Miriam Triay / Ciutadella – Chiara Oliver (Ciutadella de Menorca, 2004), és la jove música menorquina que va quedar vuitena en la darrera edició del concurs Operación Triunfo (OT). Ara, després d’haver tingut l’oportunitat de conèixer a grans professionals del sector, ha tret el seu primer single Mala costumbre. Un amb el qual ens presenta la seva faceta musical, en ple naixement i creixement. Obrint camí a l’univers Chiara, que s’està creant. Amb referents com Olivia Rodrigo, el seu objectiu és presentar un estil musical diferent que encara manca a l’escenari espanyol, mentre aconsegueix que la gent recordi i s’identifiqui amb la seva música. Des del setmanari hem pogut conversar amb ella.
Com neix na Chiara Oliver música?
A jo m’ha agradat la música des que som molt petita. Des que tenc records. Es podria dir que, gairebé, vaig començar a cantar abans de parlar. Amb quatre anys ja sabia que volia passar-me les hores dalt d’un escenari. I, per tant, va ser prest quan vaig començar a explorar aquest món, i que va néixer el meu amor cap a la música. Amb dotze anys ja vaig decidir, oficialment, donar-li canya, i ficar-m’hi més seriosament. Així vaig començar a tocar la guitarra, a aprendre altres instruments… a, en definitiva, entendre la música d’altres maneres.
Fins que vaig entrar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). No tenia sentit estudiar qualsevol altra cosa. Vaig decidir apostar 100% per aquesta passió.
Per sort, sempre he pogut viure experiències que m’han fet entendre que la música és el meu camí.
Si no anam equivocats, estaves estudiant a l’ESMUC quan vas entrar a l’acadèmia, a OT…
Sí. Vaig estudiar allà dos mesos, i després vaig entrar a l’acadèmia. Vaig partir deixant-ho tot enllestit. Perquè quan tornés pogués recuperar tot el que m’havia perdut. Ara, clar, amb la bogeria que està sent tot des que vaig sortir, no he pogut tornar. Però la idea és reprendre els estudis al setembre. No sé si a l’ESMUC, o si a un altre lloc, tot depèn un poc del nivell d’exigència… perquè, d’ara endavant, la idea és poder compaginar la carrera musical amb els estudis musicals.
És que, realment, l’experiència OT no és progressiva: Un moment entres allà i no has fet res, i de cop surts i ja comences a fer música de forma professional. I t’has d’acostumar, aprendre dia a dia aquest nou ritme. Estant, sempre, molt present. Perquè si penses molt en el futur, t’angoixes, i si penses en el passat i amb les coses que no has fet, doncs també. L’important ara, i que des que he sortit he tingut molt clar, és que s’ha de viure estant en el present.
Com definiries l’experiència OT?
És una oportunitat única, diferent, d’aprenentatge i coneixement musical. Les classes que fèiem, els professors que teníem… són coses molt difícils de trobar. Tenir la sort de poder relacionar-me i fer feina amb professionals del sector, va ser tot un privilegi, que segurament, no hagués tingut de cap altra manera.
Sempre dic que cada experiència m’ha donat algun tipus d’aprenentatge diferent. Participant a Got Talent em vaig adonar que, definitivament, havia de fer música de forma professional, que era el meu camí a seguir. Que havia d’apostar cap aquí. Va ser el moment en què vaig saber que volia fer música cada dia. Després, a La Voz, gràcies a la gent amb qui em vaig poder relacionar, em vaig obrir a moltes coses, a molts estils musicals diferents. I OT ha sigut un popurri de moltes coses i emocions. No només a musicalment parlant, sinó més enllà. He après molt a nivell personal. Em vaig descobrir a jo mateixa. Com que estàs aïllat del món, sense tenir estímuls de l’exterior, és més fàcil que surti la teva essència. De cop t’adones de qui ets realment.
I t’esperaves la bogeria que ha estat? Que, fins i tot, al Times Square de Nova York, posaren un cartell demanant que et votessin per salvar-te…
La veritat és que no. Per res. Jo estava a l’acadèmia tan tranquil·la, fent classes, i el que per jo ja era la vida normal. I després clar, vaig sortir i em vaig trobar amb tot açò… em va impactar molt. És una nova realitat molt estranya, increïble. I la veritat és que, una de les millors coses després d’haver sortit de l’acadèmia, és haver-me adonat, haver descobert, que tenc unes fans molt compromeses. Que els agrada el que faig. Que segueixen el que public i mostr. Per jo aquest és un aspecte clau. En aquest sentit, em sent guanyadora.
Fans que també són a Menorca. Com va ser el fet de convertir-te en la primera menorquina a participar en aquest programa televisiu tan mediàtic i conegut?
Doncs és molt fort. Perquè, a més, jo en tot moment he volgut mostrar l’orgull que sent per la meva terra, i per ser d’on som. Cantant cançons nostres, parlant de casa… Estic molt orgullosa de ser menorquina. I volia que tothom se n’assabentés. Volia que els menorquins es poguessin sentir representats, d’alguna manera. En el sentit de: Jo som a OT i represent Menorca.
De fet, de tots els actes als quals he assistit després de l’acadèmia, el que més nerviosa m’ha posat ha sigut l’acte d’homenatge que em van dedicar a Ciutadella. Va ser tot un privilegi. I em va semblar molt impactant. Perquè per jo no han canviat tant les coses… i actes com aquest encara em semblen increïbles. Va ser un orgull enorme, perquè açò vol dir que ha agradat el que he fet, que s’ha percebut bé, i a casa meva. Clar, els assistents a l’homenatge eren cares conegudes. I per açò estava molt nerviosa. Volia enorgullir al meu poble.
Si passam a parlar del nou single que has publicat, ‘Mala costumbre’, què ens pots explicar?
Crec que amb ell mostr l’artista que estic començant a ser, amb què m’estic convertint. Estic obrint el meu univers artístic. Un que he tingut a dins de fa molts anys, i que sempre he volgut transmetre. I ara em fa molta il·lusió poder, per fi, obrir i crear aquest món. Mostrar qui som i seré com a artista, quina n’és la meva estètica. Mala costumbre n’ha estat la primera pinzellada. De moltes altres coses que s’estan cuinant.
D’on surt, però, aquesta ‘Mala costumbre’?
Jo sempre escric moltes cançons. Des de les meves experiències i anècdotes. Des del que visc i em passa. Després ho exager, i afegesc capes extra i nivells de drama, de narrativa. Però, sempre, des del que escric, he volgut transmetre que jo som una més, de molts, de tots. Som una persona a qui li han passat les mateixes coses que als altres. Vull que la gent sigui capaç d’escoltar la meva cançó, i li passi el mateix que a jo amb altres artistes; que escolt una peça i sembla que l’ha escrita per jo, o que, fins i tot, l’he escrita jo. Sé que és un poc ambiciós, però és el que cerc amb la meva música. Que tothom s’hi pugui sentir identificat. M’encantaria. És un dels meus objectius.
En aquest sentit, com definiries la teva música?
La meva música, la que està naixent ara, la definiria com a pop-rock, chill, desenfadada, informal. No escric lletres molt complexes, amb metàfores complicades, sinó que pretenen ser properes i tangibles, normals.
I que, en tot moment, sigui una música que es noti com a meua, que presenti la firma Chiara. Com he dit, em fa moltes ganes crear aquest univers musical propi i que la gent sigui capaç d’identificar-s’hi.
Quins diries que són els teus referents en aquest nou univers que ara presentes?
Sobretot n’Olivia Rodrigo. Perquè sempre m’hi he sentit molt identificada. I crec que a Espanya falta una figura com ella. Un tipus de música que representi el que ella als Estats Units. I açò és el que em fa ganes, fer música d’aquest tipus, ser una artista així però a Espanya. Dur les influències britàniques i estatunidenques que he tingut arrelades de sempre, al meu país. Que, per jo, és el que falta.
Ara, el pròxim 27 d’abril, comença la gira d’OT, amb 12 dates diferents, per diversos llocs d’Espanya. Començant per Bilbao i acabant a València, el 13 de juliol. Una gira on es trobaran tots els companys, novament, en un mateix espai. I que, alhora, na Chiara, així com molts, haurà de compaginar amb la creació dels seus propis projectes. “Amb el primer single ja hem introduït la meva firma, i ara em toca fer feina, per prest poder treure música nova”. Si serà un disc, nous singles, un projecte musical diferent… encara no ens ho ha especificat. Sembla que hi haurà moltes sorpreses al voltant de l’artista menorquina que, aquesta mateixa setmana, ja ha firmat un contracte amb Universal, la nova productora que s’encarregarà i testimoniarà la creació de l’univers i la firma Chiara.
