La gastronomia de la Pasqua a Menorca gira entorn de l’anyell, del be i de la seva carn, com ho era també a les principals celebracions de l’illa, i que és també a les pasqües dels jueus i dels musulmans.
Segons ens comenta l’arxiduc Lluís Salvador d’Aústria al seu “Die Insel Menorca” a principis del segle XIX hi havien a la nostra illa entre 53.000 i 60.000 ovelles, que en l’actualitat just poden superar les 15.000 si fa no fa, ja que a partir dels anys 40 del segle passat, del segle XX, les vaques de raça frisona van anar substituint a les ovelles, de la mateixa manera que els llocs es dedicaven a la ramaderia, i no per a la venda de carn, sinó per a la producció lletera amb l’elaboració de quallada per a dur a vendre a “El Caserio” i “Coinga”, i fer de pas la producció de formatge de Menorca, que en aquells anys estava dedicada pràcticament al consum local.
Però els bens, encara que en menys quantitat es van seguir conservant a l’illa i també les costums de la pagesia relacionades amb aquest animal bíblic. En aquella societat de base agrícola i ramadera, l’amo obsequiava als missatges del lloc amb una part del be en les principals celebracions, com el Nadal i la Pasqua, a més de les festes grans de la pagesia com eren les tosses i les mesurades. Segons el lloc i l’economia de l’amo o del senyor tenien dret a un quarter o a un animal sencer que triaven ells mateixos del ramat, mantenint aquest ordre de jerarquia de major a menor. Aquest anyell, en temps de Pasqua era davallat a poble, a les seves famílies i amb ell es feien els plats de la gastronomia pròpia de les festes, que a més a més de les formatjades de carn, també es feien altres plats avui gairebé perduts com la sang amb ceba, o sang fregida acompanyada de patates; o les trunyelles, que no són altre cosa que els budells del be. Altres plats relacionats amb l’aprofitament de l’anyell pasqual eren les panaderes, fetes amb els colls i els pits del be. La panxa de be amb tomatigat, brou de be, les costelles al forn amb patates i tomàtiga, que a Ciutadella deim menjar al forn i a la part de Llevant deis perol.
Però el vertader protagonista del dinar del dia de Pasqua era el be al forn, especialment una de les cuixes i els braços. També depenia del número de comensals, ja que moltes vegades s’havien d’emprar les dues cuixes per a fer les formatjades.
El be al forn a Menorca, o la cuixa de be al forn no sols era el dinar del Diumenge de Pasqua, sinó que també ho era antany del dia de Nadal a la pagesia, com d’altres celebracions com Sant Antoni o de la Pasqua de Pentecosta, coneguda popularment a Ciutadella com a Cincogema.
La cuixa de bé s’entatxonava de bocinets de xulla de porc, de sobrassada, d’alls i d’olives. Es regava de vi blanc o de brandi, i es duia a coure al forn. S’acompanyava de patates noves o patató també al forn. Si bé abans, de primer el plat que es servia a taula era la freixura o freixurat del be, que també era un plat de festa i d’aprofitament, perquè en aquells anys on l’economia depenia de les bones o males anyades, tot s’aprofitava i res es malmetia. Es menjaven fins i tot els caps, les potes i les llengües del be.
