És ben sabut que Cleòpatra es banyava dins llet de somera per les seves propietats tonificants i regeneratives, però és menys conegut que Sissi, la famosa imperatiu d’Àustria, ho feia dins llet de cabra. A més, aquest producte menys gras i més digest que la llet de vaca tenia un lloc molt important a la seva alimentació. Sissi l’havia convertida en un dels seus secrets de bellesa.
Aquest producte natural ben conegut als països freds per lluitar contra les tensions de la pell maltractada per les intempèries, pot emprar-se a qualsevol edat.
Un temps abandonada, la llet de cabra, ha tornat amb força avui dia com a hidratant natural. Rica en vitamina A, D, E, en àcids grassos i aminoàcids, aquesta llet protegeix, nodreix i hidrata les pells seques i fràgils. Sembla que és adient per lluitar contra l’envelliment cutani, restaurant la flexibilitat i l’elasticitat de la pell madura. D’altra banda és interessant per alleugerir trastorns de la pell de tipus de dermatosis, èczemes, o psoriasis. A més, és font de minerals essencials com ara el ferro, el magnesi, la calç, el fòsfor, el zinc o el potassi. És clar que és difícil oferir-se banys amb llet d’aquest animal com ho feia Sissi, però existeixen productes cosmètics d’olor neutra a base d’aquesta llet com ara sabons, cremes, locions o xampús.
A França hi trobam uns 1.001 formatges elaborats amb aquesta llet, uns que es consumeixen frescos de gust suau i altres madurats un temps que pot anar de 2 setmanes a mesos, més forts i saborosos. A mi m’agraden tots. És en general un formatge molt preuat pels cuiners que l’utilitzen per a la preparació de tapes, de verdures gratinades com ara carbassons o espinacs, pizzes, “fondue”, quiches, i tota classe de pastes.
He de confessar que la cabra és un animal que no m’és del tot simpàtic degut a la seva olor penetrant que trob molt ofensiva, -som molt sensible a aquelles olors que m’incomoden- sobretot la del mascle anomenat boc, que a l’Edat Mitjana era considerat com l’encarnació del diable perquè estimaven que estava obnubilat per la procreació i l’olor que desprenia era una manifestació de la presència del dimoni. Malgrat això, tenc un especial afecte per la cabra del Sr. Seguin, l’heroïna d’aquest conte d’Alfons Daudet on aquest preciós i valent animal àvid de llibertat, fugí a la muntanya desafiant el perill sabent que allà dalt hi vivia un llop sanguinari.
La cabra fou domesticada fa més de 10.000 anys per a la seva llet, la seva carn i la seva pell. Arran del món existeixen més de 200 races diferents de cabres.
A Mallorca es varen trobar restes de l’anomenat Myotracus Balearicus (en grec: cabra-rata de les Balears), una espècie extingida fa un 5.000 anys que habitava les illes de Mallorca, Menorca, Cabrera i Dragonera.
