Francesc Xavier Roig Munar i Vicent Forteza Pons / Ciutadella – La tradició de recollir sal marina a les costes rocoses de Menorca ve de temps immemorial. Antigament els cocons litorals eren explotats per la producció de sal, anomenada sal de cocó o sal d’escuma, i molts d’ells requerien autoritzacions i concessions de Reial Patrimoni o de Defensa, com és el cas dels cocons de Ciutadella.
Les autoritzacions de l’any 1770 per recollir sal de cocó a Ciutadella recullen 14 localitats de costa rocosa on es donaven autoritzacions anuals, moltes d’elles per ròdols de cocons, no superiors als 30 cocons per autorització. Aquestes localitats són: cala Gorries, son Saura, son Vell, cala Degolladors, Sant Nicolau, son Olivar, cala’n Blanes, Torre del Ram, es Banyuls, es Castellar, Rafal d’en Bonet, son Xoriguer i Marina de Binidoja. També podem trobar autoritzacions a Maó, es Castell i a Sant Lluís, inclosos diferents illots, sent aquests municipis, juntament amb Ciutadella els majors productors de sal de cocó de l’illa. Tot i que a Ferreries trobem la roca de sa Sal i les salines de Calafi, i a es Migjorn Gran el Racó de ses salines, entre Binigaus i Escorxada. Antany per accelerar la producció de sal alguns cocons naturals eren modificats i/o bé construïts, com són el que trobem a Artrutx o cala’n Blanes. Abans de temporada d’estiu aquests cocons eren netejats de fang, restes de Posidonia i arena per obtenir sal neta. En ple estiu eren omplerts amb aigua de mar per accelerar la presència d’aigua sense haver d’esperar els temporals, i poder tenir una major collita de sal. Un cop que aquesta activitat d’explotació de sal va cessar, aquesta passà a ser una tasca de recol·lecció puntual, sense les feines de neteja, manteniment cocons ni ompliment de cocons. Possiblement a dia d’avui moltes d’aquestes 14 localitats ja no s’utilitzen per la seva recol·lecció.
Actualment els cocons ja no són objecte d’activitat comercial, si no d’autoabastiment, i no calen autoritzacions per la recol·lecció de la sal. Molts dels cocons d’explotació de sal han desaparegut per processos naturals; despreniments, arrabassament i trasllat de blocs sobre els cocons, trencament de cornises associades de primera línia, o bé alterats per l’arribada de blocs i graves amb grans temporals. També destaca els excrements de fauna (coloms i gavines), arribades d’aigües dolces, o arribades d’arena i Posidonia. A més dels fenòmens naturals que alteren la productivitat de sal a cada cocó hem d’afegir l’acció de l’home, ja sigui per l’urbanisme o per la destrucció i “contaminació” continua. Així tenim varis factors que alteren la seva productivitat: els cocons més baixos són inundats a l’estiu per l’elevat trànsit d’embarcacions, altres embrutats per pescadors (capses d’esquer, peixos, cigarros i/o pa per bromejar) o llaunes de begudes. Com que a dia d’avui ja no es realitzen tasques de neteja i manteniment d’aquests cocons molts d’elles ja són improductius.
Actualment s’ha perdut l’hàbit de recollir la sal de cocó, i aquesta es por recollir a qualsevol indret del litoral rocallós on hi ha cocons amb aigua de la mar després d’un temporal i on es fa la sal quan s’evapora. En qualsevol cas, les persones que recullen sal de cocó solen anar a paratges naturals enfora de zones urbanes, allà on hi ha poc trànsit de persones i on l’activitat humana no interfereix el procés natural de cristal·lització de la sal, de manera que es pugui recollir la sal neta. Tot i que la sal de cocó és ben coneguda en l’actualitat per la difusió comercial i gastronòmica que sen fa, actualment la seva recollida no és realitza amb prou cura. A les accions d’alteració naturals i antròpiques esmentades, i que deterioren les sals del cocó, hem de destacar també les males praxis de recollir sal a grapades, desestructurant tot el seu contingut, aixecant i mesclant tot el sediment del fons i fent d’aquest cocó inservible tota la temporada estival. Aquestes males praxis no ajuden a la recollida de sal de forma tradicional, a diferencia de la recollida de les tapares, el fonoll marí, la camamilla o els espàrrecs, on generalment el recol·lector n’és conscient de les formes tradicionals d’agafar cada producte i del seu emmagatzemant i conservació. Ans al contrari, en la darrera dècada les practiques habituals de recollida de sal posen en perill el que abans es feia, aprofitar un cocó varis cops a la setmana per la forma de recol·lecció que s’en feia, recollint sols les flors de sal que suren, també anomenades barquetes, i no gratant el fons del cocó ni arrossegant a la superfície les impureses per manca de neteja i manteniment. Tampoc ara és habitual que el recol·lector deixi eixugar la sal recollida al costat del cocó, com es feia antany, ja que tampoc la gent entén la presència dels caramulls de sal com a propietat del que ho ha recollit.
És per açò que per replegar la sal de cocó, flor de sal o sal d’escuma, es recomanable sols recollir amb escumadora les capes superficials, no anant a cercar les sals del fons ni gratant el cocó amb les mans o amb objectes sòlids, ja que es posa en suspensió els sediments o restes del fons, perquè a diferència d’antany, els cocons no es fan nets abans de temporada i presenten impureses que si no es recull bé la sal es posen en suspensió. Si no es recull la sal amb cura el cocó sols podrà tenir una collita anual, quedant brut tota la temporada d’estiu, sobretot si no hi ha prou temporals que els omplin, no permetent a altres recol·lectors aprofitar noves produccions naturals. Si trobem un cocó on l’aigua ja s’ha evaporat i sols queda la sal encrostada no es recomanable recollir-la, ja que està carregada de sediments i arenes, i deteriora el fons del cocó, a més de no ser apta pel consum. Cada estiu observem exemples de males praxis al llarg de tota la costa rocosa, amb pràctiques que no afavoreixen la conservació d’activitats tradicionals de recol·lecció, d’una activitat que ha estat declarada patrimoni cultura i immaterial de Menorca.
