Miriam Triay / Ciutadella – El dissenyador gràfic i il·lustrador Miguel Carretón (Bilbao, 1971), fa cinc anys que viu i conviu a Menorca. Concretament, a Es Migjorn Gran. És, de fet, el canvi d’aires en la vida del professional, de Sabadell al municipi migjorner, el que ha provocat que la seva faceta més dibuixant es desperti i es mostri al públic. Una cara desconeguda de l’artista, fins fa pocs anys, que, actualment, és indispensable en el seu dia a dia. I una versió de la seva persona que, des del passat 8 de març i fins al 3 d’abril, es mostrarà en format exposició, Temporada baixa, a l’espai d’art Xec Coll. Des del setmanari hem pogut conversar amb ell.
Com neix aquesta passió per la il·lustració?
He dibuixat des de petit. Però no ho havia ensenyat mai ni ho havia explorat tan a fons. Va ser a partir de venir a viure a Menorca, que vaig començar a fer exposicions, i a mostrar-ho, a aprendre, a evolucionar. Al meu poble, Es Migjorn Gran, l’estiu passat vaig fer una exposició, on vaig dur els dibuixos que he fet des que tenc deu anys. Per mostrar els meus orígens. Va ser com portar el meu calaix de sastre i que la gent el pogués remenar.
Així, a partir de venir a Menorca, i explorar aquesta faceta d’il·lustrador, vaig reprendre el dibuix, vaig començar a fer exposicions per mostrar-ho a la gent del meu entorn, i m’he anat creant i evolucionant, en aquests darrers dos anys.
Què creu que conté Menorca perquè l’hagi ajudat a (re)descobrir aquesta passió?
Just arribats a l’illa, fa cinc anys, ja vaig adonar-me que a Menorca la qualitat de vida era molt millor. La tranquil·litat i pau que es respiraven. La calma. A més, el paisatge en si, era molt inspirador, per dibuixar. Tant els carrers dels pobles, com els camins de la natura.
Es tracta d’un lloc molt verge, que encara no està gaire explotat, afortunadament. Té una essència molt humana. I açò ajuda a reconèixer-se a un mateix com a persona, com a humà, i que no sigui només un nombre, un individu impersonal més. Gràcies a açò he pogut conèixer-me i aprendre a compartir d’una forma que, sé cert, que si no hagués estat aquí, hagués estat molt més difícil. Segur que hi ha fórmules per poder fer aquest procés personal a una gran ciutat també, però jo no sé si les hauria trobat. Menorca et facilita el camí.
Llavors, pel que afirma, si no hagués vingut a viure a Menorca, potser ara mateix no estaríem parlant de la seva faceta d’il·lustrador, ni de la seva nova exposició?
No, absolutament no. Sempre m’ha agradat molt la pintura i el dibuix. Però donar sortida a un tema tan essencial com la il·lustració no formava part dels meus plans ni de la meva concepció professional. Per jo era una disciplina que quedava a un segon pla. Com a activitat lúdica, arrelada a un mateix, però no ho concebia com a una feina. Perquè no tens temps quan vius a una gran ciutat com Barcelona, de plantejar-te donar sortida laboral als teus passatemps.
Per açò li dec a Menorca aquesta aturada, aquesta calma, que m’ha ajudat a explorar-me d’una altra manera. Ara mateix, per molt que tornés a viure a una gran ciutat, amb el procés ja fet, no deixaria de dibuixar mai. Ja forma part de jo. Ara hi dedic el màxim temps i esforç possible. De fet, intent dibuixar cada dia alguna cosa.
Si passam a parlar de la seva nova exposició, ‘Temporada baixa’, què ens pot explicar?
La mostra que actualment podem trobar a l’espai Xec Coll, és, concretament, una extensió del que ja tenia i havia mostrat a Es Migjorn Gran a finals de l’any passat. Jo crec que el mateix títol parla per si sol, es tracta d’ensenyar l’illa en temporada baixa, quan no està molt massificada, llevant el màxim de persones possible -tret que hi afegeixin valor al paisatge-, per deixar només el territori. Que presenta una bellesa única i pròpia.
A més, el que parlava abans, aquesta sensació de calma i tranquil·litat que transmet l’illa, és més fàcil trobar-ho quan l’illa no està massificada -com sí que ho està als mesos de juliol i agost-.
I també he anat dibuixant diverses parts de l’illa, no m’he centrat únicament en un municipi concret. Així, podem trobar el port de Maó, la platja de Binigaus, Favaritx, la rotonda de l’entrada del meu poble Es Migjorn Gran, carrers del nucli antic de Ciutadella…
I quin ha sigut el procés que ha seguit a l’hora de fer les obres que hi trobam?
Són il·lustracions digitals. Cada dibuix el faig primer a mà, en paper, l’escaneig, i després hi pos color amb programes d’ordinador, com Adobe Illustrator o Adobe Photoshop. Però, de moment, encara no he dibuixat mai directament amb tauleta. No m’agrada tant.
A més que, i com la gent veurà en els tres llibrets d’esbossos que també pos a la disposició de tots, a l’espai Xec Coll, acostum a dibuixar en viu. M’agrada molt, quan vaig a diferents llocs, ja sigui d’excursió, a prendre alguna cosa, a passejar… emportar-me el meu llibret i retoladors, i començar a dibuixar. És més fresc, més viu. Encara que, i si no ho puc fer d’aquesta manera, també acostum a fotografiar el que vull dibuixar. Açò, per exemple, ho faig quan es tracta de captar una llum concreta, uns colors específics, que amb la fotografia queden permanents, i després amb l’ordinador els puc afegir en calma.
De fet, tant en aquests llibrets que comenta, com en les obres exposades, es nota que vostè presenta un estil molt versàtil, que no se centra en una única manera de dibuixar.
Sí, i aquesta versatilitat a vegades no sé si és un problema. Perquè pot semblar que siguin diferents persones exposant, i no la mateixa. Estem massa acostumats a què un artista segueixi un estil, i puguem identificar l’obra com a a seva, gairebé tot d’una. Però en el meu cas no és així.
Present obres que són més laborioses, amb molt més detall, en les quals hi he dedicat més temps. I d’altres amb un traç més fresc, més directe. I ambdós estils funcionen bé, i alhora no tenen res a veure entre ells. Però m’agraden.
A més d’un tercer estil, amb traços més vectorials, fets directament a l’ordinador -aquí es nota més la meva faceta de dissenyador gràfic-, que són les portes dels diferents nuclis antics dels municipis, que he anat dibuixant durant aquests anys, per simple curiositat i diversió.
Però, i és més, potser aquesta versatilitat que comentes, també es deu a la meva pròpia evolució com a artista, que ha sigut molt ràpida. Als llibrets mencionats i exposats és on es pot observar més. Es percep, perfectament, com en un primer moment començ a dibuixar de forma molt cauta. Com amb por. Amb inseguretat. Però a poc a poc vaig començar a agafar retoladors més gruixats, a posar-hi ombres, a jugar amb els colors… És un procés, que vaig anar fent. Es nota com a poc a poc m’atrevesc més, i amb açò, la meva manera de pintar evoluciona i canvia. La mà es comença a amollar. Apareixen coses noves. Vaig explorant diferents formes de dibuixar.
Aquesta evolució fa que tu també evolucionis com a persona, i no només com a artista, perquè al final, tot va lligat.
Finalment, veim que hi ha una part de l’exposició que convida a participar als visitants, el ‘Taller d’autoretrats’.
Açò va ser una activitat que ja vaig fer a Es Migjorn Gran, al Nadal, i que va anar molt bé, era molt dinàmic. M’agrada que la gent entri, i no només miri, que no tenguin un comportament passiu, sinó que participin de l’exposició. Per açò he posat aquesta taula amb papers i retoladors, i amb un mirall al davant, perquè la gent es pugui pintar. Però he de dir que a la majoria de persones, sobretot als adults, els costa molt. Perquè tots tenim a un crític interior que no ens deixa ser lliures en aquest sentit, perdre la vergonya, la por, els estigmes. Aquí, intent que el visitant deixi al crític a un costat, o que el converteixi en un amic, amb qui parlar una estona. Veure què passa quan ens miram. És com una mena d’autoteràpia.
Temporada baixa, expressió de la calma i tranquil·litat que suposa viure a l’illa tot l’any. Sobretot en els moments de poca massificació. Una imatge de Menorca a través dels ulls d’un forà, ara ja local, que va trobar en l’illa una altra manera de concebre’s a ell mateix, d’entendre’s. Una mostra que estarà a Ciutadella fins al 3 d’abril, per després viatjar a altres municipis, com Mercadal, el mes de maig.
