència deslleial, i la necessitat d’aplicar la Llei de la Cadena Alimentària per impedir que es vengui un producte per davall del preu de cost.
MANIFESTANT LES NECESSITATS
Reunint-se a Sa Cooperativa del Camp, situada al polígon industrial de Ciutadella, a les 10:30h, els diferents tractors començaren la seva ruta prevista per al dia. Recórrer l’illa per la carretera general, aturant-se als diversos pobles per recollir a la resta de participants de la trobada. El seu punt final era la Delegació del Govern de Maó, a la plaça Miranda, per poder llegir un manifest, i després entregar-lo a aquesta mateixa institució. Fent palesa la necessitat de canvis i les seves diverses demandes.
Una tractorada organitzada per les associacions agràries Unió de Pagesos i FAGME, acompanyades de la Unió de Cooperatives Agràries de Balears (UCABAL) que, com bé diuen les presidentes, Marga Llambías (UdeP) i Catalina Pons (FAGME), va ser tot un èxit. En paraules de Pons: “Tot i haver arribat tres quarts més tard del que havíem calculat (12-12:15h), va anar molt bé. Fins i tot, la Guàrdia Civil, que ens va acompanyar i ajudar en tot moment, ens va felicitar pel bon funcionament i compliment del protocol que ens havien explicat”. Així, i arribats a la plaça Miranda, eren més d’una cinquantena de tractors els que secundaven el manifest.
DEMANDES I ESPERANCES
Un manifest ple de demandes però també d’esperances, que centrava la seva escriptura en set punts, set problemàtiques, importants i a tenir en compte:
- L’excés de burocràcia i normatives de la UE, estatals i autonòmiques
- El no compliment de les mateixes normatives ni requisits per part dels productes importats de països tercers
- La disminució de la capacitat productiva de la pagesia i l’augment de costos enfront de la baixada de producció, provocats per la sequera i el canvi climàtic
- La necessitat d’una administració agrària que legisli mirant cap al camp, al servei de la pagesia
- La necessitat de potenciar el producte local, que ha de competir amb productes de fora amb costos molt per davall dels d’aquí
- La necessitat de tenir relleu generacional, ja que “no ens podem quedar sense pagesos ni pageses”
- La necessitat de contemplar Menorca com a una illa, i que, per tant, se li atorgui l’estatus d’insularitat; ja que açò, entre altres coses, produeix sobrecostos que no tenen els competidors més propers. A més de suposar una petjada de carboni inferior, respecte als productes de fora, fet que no es veu compensat al mercat ni per les institucions públiques
Tots aquests punts, a la redacció del mateix escrit que es va llegir el passat dilluns davant la delegació, venen acompanyats de diverses solucions ja plantejades i pensades per les mateixes organitzacions i treballadors del camp.
Com la disminució i flexibilització de les normatives, la paralització d’acords i negociacions de la UE amb tercers països, una política d’assegurances agràries que facin front als nous reptes com la sequera i el canvi climàtic, que no es retardin en la resolució d’expedients d’ajudes ni en els pagaments d’aquestes, el compliment de la Llei de la Cadena Alimentària, promoure polítiques que afavoreixin el relleu generacional, que s’incrementi l’Impost de turisme sostenible pel sector agrari com a mesura de compensació de la tasca mediambiental…
En definitiva, una sèrie de canvis que fa temps es demanen, i que ara ja, el retardament de molts, fa molt complicat, gairebé impossible, seguir realitzant la feina al camp dignament. Com diu Llambías: “Ara encara s’està agreujant més per la sequera, perquè la gent està abocada a gastar més i augmenten els costs. I, al final, sembla que els pagesos feim feina per no res, perquè no cobram al preu que toca, i tenim les mateixes necessitats que tothom; a més d’altres d’afegides com donar de menjar al bestiar o poder pagar el veterinari. Necessitam un romanent que no entra”.
UNA TRACTORADA COMPLE(R)TA
“Va ser un èxit molt gros”. Una tractorada, llavors, que va complir amb les expectatives del que s’havia previst. Amb molta gent reunida al voltant d’una mateixa causa. Amb persones del carrer que, tot i no ser del camp menorquí, els recolzaven i donaven suport en tot moment, mostrant-se presents, fent senyals d’acceptació, o aplaudint-los. Un dia en què els pagesos i pageses de l’illa van estar acompanyats i abraçats per una gran majoria.
I és que es tracta d’una problemàtica de tots, tant dels que viuen al i del camp, com dels que no, perquè, i com bé es llegia en una de les pancartes que portaven els tractors: “Sense la pagesia ni el més ric menjaria”.
Ara només queda que el manifest sigui escoltat, i així, la voluntat i l’objectiu final de la tractorada ja s’haurà complert. “Pel que sabem el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ja està programant reunions amb els diferents directors generals de les comunitats autònomes. Ara veurem què passa. Però alguna cosa s’ha de fer, som molts els que hem sortit al carrer i hem organitzat tractorades”, afirma la presidenta de FAGME.
