Miriam Triay / Ciutadella – Salat és el nou projecte musical conjunt de n’Isaac Melis i en Pere Arguimbau. Un que vol navegar per la nostra llengua, tractant-la des de la cura, l’esperança i, fins i tot, una mica de reivindicació. En aquesta darrera categoria és on descansa, sobretot, ‘I si un dia ho perdem tot…’, el poema de Bep Joan Casasnovas, que els dos artistes han decidit musicar.
Encara haurem d’esperar un poc més per poder veure aquest treball sortir a la llum, però, de moment, promet ser un regal per als menorquins. Per a aquells que estimen la llengua. Com ja va mostrar fa uns mesos, ‘Sons de la mar’, avançament d’aquest projecte, cantada per Sis de ponent.
UN PROJECTE SALAT
Durant la pandèmia, el 2020, va aparèixer una unió musical amb Perquè em recordis. Un projecte nascut de l’amistat entre Pere Arguimbau i Isaac Melis. Convertint-se en el primer treball conjunt de tres que n’hi haurà. Ara, i quatre anys més tard, el segon, Salat, comença a veure la llum del dia, estant pràcticament format i enllestit.
“La senya d’identitat d’aquest nou treball, Salat, és que pràcticament totes les lletres estan salades, amb la parla nostra. I el missatge que pretén transmetre, a través de narrar històries pròpies, és que nosaltres hem de parlar com parlam. I llavors, hem de saber el que hi ha al darrere d’aquesta manera de parlar, que és una llengua que s’ha de respectar i tenir en compte”, ens confessa Isaac Melis. Un projecte salat, llavors, que cerca l’expressió més pura de la nostra llengua, tant pel que fa a la forma, com al context i el marc que l’envolten.
Per aquest mateix motiu, i com bé recalca Melis, el poema de Bep Joan Casasnovas, encaixa a la perfecció amb el missatge. “La seva lletra és com un punt d’inflexió, d’advertència, a través de presentar un registre diferent. Ja que és l’única peça que no està salada. Però que parla de la llengua”.
En aquest sentit, i en paraules de Bep Joan, encara que Salat sigui una reivindicació a la parla pròpia “perquè es canta com se sent; ningú ha d’entendre que cantar en salat, és cantar en menorquí i no en català. Nosaltres tenim la nostra variant de la llengua mare, i l’hem parlat 700 anys salant, però açò no deixa de ser una fonètica i una forma dialectal concreta. En cap cas desdiu que estiguem dins d’una mateixa comunitat idiomàtica que la resta de territoris catalanoparlants”.
Un salat present en la manera de cantar, i parlar, però també, en les veus que li donen forma. Ja que al projecte musical no només sentirem cantar a Isaac Melis, sinó que, també, podrem diferenciar altres veus menorquines, de Ponent a Llevant. “En aquesta feina intervenen altres cantants. De fet, ja es va veure amb la peça cantada per Sis de Ponent”.
AMB UNA DOLÇA REIVINDICACIÓ
D’històries pròpies va el projecte, narrant experiències i vivències. Però és la necessitat de dir el que es pensa el que realment marca la voluntat d’aquest nou projecte d’Isaac Melis i Pere Arguimbau. “Es tracta de reivindicar la paraula”.
El màxim exponent d’aquesta intenció, és ‘I si un dia ho perdem tot…’. Un poema que, com bé destaca Melis, “va ser molt bo de percebre i concebre, d’interpretar”. I que, una volta musicat, es presenta com un himne. De forma intencionada, i encertada.
Segons ens explica el poeta, que va tenir la sort de poder accedir a la gravació de la cançó, “la tonalitat que presenta la música capta a la perfecció el to que té la lletra, el missatge. Es tracta d’un text reivindicatiu, d’un lament amb esperança sobre la llengua, sobre el futur de moltes coses nostres, i em sembla que la música és adient a tot açò”. Una manera d’enfocar-ho que, a més, ja albirava Joan F. López Casasnovas quan va llegir el poema. “El meu amic i mestre poeta Joan, ja m’ho va dir, que un dia em musicarien aquest poema, perquè tenia to d’un himne”.
A través d’un art com és la música, poden moure la cultura, aportar el seu granet d’arena dins aquesta, i alhora donar tots els beneficis aconseguits a diverses associacions. No és un lucre personal, és una passió, una vocació. Un projecte, com el mateix Melis defineix, “amateur, artesanal, que té la sort de comptar amb el talent musical d’en Pere Arguimbau al capdavant”, que s’està coent a foc lent, i que, si tot va bé, serà prest quan ja en puguem escoltar el resultat final.
