Com podem calcular l’hora de nit observant les estrelles?
Com veiem la setmana passada, el 1295 Llull va construir un nocturlabi (Horologium noctis) que aprofitava el moviment de les estrelles al voltant de la Polar per calcular l’hora.
Antigament, de día podien calcular l’hora emprant rellotges de Sol.
De nit també es podria fer observant les estrelles.
A l’hemisferi nord es pot fer fàcilment observant la posició de l’ossa major en una data coneguda.
El nocturlabi més senzill només per calcular l’hora seria com el mostrat més abaix. Amb dos cercles que s’han de possar en una data determinada per ajustar les hores.
En el mapa inicial podem veure com la posició de l’ossa major, mirant cap al nord, el proper diumenge a les 23 h (Hora oficial) es trobaria al zenit, verticalment dalt la polar (de l’ossa menor).
El moviment aparent de les estrelles motivat per la rotació seria en sentit contrari a les agulles del rellotge de manera que cada hora gira 15º aproximadament i en 24 h tornaria quasi a la mateixa posició. Només 1º desplaçat (que quasi no es nota).
En 15 dies, a la mateixa hora (23 h), també haurà avançat 15º. Pensem que un any té 365 dies i el cercle està dividit en 360º. Per aquest motiu cada any es repeteix la posició dels astres en una data concreta (Si es fan les correccions dels anys bixests).
Ramon Llull en un tractat de medicina recomanava als metges emprar el nocturlabi per a l’administració adequada de medicaments de nit. Encara que també ho podien fer amb altres rellotges (d’arena, d’aigua, etc).
Per a la navegació va ser molt adequat com a complement dels astrolabis, ballestes, bruíxoles i altres sistemes de mesura del temps.
Els rellotges de pèndol que tenien més precissió en terra no anaven bé per la navegació.
També es van fer nocturlabis que tenies cercles amb dents per comptar les hores amb el tacte (a les nits forques). Altres també calculaven les fases de la lluna.
A les proximitats de l’equador i a l’hemisferi sud havien d’emprar altres estrelles. Pero els nocturlabis australs s’han emprat poc.
Amb l’aparició de rellotges mecànics que empraven molles espirals (al segle XV), els nocturlabis es van deixar d’emprar però es van emprar entre els segles XIII i XVIII.
