Itziar Lecea / Ciutadella – A sa plaça de Ciutadella, tothom coneix a na Maria Antònia Taltavull. Amb un somriure perenne, amabilitat i energia, era fins fa poc a la seva paradeta de producte artesà que elaboren a la finca de Torralbet ella i en Joan Pons, junt amb els seus tres fills, en Joan, en Llorenç i en Borja. Tanmateix, el passat mes de juliol, la vida familiar es va capgirar. A na Maria Antònia van oferir-li ser consellera d’Economia i Serveis Generals i va canviar el camp pel despatx del Consell. I sa plaça del mercat de Ciutadella per la de Biosfera a Maó. És la primera consellera que gestiona les àrees d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça, Artesania, Comerç i Indústria que surt del camp. I, l’experiència, ben segur que és grau, en el seu cas.
Des de quan es dedica al sector primari?
Jo vaig començar a fer feina al camp quan em vaig casar. I, de fet, al principi també alternava amb altres coses. Jo som de poble, però des de filleta m’havia estirat el camp, els animals i m’agradava aquesta vida.
I vas seguir pensant el mateix quan ho va tocar amb les mans?
Sí, i tant. És molta feina, però és molt gratificant perquè fas feina a casa, al teu ritme. Mai me n’he penedit. Ara que som al Consell, he de dir que enyor el lloc, tot i que estic molt contenta de poder ser consellera.
Ara són al lloc de Torralbet, a Ciutadella. Però ha estat sempre així?
El primer lloc on vam estar va ser S’Albufera des Compte, a Fornells. Després vam anar cap a Son Felip, que eren de la mateixa propietat. Ens vam enfocar a munyir els animals. Però amb el canvi de propietat de Son Felip, va deixar de ser de Cas Compte, i noltros teníem el tracte amb el senyor Valero. I d’allà ja vam partir cap a Torralbet. L’estiu que ve farà 18 anys que som al mateix lloc. El fill major, en Joan, va néixer a Son Felip, però els altres dos ja han nascut a Torralbet, i s’estimen el lloc i la terra que els ha vist créixer.
Torralbet va ser una de les primeres finques en adherir-se al CARB. Va ser un repte?
Efectivament, vam ser dels primers a aplicar el Contracte Agrari Reserva de Biosfera. Quan vam arribar, Torralbet era un lloc convencional, on es tenia vaca frisona. Vam trobar que li havíem de donar un canvi a la finca, perquè trobàvem que podia ser més rendible. A poc a poc vam anar llevant frisones i posant raça autòctona. En aquell moment, érem molt pocs els que fèiem feina amb la vaca menorquina. També vam introduir l’ovella menorquina, i actualment tenim un ranxo gros. A banda, tenim porcs i cabres, i també cavalls. Tenim un poc de tot, i de races autòctones.
Les decisions del lloc, les han pres de manera conjunta amb en Joan, com a parella?
Sí, sempre ens hem entès amb la feina. Ell és molt emprenedor, i a jo també m’agraden els riscos. Les coses ens han rodat cap a bé, tot i que hi hem hagut de fer molta feina sense mirar el rellotge, ni si era un dia festiu. Però ens hem compaginat molt bé, perquè ell serveix per unes coses i jo per unes altres, pel que feim un bon equip. I també hem tingut molta sort dels tres fills, perquè sempre han ajudat i el camp els hi agrada. Supòs que el fet d’haver-s’hi criat hi té molt a veure, i hem tingut la sort de poder-ho fer tot entre tots. A més, xalant.
És necessari que la família al complet estigui implicada per dur un lloc endavant?
Depèn molt de com es mou cada família. Però sí que és cert que noltros li hem donat molt de valor. A ca nostra, lo primer és ser tots junts, encara que ara jo no hi som tant pel càrrec polític que tenc. Però si no hi din, sopam tots junts. I, després de sopar, seim tots junts i xerram i ens contam coses. Els caps de setmana intentam també dinar junts i fer la sobretaula, que és un costum que hem inculcat des de petits, sense la televisió davant per escoltar-mos els uns als altres. Aquestes són les coses a les quals donam molt de valor a casa, perquè és com ens relacionam més de gust, i açò fa que la feina conjunta també surti millor.
I després de la feina a la finca, també hi ha la d’anar a vendre el producte. Com s’ho han compaginat?
En Joan va començar a la plaça a Ciutadella, els dissabtes, i jo feia el mercat de Maó els diumenges. Vam decidir, però, no fer més el de Maó perquè teníem el fill petit, en Borja, que era un bebè. I ho vam decidir per poder fer l’estona junts a casa. En aquell moment, la feina la vam repartir de manera que jo vaig quedar-me el mercat, i en Joan feia feina a casa. I he de dir que enyor ser a sa plaça, perquè m’agrada molt el tracte amb els clients.
El producte de Torralbet, agrada?
Si, a més tenim la sort de tenir una clientela fixa d’aquí. I durant l’estiu, a banda d’aquests clients, també tenim molta gent de fora que té segona residència a Menorca i també molts de turistes. Així que a sa plaça duim els formatges i embotits, que feim a Son Olivar. En poques setmanes, a més, en Joan obrirà una carnisseria a sa plaça de Ciutadella. Va ser una oportunitat que se’ns va presentar abans de jo ser consellera, i ho hem tirat cap endavant.
Com va ser el bot del camp a la política?
La feina a l’Ajuntament, on hi he fet quatre anys a l’oposició, a banda de ser molt polida, no era tan exigent com la que tenc ara. Vam fer un equip molt bo a més, tot i que no m’ho hauria pensat mai que m’agradés ficar-me en política. Però aquí estic! Quan vaig acabar a l’Ajuntament no tenia intenció de seguir, tenia ganes de tornar cap a Torralbet. Però quan em van oferir venir cap al Consell, vaig demanar-lis un temps per pensar-ho bé, ho vam comentar a casa, i tant en Joan com els al·lots em van animar, i em van assegurar que ells assumirien la feina que jo feia a casa. De moment, he de dir que estic contenta, tot i que la feina aquí és moltíssima més que a l’Ajuntament.
És la primera consellera que gestiona les àrees del sector primari que surt del camp. Com se sent?
Defensaré el camp i tot el sector primari, perquè tenc també pesca i no la conec tant, però vull ajudar a tothom. I ho defensaré “a capa y espada”, que diuen, i qui me coneix ho sap que serà així. Des del Consell faré tot lo possible i traslladaré tot el que pugui cap a altres administracions, que ja hi estic fent feina.
És més fàcil gestionar unes àrees amb el coneixement que en té de primera mà?
És molt més fàcil la comunicació amb el sector primari. I com jo conec el problema a fons, també m’és més fàcil trasslladar-lo. El que passa és que, a la vegada, em sent molt més responsable, perquè tothom em coneix i no vull fallar. Vull donar el màxim de jo perquè el temps que sigui consellera, es pugui recordar que alguna cosa positiva he fet per Menorca. De moment, hauré incrementat el CARB i aportat per millorar els escorxadors. També tenc ganes de donar un impuls en promoció, i redefinir la fira Arrels. Però una cosa darrera l’altra i amb bones, com al camp.
