El passat 3 de febrer vàrem anar a visitar el preciós oratori de Sant Blai situat a uns tres quilòmetres del poble mallorquí de Campos. Fundada el 1300, fou una de les primeres esglésies de Mallorca. Té una història interessant i un jardí de flora mediterrània on vàrem poder veure els nombrosos narcisos sembrats el mes d’octubre, ja florits i anunciadors del renaixement de la natura. Era un preciós tapís blanc i groc enmig d’oliveres, xiprers, palmeres, cactus, garballó, romaní i tota classe de plantes verdes.
Originària del sud d’Europa i del nord d’Àfrica, aquesta flor de bulb pertany a la família de les Amaril·lidàcies. Avui dia, és a Espanya on es troba la varietat més gran del món d’espècies de narcisos. L’Enciclopèdia Britànica n’enumera com a mínim 40 especies. El narcís ja ornamentava els jardins de l’època romana, així com es pot comprovar a una pintura mural descoberta a la ciutat de Pompeia (ciutat destruïda l’any 79 per l’erupció del Vesuvi).
El nom de Narcís prové d’un mite grec relatat a Les metamorfosis d’Ovidi. Narcís era un bell caçador vanitós. Havent trencat el cor de la nimfa Eco, va patir la venjança de la deessa Nèmesis.
Un dia mentre bevia a una font s’enamorà del seu reflex dins l’aigua. Els dies passaren i sense poder deixar d’admirar la seva imatge va caure a l’aigua i s’ofegà. Aleshores unes flors varen creixen al lloc on s’asseia per contemplar-se i varen agafar el seu nom. Si a la mitologia aquesta flor té una connotació tràgica, més endavant esdevindrà un símbol positiu. Com que la seva floració és precoç significa el renaixement associat a un nou començament i a èxits futurs. D’altra banda, el nom de Narcís ha donat lloc a la paraula narcisisme, sinònim d’amor excessiu cap a un mateix.
El narcís també és la flor nacional del país de Gales, sovint figura sobre les emblemes reals al costat de la rosa Tudor anglesa, el card escocès i el trèvol irlandès. Antany, els gal·lesos espiaven l’hora de la sortida de la flor del bulb del narcís al principi de la primavera perquè veure’l primer, era la garantia d’un any de fortuna i felicitat amorosa.
Quantes curiositats al voltant d’aquesta preciosa flor de la què se’n necessiten entre 1.500 i 2.000 quilos per aconseguir un litre de fragància utilitzada a la perfumeria.
Llavors passejant pel recinte exterior d’aquell oratori, vàrem poder gaudir de l’exposició d’un pintor santanyiner que havia afegit a cada una de les seves obres versos de poetes del seu municipi: Blai Bonet, A. Vidal Ferrando, Pau Vadell, així com alguns del meu estimat poeta menorquí Ponç Pons. Quina sorpresa més agradable! Sovint als petits racons hi descobrim detalls inesperats.
