Aquest divendres es celebra mundialment el Dia de l’aigua. Podria semblar un fet insignificant, marcar al calendari una data per celebrar un element, si no fos perquè és aquell que fa possible la vida al nostre planeta. I, de cada vegada, és un recurs més escàs. Al voltant de 884 milions de persones arreu del món no tenen accés a aigua potable, i el 36% de la població viu en zones d’estrès hídric. La que tenim més a prop, el nord d’Àfrica. Però, si no anam alerta, prest entrarem noltros també dins aquesta zona.
El canvi climàtic és un dels factors més rellevants quan es tracta de l’escassetat d’aigua. Ho hem vist clar aquesta passada tardor i hivern, quan a Menorca ha plogut molt manco del que sol ser habitual, deixant-nos en una situació de prealerta per sequera. Tanmateix, són molts els experts que mantenen que, tot i que el canvi climàtic fa de les seves, el major problema que tenim amb l’aigua és la gestió que en feim.
Fugues als sistemes de distribució, malbaratament a les llars, ús excessiu del recurs en zones turístiques, contaminació d’aqüífers… En definitiva, situacions que fan que no aprofitem al màxim la pluja que podem recollir a Menorca.
Hi ha sectors, com el primari, que ja li han vist les orelles al llop i han començat a implantar sistemes per emprar l’aigua d’una manera molt més eficient. Recursos com la llana dels bens, que poden ajudar a mantenir la humitat a la terra, són alguns dels “trucs” que ja s’empren al camp.
Però si no ens hi posam tots a mirar cada gota que gastam, serà prest i no hi haurà aigua per tothom. A Mallorca ja hi ha zones que saben que a l’estiu els toca tenir talls. Hauríem de procurar no seguir les mateixes passes.
