Eli Don/Barcelona – L’escriptora Carme Riera (Palma, 1948) ha publicat ‘Una ombra blanca’ – editat per Edicions 62 en català i Alfaguara en llengua castellana – una nova novel·la que aborda el fenomen del retorn a la vida d’una persona clínicament morta. La història està ambientada entre Mallorca i els Estats Units amb la soprano Barbara Simpson com a protagonista, que haurà d’aclarir uns fets del passat i resoldre un misteri. L’autora explica en una entrevista a l’ACN que es tracta d’un tema que l’interessava molt i del qual s’ha documentat en profunditat els darrers anys. “M’agradaria pensar que després d’aquesta vida n’hi ha una altra”, sosté, “i que aquesta és encara més plena”.
La història gira al voltant de Bàrbara Simpson, una artista que després de patir un infart retorna a la vida, tot i estar clínicament morta. Ho fa després d’experimentar una sensació de plenitud i benestar, envoltada d’una claror serena, amb la hipòtesi de aquest retorn està estretament vinculat a la necessitat de resoldre una qüestió pendent. Aquesta cerca la porta a capbussar-se en la seva infantesa, primer a la seva Savannah natal, al sud dels Estats Units i, posteriorment, a Mallorca, on arriba amb el pare i s’allotja en un poble a la falda de la muntanya de Teix, sota la protecció màgica de la Deeesa Blanca.
La primera de les ubicacions, té a veure directament amb la relació de l’autora amb el país, el qual afirma que la va “interessar i canviar” a parts iguals. “Soc diferent des que vaig estar allà, en alguna novel·la ja hi passaven coses, però aquesta vegada hi he ubicat més de la meitat de l’obra”, sosté. Pel que fa al tema, apunta que es tracta d’una pregunta que interpel·la a tothom per igual: “és una cosa que ens interessa a tots, saber què hi ha després de la mort”.
Per això, defensa que el llibre està escrit d’una forma “planera”, tot i que també admet que durant els darrers cinc anys ha fet una recerca exhaustiva, consultant llibres científics, esotèrics i parapsicològics, a favor d’una tema que considera d’allò més vigent. “Si hi hagués alguna cosa després de la mort estaria molt bé. Tindríem una seguretat enorme, pensant per exemple també en la gent que està morint en les guerres de Gaza o Ucraïna. Podríem respirar més tranquils perquè hi ha gent qui viu de forma terrible la seva existència, i és injust”, afirma.
La culpa, el passat, la música, el racisme o els abusos són altres aspectes que travessen la novel·la, igual que les llegendes, en aquest cas la de la Deessa Blanc. Riera diu, però, que la seva és una versió molt peculiar. “Sovint quan fem una novel·la tenim només present un punt de vista i en aquest cas volia que n’hi hagués de diferents, perquè cada lector es pogués anar construint el seu text”, afegeix.
Finalment, una altra de les curiositats és que la mateixa escriptora esdevé un personatge dins el relat. “La literatura no serveix per moure el món com abans pensàvem, però sí que crec que val la pena defensar unes idees com a persones, perquè aquestes idees poden fer bé”, afirma. Pel que fa a nous projectes, si bé reconeix que disposa de noves idees en ment, també recorda que, de moment, “no hi ha res començat”.
