En Sergi Llull (Maó, 1987) ho ha aconseguit tot amb el Reial Madrid i amb la selecció espanyola de bàsquet: Eurolligues (3), Lligues ACB (7), Copes del Rei (7), Supercopes d’Espanya (9), Copes Intercontinentals (1), Campionats d’Europa selecció (3), Campionats del Món seleccions (1), medalles als Jocs Olímpics (2), trofeus a Millor Jugador de la Lliga ACB, de la Copa del Rei, de la Intercontinental, rècords personals; un sobrenom enlluernador (l’Increïble Llull) i un crit de guerra que deu posar els pèls de punta a qui el rep quan el canta tot el pavelló; en definitiva, en Sergi Llull ho ha aconseguit tot menys que els locutors de televisió i els periodistes pronunciïn bé el seu llinatge i el seu nom.
Els mitjans de comunicació espanyols en la seva totalitat canvien per raons polítiques, partidistes i ideològiques el nom oficial de l’estadi on juga com a local, mentre el Camp Nou està en obres, el FC Barcelona, i substitueixen Estadi Olímpic Lluís Companys (ex President de la Generalitat de Catalunya afusellat per Franco al Castell de Montjuïc després de ser entregat per la Gestapo, la policia secreta estatal de l’Alemanya nazi de Hitler) a Estadi de Montjuïc, la petita muntanya on està enclavat; i tot davant el silenci de la directiva de Joan Laporta i dels periodistes que cobreixen la informació d’un club que és més que un club; si més no en el pla teòric.
A Petra, Mallorca, una àrbitra de futbol ha expulsat un entrenador de l’equip aleví per adreçar-s’hi en mallorquí, en català de les illes. L’àrbitra, que estudia per ser Guàrdia Civil, va deixar escrit a l’acta en un imperial castellà: “Al rogarle que se dirija a mí en castellano, perpetua su dialecto (…) y decido expulsarlo.” Davant aquesta intolerable agressió lingüística, la Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB), en tost de castigar els fets ha emès un tebi, decebedor i covard comunicat en el seu perfil oficial que, traduït, ve a dir que no ha passat res tot insinuant que la culpa és de l’entrenador expulsat i que els balears hem d’acotar el cap, empassar-nos l’agressió i assumir la humiliació que no és només vers l’entrenador sinó de tots els catalanoparlants insulars.
Un jutge de l’Audiència Nacional ha denegat la nacionalitat espanyola a una veïna de Santa Margalida, integrada cent per cent a Mallorca i amb vincles socials i culturals que l’arrelen de manera intensa a la comunitat, amb cursos oficials aprovats que indiquen el seu interès i després d’haver demostrat una residència de més de deu anys a l’Estat al qual va arribar des de l’Àfrica sent analfabeta; perquè només domina el català que és una de les llengües cooficials de la Constitució.
És hora de despertar del somni, de la il·lusió. Ens vam pensar que amb l’arribada de la democràcia parlamentària a Espanya els assetjaments a la llengua materna i a la nostra cultura desapareixerien però no només no ho han fet sinó que s’ha arribat a una situació límit que han fet dir a una personalitat, gens sospitosa de ser independentista com és l’actor Josep Maria Flotats, que sembla que hem retrocedit als primers dies del postfranquisme. I és que, autoenganys a part, l’objectiu de l’Estat, ja sigui neofranquista o amb aparença democràtica, des de l’esport, des de la judicatura, des de la policia, des de la premsa o des de la política continua sent perpetuar els atacs i aconseguir el que no va poder assolir Francisco Franco: el genocidi de tot un món que està estructurat a través de les seves paraules.
PERPETUAR: Fer perpetu, fe durar indefinidament. Pres del llatí.
