Demà, divendres, 8 de març, a les 19 h, al Centre Sociocultural de Ferreries, es presentarà la nova monografia editada per Setmanaris i Revistes, ‘Genoveva Pons Rotger. La mestra republicana de Ferreries (Menorca) que volia canviar el món, a cura de Nel Martí. En aquest acte intervindran l’autor, l’editor de les Monografies Menorquines, Bep Al·lès, i l’historiador, Nito Janer.
Nel Martí / Ferreries – Genoveva Pons Rotger (Ferreries, 1912 – Bogotà, 1994) va ser una mestra ferrerienca que va exercir la docència a València i a Bogotà, posant en pràctica la pedagogia freinetista, amb noves formes d’ensenyament més actives i respectuoses amb les necessitats i els interessos dels infants, com les colònies o la revista escolar.
Va ser empresonada (1939-1942) i depurada per les seves idees republicanes d’esquerra i la seva visió moderna i renovadora de l’educació, fins que l’any 1952 s’exilià a Colòmbia on passà la resta de la seva vida.
Magdalena Genoveva Pons Rotger nasqué el dia 14 de desembre de 1912 al poble de Ferreries (Menorca). Va ser filla única del matrimoni entre Antoni Pons Petrus (Alaior, 1882 – València, 1944) i Àgueda Rotger Janer (Ferreries, 1884 – ?).
Quan només tenia dos anys, la seva família va emigrar a París amb la voluntat de millorar les condicions de vida. No obstant això, davant de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, van decidir tornar a Espanya, elegint el País Valencià com a nova residència fins al seu exili l’any 1952.
Genoveva ingressà a l’Escola Normal de València l’any 1926 i finalitzà els estudis de magisteri l’any 1930, quan tenia divuit anys. Una de les seves mestres a la Normal va ser Carmen García de Castro (Sorbas, Almería, 1886 – Alfara, 1969), de la qual s’ha dit que va ser una «renovadora en la metodologia, sense censures ideològiques, amb una gran formació cultural i una immensa capacitat d’il·usionar l’alumnat, fomentava l’esperit creador i crític dels futurs docents» (Valero Gimeno, 2022, 46).
El juliol de 1934, Genoveva fou destinada, amb plaça definitiva, a la unitat de filletes de l’Escola Graduada de Llíria (València), on coincidí amb la mestra i filòsofa Guillermina Medrano Aranda (Albacete, 1912 – València 2005), amb qui establiria una profunda amistat. Com explica ella mateixa en l’autobiografia, a l’escola de Llíria és on Genoveva s’inicià en l’ofici de mestra amb «los conocimientos adquiridos y las innovaciones soñadas. Realmente éramos maestras progresistas».
A Llíria combinà la seva intensa tasca docent amb una no menys activa militància política a Izquierda Republicana. Amb altres companys de magisteri creà una biblioteca itinerant, posà en marxa programes contra l’analfabetisme, i impartí classes nocturnes gratuïtes per a adults a la seu d’Izquierda Republicana.
A les eleccions generals de 1936, Genoveva actuà com apoderada pel PSOE, però tampoc va poder exercir el dret de vot. Les eleccions eren el mes de febrer i ella complia els vint-i-tres anys, edat mínima per poder votar, el mes de desembre.
El 17 de juliol de 1939, Genoveva fou detinguda per «1. Propagandista, mitin republicano en el campo de futbol. 2. Profesora de la escuela nocturna instalada en los locales de Izquierda Republicana y en la cual, entre otras cosas, difundía la idea del amor libre. 3. Desempeño de un alto cargo en el Ministerio de Educación». En el seu diari personal, Genoveva dirà que «en parte son falsedades y exageraciones, de todas formas al rebatir ciertos cargos, no tengo inconveniente en afirmar que estoy afiliada al Partido Socialista» (Pons Rotger, 1984).
A partir d’aquell moment, Genoveva passà per diferents presons fins que, finalment, el 18 de juny de 1941 la traslladaren a la presó de dones de Santa Clara, a València. Allà coincidí amb la mestra d’infantil Francisca Sanchis, la inspectora Àngela Sempere, la mestra Empar Navarro Giner i la normalista Carme García de Castro, que havia estat la seva mestra.
La sentència la va condemnar a presó durant sis mesos i un dia, sense tenir en compte els trenta-quatre mesos que ja havia fet empresonada. Això sí, fou també depurada i se li impedí continuar exercint la docència.
L’any 1952, Genoveva i el seu marit Josep, cansats del control i el seguiment constants per part de les forces policials i governatives franquistes, van decidir exiliar-se a Colòmbia. En el seu diari, ho explica així: «Siempre se estaba al acecho de una posible conspiración y como nosotros estábamos ‘fichados’, violaban la intimidad de nuestro hogar a cualquier hora, y cualquier pretexto era causa de redadas en las que nos veíamos incluidos. […] En varias ocasiones mi esposo y otros queridos amigos sufrieron detenciones inexplicables que acabaron de convencernos de que nunca nos dejarían tranquilos. (Pons Rotger, 1993, 355-356)
La seva amiga Guillermina Medrano posà en contacte Genoveva amb el Colegio Americano de Bogotá (el seu nom era realment Colegio Estados Unidos), que li oferí un contracte de treball i el visat de residència a Colòmbia. Partí tota sola cap al país americà, sense pràcticament res. Arribà a Colòmbia el dia 12 d’octubre de 1952. Al cap de vuit mesos havia aconseguit prou recursos perquè el seu marit,
Josep, i la seva mare anessin a viure amb ella.
Genoveva treballà com a mestra a Bogotà durant cinc anys, fins al 1958, a la vegada que impartia classes
particulars i duia la comptabilitat d’algunes empreses. Juntament amb Josep, van muntar una petita indústria, Muebles Rocafort,
i a partir de 1958 es dedicà exclusivament a l’empresa que havien creat junts.
L’any 1979, Genoveva va ser cridada per incorporar-se a la seva plaça de mestra a València.
Havien passat massa anys i va decidir demanar la jubilació anticipada. Va morir a Colòmbia l’1 de juny de 1994.
Obra de Genoveva Pons
Es conserven dos textos manuscrits tipus dietari en els quals Genoveva narra les seves experiències personals. Són «Un viaje trascendental», de 5 pàgines, escrit l’any 1952 quan es trasllada a Colòmbia, i «Notas de Tres años de antaño», de 30 pàgines, escrit entre 1939 i 1942 mentre està empresonada, que revisarà i publicarà l’any 1984. El llibre Tres años de antaño es va imprimir a Bogotà i consta de 147 pàgines amb dibuixos fets per ella mateixa. El llibre, com altres treballs, estan signats amb el pseudònim GEDAL, amb majúscules, fent referència al seu nom propi i al cognom de casada: GE(noveva)D(e)AL(fonso). Aquesta és l’única publicació pròpia de Genoveva Pons.
El mateix any que va publicar Tres años de antaño -1984- va deixar preparada una compilació de poemes, signats amb el pseudònim GEDAL, que no es va arribar a publicar mai. El poemari, titulat «Cantigas crepusculares», està format per 24 composicions escrites en castellà. L’últim d’aquests poemes, escrit al maig de 1983, es titula «Mi primer voto», i en ell relata la sorpresa i alegria que va tenir en rebre una carta certificada de l’Ajuntament de Ferreries, en la qual se li recordava que podia exercir el seu dret de vot en les eleccions municipals d’aquell any.
L’any 1993 va participar en el llibre Nuevas raíces. Testimonios de mujeres españolas en el exilio (1993), coordinat per la seva amiga Guillermina Medrano, en què onze dones narren les seves vivències i conviccions que les van portar a l’exili.
