ARA Maó/ – Com sabeu l’habitatge és un dels grans problemes que tenim a Menorca i és un dels eixos fonamentals del programari d’Ara Maó.
L’accés a l’habitatge és un dret reconegut a l’article 22 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i a l’article 47 de la Constitució espanyola que, a més de reconèixer aquest dret, estableix que els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’especulació amb l’habitatge.
Tot i aquest reconeixement formal, la majoria de la població té problemes per fer efectiu el dret a l’habitatge. Moltes famílies tenen molts problemes per pagar el lloguer o la hipoteca, i moltes altres ni tan sols troben un lloguer o podran permetre’s mai una hipoteca si no fem un gir de 180º a la situació. Sense habitatge, les persones no poden emancipar-se, tenir un projecte de vida o formar una família.
Si bé la manca d’accés a l’habitatge és un problema a tot l’Estat o a tot Europa, a les Illes Balears és més greu a causa de la dependència del turisme que provoca, entre altres, que molts dels habitatges siguin retirats del mercat de lloguer habitual i siguin dedicats al lloguer turístic.
De fet, s’estima que a Menorca hi ha actualment entre 5.000 i 7.000 habitatges que són comercialitzats de forma il·legal en la modalitat del lloguer turístic.
Mentre el preu del metre quadrat mitjà a tot l’Estat era d’11,66 euros/m2 el desembre de 2023, a les Illes Balears se situava als 16,9 euros/m2. De fet, durant el 2023 els preus del lloguer a les Illes Balears es van incrementar en un 19,4%, fet que situa l’arxipèlag com la comunitat autònoma on els preus del lloguer van créixer més durant 2023.
Especialment rellevants les dades del darrer informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de Joventut d’Espanya, publicat el febrer d’enguany, on es reflecteix que els joves de les Illes Balears han de destinar el 108,1% del seu salari a pagar el lloguer de l’habitatge, per la qual cosa la situació és insostenible.
Per altra banda, el passat mes de maig del 2023 va entrar en vigor la Llei estatal pel dret a l’habitatge, que preveu fer possible limitar els preus dels lloguers
Més recentment, el Govern espanyol ha aprovat l’índex de referència de preus del lloguer, que consisteix en un sistema de rangs de preus mínims i màxims calculat a partir de les característiques de l’immoble (antiguitat, zones comunes, etc.). Aquest índex permetrà tenir dades sobre l’evolució dels preus dels lloguers i serà clau per a la limitació dels preus dels habitatges, que es podrà aplicar des d’aquest mes de març.
Per fer possible aquestes limitacions a Menorca, però, és necessari que abans el Govern de les Illes Balears declari l’illa com a zona tensada. Si fos declarada zona tensada, a Menorca no es podrien apujar els preus dels nous contractes de lloguer més enllà del que ja preveuen les clàusules d’actualització habituals.
A més, en aquells habitatges que són propietat de grans tenidors (és a dir, que siguin propietat d’una persona física o jurídica que posseeixi més de 10 habitatges), els preus dels lloguers no podrien superar el preu fixat per l’índex de referència de preus dels habitatges.
El Govern de les Illes Balears, però, ja ha anunciat que no té la intenció de declarar Menorca zona tensada, per la qual cosa a Menorca no es podrien aplicar la limitació dels preus dels habitatges. Aquesta actitud contrasta ambla voluntat d’altres comunitats autònomes com ara Astúries o Navarra, que
estan estudiant la mesura; o Catalunya, que ja ha anunciat que l’aplicarà.
