Miriam Triay / Ciutadella – El passat dimecres, 6 de març, a la sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella, l’historiador Miquel Àngel Casasnovas, acompanyat de l’epidemiòleg, Maties Torrent, va presentar el llibre de petit format editat per l’IME: Prevenir el contagi. Antoni Ramis i Ramis i la història de les epidèmies a Menorca (1824). Una investigació que gira al voltant del jurista i historiador Antoni Ramis i Ramis, i els seus estudis sobre les epidèmies. Uns que es troben en l’opuscle publicat el 1824, amb el títol Noticia de las pestes de Menorca.
UNA INVESTIGACIÓ CURIOSA
Trobant-se en els moments inicials de la pandèmia, ja amb una petita llibertat, però encara amb moltes restriccions, l’agost del 2020 l’historiador i director de l’IES JM Quadrado, va decidir rellegir el fulletó de Ramis i Ramis sobre les epidèmies a Menorca. Es tractava d’una obra que l’investigador ja havia utilitzat en altres treballs, però que, en el moment d’aquesta nova lectura, li va causar diverses impressions.
“Aquesta vegada en vaig fer una lectura més exhaustiva, i vaig veure com, tot i parlar, en un moment donat, de la pesta a Ciutadella del 1652; en cap moment descrivia el que estava passant al municipi mentre l’epidèmia hi va tenir lloc. Ans al contrari, se centrava en les mesures preventives que es portaven a terme en altres poblacions, que pretenien evitar-ne el contagi”. Així, impactat per aquest descobriment, i deixant anar la intenció inicial amb què havia agafat l’obra de Ramis: fer-ne una transcripció amb diverses notes per a facilitar-ne l’enteniment del públic, i que arribés a més gent; el treball va anar creixent i centrant-se en altres aspectes de la societat de l’època.
El fet més rellevant d’açò, i potser extraordinari, era que no quadrava amb els anteriors treballs desenvolupats per aquest autor. Antoni Ramis acostumava a fer investigacions d’una forma més erudita i històrica, però en aquest cas, semblava que “li interessava intervenir amb una altra qüestió que en la seva època era més punyent: el debat que hi havia sobre la naturalesa del contagi a les malalties epidèmiques. Aquesta és la vertadera clau per interpretar aquest llibret”.
No era només una qüestió erudita, per tant, la què el movia a fer aquesta Noticia de las pestes de Menorca. Sinó que era, també, una intenció difusora, amb la voluntat d’expressar la seva pròpia postura davant aquest debat. La de prevenir el contagi, com el mateix títol del treball de Casasnovas ja insinua. En aquest sentit, la intencionalitat final de Ramis semblava enfocar-se més en la defensa d’una de les dues bandes del debat del moment.
UN DEBAT NO TAN ANTIC
Aquests dos corrents eren el contagionsime i l’anticontagionisme. Unes teories, postures, que, tot i percebudes com a contràries, “en el fons no són tan incompatibles, són complementàries. Però es van enfocar com a contràries”, afirma l’epidemiòleg, Maties Torrent.
“Els partidaris del contagionsime afirmaven que les malalties epidèmiques es transmetien per contagi des de l’exterior. I, per tant, que s’havia de posar l’accent en les mesures de vigilància i control, d’aïllament.
Contràriament, els anticontagionistes creien que l’origen era local, i proposaven extremar la higiene i el sanejament. A més, consideraven que la matèria orgànica en descomposició, les aigües estancades, putrefactes, combinat en certes condicions atmosfèriques, afavorien l’emanació de miasmes, que tenien la capacitat d’infectar. Uns organismes que ni ells sabien exactament què eren”, explica Casasnovas.
Aquests darrers, els anticontagionistes, també creien que la llibertat individual i la llibertat de comerç no es podien veure compromeses en les mesures per evitar les epidèmies. I, per tant, no creien en l’aïllament i el control.
En aquest debat de l’època de Ramis, es trobaven també idees que, fins i tot, al·ludien al vent de Tramuntana com a una forma d’evitar el contagi, ja que era capaç d’escampar els miasmes. Formes de relativitzar les coses, de no ser conscients de la gravetat de les malalties que, realment, ens podrien recordar, d’alguna manera, a les notícies falses que van córrer pel món durant la pandèmia de la Covid-19. Com, per exemple, que si bevíem lleixiu matàvem el virus.
Aquesta polèmica, per tant, ens pot recordar una mica al que vam veure, no fa tant. Sobretot pel que fa a la pregunta: Què prioritzam, la salut o l’economia? Partidaris que l’estat no pot intervenir en les llibertats de cadascú, ni en l’economia; i defensors que la salut i la vida van per sobre d’aquestes. “Les postures que van sorgir fa quatre anys, que semblaven actuals, ja eren debat fa 200 anys. I açò és l’actualitat que pot tenir un llibret, que no només presenta una qüestió erudita, sinó que també s’enfoca en debats que es va plantejar una societat que es trobava en circumstàncies similars a les nostres”, afirma Casasnovas.
EL DESCONEGUT D’UNA FAMÍLIA D’INTEL·LECTUALS
Però, i com en el cas de Ramis i Ramis, a Miquel Àngel Casasnovas no només el va moure la voluntat de mostrar aquests paral·lelismes entre passat i present, de mostrar aquests debats que s’obriren fa 200 anys i provocaren moltes polèmiques, o de recuperar un opuscle clau per la història menorquina de les epidèmies; sinó que també, la importància del personatge que hi ha al darrere de tot açò.
Antoni Ramis i Ramis (1771-1840), era el menor dels fills de Bartomeu Ramis i Catalina Ramis. Com bé ens explica Casasnovas. Venia d’una família molt culte, amb una bona formació. Entre els seus germans, hi havia el reconegut Joan Ramis i Ramis. I, tot i que es va formar com a jurista, quan va deixar les lleis, es va dedicar a la investigació històrica.
“La idea inicial era fer una introducció biogràfica d’aquest personatge històric, perquè és un dels germans Ramis poc coneguts. I presenta entitat pròpia i clau. És més i el 2021, quan vaig tenir aquesta investigació enllestida, es complien 250 anys del seu naixement. Una efemèride que va passar molt desapercebuda, i que volia, d’alguna manera, homenejar”.
L’homenatge es va fer amb una conferència sobre aquest mateix treball, organitzada pel Museu de Menorca, el 2021, de forma virtual. I encara que el llibre hagi sortit tres anys més tard, ara està a la disposició de tothom. Celebrant, a més, els 200 anys de la publicació del treball original, al voltant del qual roda tota aquesta investigació de Casasnovas.
Un tema molt actual, al qual el mateix epidemiòleg Torrent, hi concep molts paral·lelismes, que ens demostra com els humans tendim a repetir el mateix. Que la naturalesa humana presenta uns mecanismes similars. Ja que, i encara que els temps siguin completament diferents, i s’hagi avançat molt en el camp de la ciència i la medicina, les respostes de la població segueixen un mateix camí. Un que oscil·la entre negar, esperar, prevenir, curar. Sigui d’una manera o altra, sembla que estem condemnats a repetir el mateix, si no tenim present la memòria històrica que ens forma. Un llibret, el de Prevenir el contagi, que, potser, ajudarà a entendre molt més el món de les epidèmies. I, qui sap, potser també a prevenir-les.
Un llibre en què el lector també trobarà el fulletó transcrit de Noticia de las pestes en Menorca, amb unes 80 notes fetes per Casasnovas, per al major enteniment. Una darrera part que mostra la intencionalitat inicial del treball, que ha acabat sent una obra més extensa, resultat d’una investigació molt més exhaustiva i profunda.
