El Consell de Menorca demanarà al Govern espanyol que prorrogui el conveni que la primera institució menorquina va signar el 2022 amb el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per a l’execució del projecte del Centre d’Interpretació de la Reserva de Biosfera al cim de s’Enclusa. Es tracta, segons el batle, Pedro Pons Huguet, de “guanyar més temps per mirar de reorientar el projecte, que es ciscunscrivia al centre d’interpretació, però que volem que tengui un abast més ample”. “Allò que volem”, assegura el batle, “és no deixar perdre de cap manera els 2 milions d’euros que es contemplen a l’últim projecte per arranjar una mica la parcel·la i esbucar els edificis que no es puguin conservar, com ara el gimnàs”. “La idea és fer una primera intervenció al cim i desbrossar i netejar tota la parcel·la, a més de dotar-la de serveis bàsics, com llum, aigua i clavegueram”. Més concretament, Pons Huguet explica que “l’objectiu és fer, d’alguna manera, un refós dels dos últims projectes, el projecte substanciat en el Programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destí (PSTD) del 2022, que contemplava construir un centre d’interpretació al cim de la muntanya, i l’immediatament anterior, redactat per TRAGSA durant el mandat de Santiago Tadeo al Consell de Menorca”.
Casa de colònies, cantina i museu
D’acord amb el que va ja anunciar el mateix batle al darrer número de la revista D FERRERIES, el desig tant de l’Ajuntament de Ferreries com del Consell és reconvertir s’Enclusa en un centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera, una casa de colònies i un museu sobre la història de l’antiga base militar dels Estats Units, que inclogui també una cantina i el reaprofitament dels miradors naturals, tal com preveia, de fet, la darrera proposta inclosa en els PSDT del Govern Central.
A més de tot això, es cercarà un espai per als motors de gasoil que fan possible actualment la recepció del senyal de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a la zona de Ponent, de manera que quedin separats de la resta d’instal·lacions.
El projecte de s’Enclusa acumula ja 17 anys d’intents infructuosos que, a dia d’avui, no s’han traduït en una realitat material. L’Estat va asignar al projecte una partida de 7 milions d’euros amb càrrec als fons de l’Estatut, però els diners es van perdre. S’han redactat fins a tres projectes, sense cap d’ells s’hagi arribat a executar. L’ultim acord contemplava una inversió a realitzar en tres anys perquè el flamant centre d’interpretació de la RB es convertís en una realitat a començaments de l’any 2026, però el resultat fou el mateix que el del primer dia: anuncis, papers, paraules i bones intencions, però cap fet concret. La proposta, en el seu conjunt, estava calculada en 6,9 milions, peró només la primera fase, xifrada en 2 milions, en tenia garantit el finançament. La idea principal: obrir al públic els miradors de l’antiga base nord-americana per posar en marxa un itinerari interpretatiu del paissatge cultural de l’illa, i habilitar un punt d’observació dels estels dins la xarxa de miradors Starlight.
Ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera
El primer projecte, datat al 2009, preveia una obra de 7 milions d’euros amb diners de l’Estatut, la segona inversió més gran, després de l’Escola Internacional de sa Comandància d’Eivissa, que es pagaria amb l’aportació estatutària. Un cop perdut el doblers de l’Estatut, el Consell va decidir reenfocar el projecte, però aquest cop tampoc se’n va reeixir. L’últim intent del ressuscitat projecte, el 2022, també acabaria condemnat al fracàs. És per això que Consell i Ajuntament de Ferreries no volen repetir errors i intentaran, com a mínim, aprofitar els dos milions de finançament que ja està garantit per adecentar la parcel·la i començar a ordenar els espais. Serà l’intent definitiu?
La base dels EUA que és història de Ferreries
La base militar nord-americana de s’Enclusa es troba abandonada des de la dècada dels anys 90. Les instal·lacions es van començar a construir el 1963 i van entrar en funcionament el 1965. La funció de la base consistia a unir comunicacions entre els Estats Units i els sistemes de comunicacions exteriors de les tropes desplegades a l’Orient. El personal destinat a la base fou militar fins a l’any 1988, en què fou substituït per personal tècnic. El relleu del personal militar es feia cada 15 mesos. Cada 15 dies arribava un vols dels EUA amb menjar i altres productes americans per a la seva manutenció. De l’illa, només consumien productes frescos. L’abastiment de l’aigua es feia a través de camions bota des dels quals, una vegada connectats al sistema d’abastiment, es feia pujar l’aigua, a través d’uns motors, al dipòsit en forma de bolla de color verd situat al cim més alt de la muntanya. Una part del personal de serveis que hi va fer feina provenia de la població de Ferreries (cuiners, manteniment). Degut al final de la Guerra Freda i als canvis tecnològics, les instal·lacions van acabar essent obsoletes i el seu manteniment, massa costós. La base es va tancar definitivament el 1993 i avui només en queden les restes en estat d’abandó. El projecte que volen tirar endavant el Consell i l’Ajuntament de Ferreries preveu dedicar-ne un espai a recordar l’existència de la base.
