Xavier Roig-Munar i Vicent Forteza / Ferreries – El diccionari marítim espanyol defineix norai com a: pedra, canó o pal a la costa o platja on s’amarren els caps de les embarcacions quan fondegen prop de terra per a la seva major seguretat.
Els amarraments de costa abans dels norais de ferro eren de pedra o picats sobre la pròpia roca, amb la finalitat de mantenir el vaixell fix en una posició, atracat a un moll o amarrador. D’ençà l’època fenícia no s’han fet grans avanços en els amarraments, és el sistema que menys ha evolucionat en els vaixells, i que gairebé no ha estat modificat al llarg de la història, juntament amb el fondeig, formant els sistemes més arcaics de la tecnologia naval.
Menorca disposa d’un gran nombre d’elements d’amarraments picats i treballats sobre la roca mare i de norais de canons militars en desús, molts d’ells associats al port de Maó i al port de Ciutadella, i d’altres a petits ports d’hivernada, com Biniancolla o Sant Esteve. Es tracta d’estructures de petita escala, i que no necessiten de solana, i són de gran importància per les maniobres com a punt d’estabilitat a terra.
Abans de la guerra Civil, cala Santa Galdana era un lloc freqüentat per locals i forans, accedint per un camí carreter amb trams de molt difícil trànsit, especialment per als vehicles de motor, i a la cala també s’organitzaven excursions en barca des de Ciutadella. Amb el procés de turistificació de la cala el mes de juny del 1964, s’autoritzava la construcció d’un petit moll; i el mes de novembre, d’un pont per salvar el torrent que desembocava a la platja. Però abans d’aquest petit mollet, la cala també era lloc d’estada d’embarcacions de petit calat associades a la sortida del barranc d’Algendar, que sortia de forma natural a la platja, al Nord de l’illot. Aquest illot presentava un bon lloc de raser per embarcacions de poc calat, i és en aquest illot on podem trobar, encara avui, relativament ben conservats, 12 amarradors picats sobre la mateixa roca, testimoni d’antic usos de pesca i testimoni preturístic del desviament del torrent.
Els amarradors presenten diàmetres no superiors als 50 cm i alçades de corda d’entorn els 10 cm, indicant que es tractava d’embarcacions de poca eslora. Cap d’aquests amarradors es troba associat al petit moll formigonat, i per tant, hem de suposar que la cala disposava de més amarradors, que foren destruïts, com altres indrets de l’illa, per la contracció de molls moderns.
