Itziar Lecea / Ciutadella – Aquesta setmana, el servei municipal de Joventut ha presentat la mini guia “Estic empardalat, i què?”, que tracta i recull diferents problemes de salut mental que afecten els joves i adolescents. Hem xerrat amb la impulsora del projecte i coordinadora del servei, Tita Bosch, per conèixer fins a quin punt era necessària la publicació d’aquesta mini guia que ha estat creada, tot i ser rigorosa i útil, amb el llenguatge dels seus lectors per apropar-la més al públic objectiu: els joves i adolescents del municipi.
Com va sorgir la idea de crear aquesta mini guia?
Amb el fet de fer feina amb adolescents i joves, veig de primera mà quines inquietuds i problemes tenen. I l’any passat vam decidir, a l’assemblea de delegats que organitza el departament de Joventut del Consell, pilotar damunt la temàtica de salut mental. Van sortir un munt de coses damunt la taula que ens van fer pensar i vam veure que havíem de seguir xerrant de la temàtica.
Amb el pensament de què podríem fer des del Punt Jove, va sorgir la idea de fer una mini guia que els pogués donar algunes pautes sobre símptomes que poden suggerir un problema de salut mental. Hem tingut en compte, tanmateix, que l’adolescència és un període de canvis físics, hormonals i emocionals, que provoquen simptomatologia psicològica. La clau està a observar la repetició d’aquesta simptomatologia per posar-hi solució en el cas que sigui realment un problema de salut mental, i no un canvi normal de l’adolescència.
N’ets la impulsora, però qui t’ha acompanyat en la seva creació de la publicació?
Vaig cercar l’equip per crear aquesta mini guia, que el formam jo mateixa, na Sara Camps, que és psicòloga, i la il·lustradora Gemma Contreras. Ha estat una feina de fons, tot i que la guia és petitona. En el procés de creació vaig estar cercant possibles recursos, però ens trobam amb què hi ha molt poques referències sobre salut mental i eines que els adolescents puguin fer servir. Estem molt conscienciats amb la temàtica, però ens trobam que no hi ha recursos.
Hi ha algun recurs principal que hagueu emprat?
La font per tirar endavant aquesta mini guia va ser l’estudi sobre la salut mental dels joves a Menorca que va presentar l’IME l’any passat. Així, ens hem centrat en els quatre trastorns més freqüents: ansietat, atacs de pànic, depressió i TCA (trastorns de conducta alimentària). Dintre de cada apartat hem donat una mica d’informació, i després algunes pautes de què s’hi pot fer. A banda, hem afegit uns QR que amplien recursos com cançons, vídeos, experiències, que poden ser de suport. A més, hem fet una pinzellada al tema de les addiccions, tant de l’abús de pantalles com de consum de substàncies, ja que hem de tenir en compte que són addiccions que no ajuden a tenir una bona salut mental.
Quin factor creus que podria millorar la salut mental dels joves i que seria possible aplicar?
El problema que veig amb els joves, en relació amb els canvis i comportaments que genera la pròpia adolescència, és que els adults els etiquetam, més que acompanyar-los. Ens manca el fet de posar-nos a la seva pell -tots hem estat joves-, i intentar fer el camí al seu costat, sense jutjar-los.
La pandèmia ha empitjorat, realment, la salut mental dels adolescents?
Sí, s’ha notat especialment en conductes d’autolesions, o períodes d’ansietat. És un tema que veim i que ens preocupa, per açò cercam maneres d’ajudar-los, com és el cas de la guia, a la que hem donat un caire proper i emprant el seu llenguatge per atracar-nos-hi més, tot i el caire de la temàtica, que és prou seriós. Volem que arribi als joves i al seu entorn més pròxim, per tal de poder tenir a mà unes pautes d’actuació en cas de detectar-se el malestar emocional que pot comportar un deteriorament de la salut mental. I, si és el cas, poder veure la necessitat de dirigir-se a un professional de la salut. Si amb aquesta guia podem donar ulls a aquests malestars que van en augment, crec que haurem fet una passa.
I abans de la pandèmia, veieu casos de malestar emocional?
Eren casos més aïllats. A banda de què ho diguin els estudis, és cert que, des del servei, hem vist un augment d’aquests tipus de problemes.
Has mencionat la manca de recursos per atendre aquests tipus de problemes. Què ens falta?
Sempre tenim el centre de salut, i la Unitat comunitària de salut mental per a infants i adolescents; però, en general, hi ha molt pocs recursos als quals es puguin dirigir com a col·lectiu quan sorgeixen els problemes de salut mental. Per tant, ampliam amb la xarxa d’orientadors escolars i totes les persones que feim feina amb ells. El cas, però, és que hauríem de tenir una mínima formació o aptituds per poder-los acompanyar dintre dels límits que tenim com a professionals, perquè evidentment no som psicòlegs. Poder detectar, per exemple, si alguns malestars són coses puntuals o s’estan allargant. I llavors fer la recomanació de derivar-los al centre de salut.
De fet, a la guia ja tenim una pàgina a la qual hem anomenat “red flags”, que són situacions a tenir en compte quan ja es duu un cúmul de desànims, sensacions i sentiments que causen un malestar emocional, per tal de poder-hi posar solucions.
Fa uns anys, xerrar de salut mental era un estigma. S’estan aixecant barreres, en aquest sentit?
Se’n xerra i els al·lots són molt conscients que, si es necessita ajuda, s’ha de demanar. No es mira malament el fet d’anar al psicòleg, és començar a emprar quotidianament aquesta figura, precisament per no haver de tenir un problema de salut mental greu. Per sort, s’està normalitzant. El problema més greu, ara mateix, és la manca de professionals de salut mental que tenim als centres públics, tant per a adults com per joves.
