Miriam Triay / Ciutadella – Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua del passat divendres, 22 de març, oferim un decàleg de bones pràctiques, per a una correcta gestió de l’aigua, amb diverses solucions, iniciatives i propostes, fet per José Antonio Fayas. Un que, de fet, podem trobar al llibre La gestió de l’aigua a Menorca. Estat actual i propostes de futur. I que va presentar per primer cop l’any 2015. Ara, per tant, gairebé deu anys més tard, en veurem l’evolució.
1. CONÈIXER ELS AQÜÍFERS AMB SUFICIENT DETALL QUANT A LA SEVA EXTENSIÓ GEOGRÀFICA I CARACTERÍSTIQUES HIDROGEOLÒGIQUES
“Aquest punt es pot donar per complert. Els aqüífers ja es coneixen bastant bé. Encara que sempre es pot millorar. Aportant noves dades i actualitzant-ne les velles”.
2. VIGILAR L’EVOLUCIÓ DELS NIVELLS PIEZOMÈTRICS I ELS PARÀMETRES DE QUALITAT DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA
“Els nivells piezomètrics fan referència al nivell de l’aigua dins els pous. I els paràmetres de qualitat, al contingut, l’anàlisi d’aquesta aigua. En els darrers deu anys s’ha vist que en l’aqüífer d’Albaida el nivell de l’aigua ha anat baixant una mica cada any. I no es recupera. Aquest fet representa una llumeta d’alarma. Per tant, convindria estudiar aquest fet una mica millor. Perquè li seguim traient la mateixa quantitat d’aigua. Així, i tornant al punt 1, convindria augmentar el coneixement sobre l’aqüífer, i seguint en el punt 2, vigilar-ne l’evolució.
Tret d’açò, es fan controls de nivell i de qualitat periòdics, per part de la Direcció General de Recursos Hídrics, i també ho recull l’OBSAM. Per tant, se’n fa un seguiment”.
3. CONTROLAR LES EXTRACCIONS EN ELS AQÜÍFERS
“Que sapiguem, únicament es controlen les extraccions dels punts d’abastament urbans públics. Els ajuntaments i les empreses que fan la gestió de les aigües municipals d’abastament, tenen l’obligació d’enviar aquesta informació a la Direcció General de Recursos Hídrics.
Però, pel que fa a les extraccions a punts privats, com pous, no es controlen. Per què? Potser perquè qui ho hauria de controlar és l’administració hidràulica, aquesta Direcció General de Recursos Hídrics, que és qui s’encarrega i atorga els permisos per extreure aigua; però no està prou equipada, ni en material ni en personal, per fer aquesta feina. I, sincerament, jo crec que ja fan prou, en controlar els nivells d’alguns pous, que són els que empren per a cada mes poder donar la informació de com estan les reserves a l’illa.
Una possible solució a aquesta situació seria el punt 9, la creació de comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies”.
4. LLUITAR CONTRA LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES, IMPEDINT ACTIVITATS CONTAMINANTS I INTRODUINT LES MILLORES NECESSÀRIES EN ELS CASSOS DE DEFICIÈNCIES EXISTENTS
“És molt relatiu. Les llicències d’activitats les donen els ajuntaments o el Consell Insular, per tant, aquesta lluita contra la contaminació podria personalitzar-se en ells, com a organismes controladors de moltes activitats. Encara que, i realment, és una tasca que depén de tots.
En aquest sentit, hi ha un punt important a tenir en compte, i és que hi ha moltes zones urbanes que encara no tenen clavegueram. Zones urbanes, urbanitzacions, on cada xalet / casa té la seva fossa sèptica, i són motiu de contaminació.
S’ha de tenir en compte que les aigües subterrànies normalment estan contaminades, o perquè en el camp encara hi ha zones on han emprat nitrats pels cultius, o perquè hi ha llocs on les fosses sèptiques encara perden, tenen fugues. No depuren com toca.
A aquestes altures totes les zones urbanes haurien de tenir les seves xarxes de recollida d’aigües residuals, que les conduïssin a les depuradores corresponents. Però no és així”.
5. DEPURAR LES AIGÜES QUE HAGIN SOFERT CONTAMINACIÓ PER CAUSA DE L’ÚS REALITZAT, ASSOLINT FINS I TOT EL GRAU DE REGENERACIÓ QUAN SIGUI POSSIBLE
“Quan l’Ajuntament recull les aigües brutes, com dèiem, a través d’aquestes xarxes de recollida, i les ha de tirar a alguna banda, és quan entra en joc la depuració, competència del Govern Balear, a través d’Abaqua (Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental). En el fons, açò ja s’està fent.
Depuram per poder tirar l’aigua a algun lloc concret, de forma que l’ecosistema on vagi la pugui assumir. La depuració, llavors, consisteix a aconseguir que l’aigua bruta obtengui un cert grau de neteja, que permeti que aquella aigua es pugui tirar a un torrent, a la mar…”
6. REUTILITZAR LES AIGÜES DEPURADES CONFORME AL SEU GRAU DE DEPURACIÓ I DESTÍ AL QUE ES DEDIQUEN
“Però hi ha un pas més, a donar, després de la depuració: La regeneració i reutilització.
Dit d’una forma més casolana, fer-li una altra bogada a l’aigua. Aquesta nova neteja que li fem pot ser tan important com perquè l’aigua resultant pràcticament es pugui beure.
El grau de neteja extra, més enllà de la depuració, que li donem a l’aigua, ha de tenir en compte l’ús que es vol fer d’aquesta. No és el mateix, per exemple, regar una lletuga, que regar un arbre fruiter; o emprar l’aigua per beure que emprar-la per a la cisterna del WC.
Evidentment, un dels usos més importants que tindria aquesta aigua regenerada, i que necessitaria la màxima qualitat possible, seria per recarregar i alimentar l’aqüífer.
De fet, hi ha normatives on s’estableix quines són les condicions que ha de tenir cada aigua en funció de l’ús que se li vulgui donar.
Que jo sàpiga no tenim cap iniciativa en el sentit de regenerar les aigües. Però, per exemple, l’aigua que surt de la depuradora de Sant Lluís, és una de molt bona. De tal manera que, encara que sigui aigua només depurada, l’empren per regar jardins. I hi ha hotels que, fins i tot, ja tenen instal·lacions a tots els banys perquè les cisternes funcionin amb aquesta aigua… I així, a poc a poc, han reduït el consum d’aigua potable a gairebé la meitat. És més i, realment, el fet d’utilitzar l’aigua depurada per les cisternes del WC, ho podríem fer actualment, sense necessitat de regeneració, només farien falta les instal·lacions necessàries.
Per tant, encara hi queda molt per fer. Els anys passen i veurem si arribam a temps.
De fet, l’any 2016, el Consell de Menorca va aprovar els criteris generals per a la revisió del Pla Territorial Insular (PTI) entre els quals destacava el punt 41, on s’indicava que s’havien de ‘planificar les inversions necessàries per avançar cap a la depuració terciària, el control i la qualitat de les aigües depurades, tot garantint la seva necessària reutilització i infiltració al subsòl amb l’objectiu de ni una gota al mar’. Però no s’ha fet res d’açò. Després ha sortit com ha sortit…”.
7. RECARREGAR ELS AQÜÍFERS AMB AIGÜES REGENERADES
“L’any 2015 el fet de poder recarregar els aqüífers amb les aigües regenerades, era un assumpte inèdit i desconegut. Ara, potser s’ha avançat una mica més en aquest sentit.
És més, [com ja s’ha explicat en l’article anterior] fa més d’un any es va iniciar un estudi a la zona de Sant Lluís, de recàrrega. Però encara no s’han donat a conèixer els resultats d’aquestes proves. Per tant, bé… tot va molt lent. Però ja és una passa endavant”.
8. MANCOMUNAR O CONSORCIAR ELS SERVEIS URBANS D’ABASTAMENT D’AIGUA I ELS DE SANEJAMENT I DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS
“Pel que fa al fet de consorciar serveis municipals, evidentment no s’ha fet res encara. No sé si és un sentiment d’independència de cada municipi, o què. Però precisament a les ponències de la jornada del 2014 [com ja s’ha explicat en l’article anterior], ja es va presentar el cas de la Costa Brava, que el 1971 va ser capaç de reunir a 27 ajuntaments. Aquí som 8 i som incapaços de posar-nos d’acord.
Aquest possible consorci seria per unificar la gestió de l’aigua. Sense ficar-se, en cap cas, en les xarxes de distribució de cada municipi. Si no que es tracta d’assegurar que dins els dipòsits municipals hi hagi l’aigua suficient. Una cosa és l’abastament d’aigua -aigua en alta- i l’altra és la xarxa de distribució. -aigua en baixa-.
La idea és que hi hagi una entitat que es preocupi que en el dipòsit de capçalera de cada municipi hi hagi prou aigua. Si aquesta entitat s’encarrega de tots els pous de tots els municipis… doncs potser tot, en conjunt, sortiria més barat. A més que, evidentment, seria molt més fàcil de gestionar”.
9. CONSTRUIR COMUNITATS D’USUARIS D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DOTADES DELS MITJANS I COMPETÈNCIES ADEQUATS
“Les comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies, perfectament previstes i definides en la normativa vigent, pretenen reunir a tots els que tenguin un pou d’una zona concreta.
Açò es podria fer, per exemple, en la gestió de l’aqüífer de Migjorn. Creant una comunitat en el terç de llevant, una altra en el terç central, i una altra en el terç de ponent. L’aqüífer de Migjorn ocupa tot el sud de Menorca, des d’Es Castell fins a Ciutadella; però el que passi a un pou a Ciutadella, Ferreries no hi té res a veure. Així, dins cada una d’aquestes zones hi podria haver una comunitat d’usuaris.
Si totes les persones que tenen drets reconeguts de treure una certa quantitat d’aigua dels pous, d’una mateixa zona, van a la una, podrien accedir a una sèrie d’avantatges, així com gestionar l’aigua de forma més fàcil. Podrien, per exemple, passar-se aigua l’un a l’altre, cosa que actualment no es pot. O autovigilar-se per saber si les extraccions que es fan són les adequades i correctes. La figura d’aquesta comunitat pot ser útil perquè tot el conjunt d’usuaris es pugui autovigilar, autocontrolar, ajudar, autoproposar i proposar diverses coses a l’administració de forma conjunta, entre altres”.
10. CONSCIENCIAR A TOTA LA POBLACIÓ EN RELACIÓ AL CONTINGUT DELS PUNTS ANTERIORS
“Si alguna cosa s’ha fet en aquest sentit, en tot cas, és que la població s’ha anat autoconscienciant. Però jo encara no he vist cap campanya de conscienciació.
I la població que, sobretot, s’ha de conscienciar és la de la temporada alta, d’estiu. Els qui vivim aquí tot l’any, en general, gastam una quantitat bastant normal. És a les zones turístiques, urbanitzacions, on s’ha de conscienciar a la gent. On hi ha gespa per regar, piscines per omplir…”.
Segons el que Fayas explica, hauríem d’actuar abans d’esgotar el termini irresponsable. Que estem a punt d’arribar-hi. Una alerta que ja va fer el 2015 en la primera versió d’aquest decàleg. I que, pel que sembla, torna a ser necessari fer, ja que no s’ha avançat, com ell mateix afirma, gairebé res.
“Què passaria si ara vinguessin 3-4 anys secs? Doncs que els nivells baixarien, i hi hauria més entrada de l’aigua de la mar. Hi haurà pous que se salinitzarien. Si no volem que açò passi, l’única alternativa és extreure menys aigua dels pous. Si passa açò, una de dues, o hi ha restriccions en el consum, o hem de dur l’aigua d’alguna altra banda, a partir d’alguna alternativa”.
Per tant, és clau que es comencin a fer les actuacions necessàries, ja. Perquè segons els seus càlculs, es podrien tardar uns 15 anys a aconseguir tenir-ho tot en marxa, i no tenim tant de temps per malgastar. “Segons el Pla Hidrològic, actualment hauríem d’estar extraient un 80% d’aigua als aqüífers del que realment se’ls extreu. Però és que el 2027 hauria de ser el 70%, i el 2033, el 60%, en nombres rodons. Encara que no s’augmenti el consum en aquest temps, d’aquí a deu anys ens faltarà un 40% d’aigua. D’on la traurem?”.
