Un grup de propietaris de Cala Morell ha impugnat els acords adoptats l’estiu passat per l’Entitat de Conservació de la urbanització en les dues assembles celebrades a l’agost; entre ells, l’acord “suposadament favorable” en relació a les negociacions per adquirir una finca i un pou per abastir d’aigua la urbanització, i la forma aprovada per finançar la compra, decisions totes dues que, tanmateix, la pròpia junta va dur després a votació per a la seva anul·lació.
Les protestes dels vesins, que es dirigeixen contra l’actual president, Serge Blanchard, al que acusen d’ocupar il·legítimament el càrrec, i la seva junta, han estat escoltades per l’Ajuntament. La batlessa, Juana Mari Pons, acordà el passat 12 d’abril admetre a tràmit els dos recursos d’alçada presentats pels propietaris el 23 d’agost i el 22 de setembre de 2023, que es dirigien contra els acords adoptats per les dues assembles celebrades per l’ECU en data de 10 d’agost i 25 d’agost de 2023, a fi d’acumular-los en un únic expedient.
En l’escrit presentat contra la primera assemblea, els veïns denuncien tot un seguit d’irregularitats que haurien aflorat en el decurs de la reunió i que serien “lesives per als drets i interessos legítims dels vesins de Cala Morell”.
Un dels principals motius de disputa rau en l’acord de comprar una finca i un pou per import de prop de 175.000 euros, que es va incloure en l’ordre del dia de la primera reunió, fet que segons els vesins es va fer sense complir amb els requisits de publicitat i informació prèvia exigibles.
Un dels motius de disputa rau en l’acord de comprar una finca i un pou per import de prop de 175.000 euros, que es va incloure en l’ordre del dia de la primera reunió
Els denunciants expliquen que atesa la rellevància d’aquest punt, juntament amb la convocatòria de l’assemblea (que es realitzà amb incompliment del requist d’antelació mínima de 8 dies), s’havia d’haver enviat algun tipus d’informació tècnica, com per exemple informes de l’Ajuntament, informes tècnics sobre la viabilitat de la compra o sobre l’estat i condicions de la finca i el pou; ans al contrari, la convocatòria de l’assemblea tan sols feia al·lusió a “sol·licitar permís per a la negociació de la compra d’un pou d’aigua”, així com a l’autorització “per a demanar un préstec per a la compra d’un pou d’aigua”, tot això “sense incorporar cap mena d’informació o documentació tècnica”. A la presentació repartida per la junta, asseguren, s’exhibia, a més, una visió “totalment subjectiva, sesgada i carent de detalls i informació pormenoritzada” sobre l’operació, “sense l’acompayament de cap dictamen ni informe tècnic en el qual basar una discussió i posterior presa de decisió mínimament seriosa i fundada”.
Acusen la junta de dirigir les reunions “amb interrupcions i exabruptes” i de fer servir un to “més propi d’un règim dictatorial que d’una junta democràtica”
Les presumptes irregularitats comeses per la junta presidida per Blanchard no s’haurien quedat, però, aquí. També s’estendrien al debat, el qual es produí “en unes condicions totalment inadequades, amb una carència absoluta d’informació i documentació tècnica, sense conèixer la posició de l’Ajuntament de Ciutadella sobre un tema tan sensible com és l’abastiment d’aigua, i amb interrupcions i exabruptes per part de la junta que atorgava i denegava la paraula d’una manera totalment arbitrària, i el to de la qual era més propi d’un règim dictatorial que el d’una junta de caràcter democràtic”.
Segons els vesins, les anomalies haurien afectat també altres aspectes com l’assistència, sense “cap tipus de control per accedir al lloc de celebració de l’assemblea”; la votació, també “plena d’irregularitats” i marcada per la opacitat i la manca de transparència; i el recompte, “realitzat d’una forma totalment opaca, sense donar opció a cap tipus de control o fiscalització per part de ningú, i sense donar a conèixer com es va fer”.
Els propietaris afectats demanen l’empara de l’Ajuntament de Ciutadella perquè “s’involucri en els assumptes de l’ECU”, de manera que “garanteixi la tutela efectiva i la salvaguarda dels interessos i drets dels vesins de Cala Morell”. A més, sol·liciten al consistori ciutadellenc que anul·li els acords de l’assemblea.
SENSE SIGNAR
En el primer recurs, presentat el 25 d’agost de l’any passat, i dirigit contra els acords de l’assemblea ordinària del 10 d’agost, els denunciats insisteixen que l’acta de la reunió no està signada pel secretari de l’entitat, ni pel president i que no hi consta tampoc el llistat dels assistents, ni el nom dels membres de la junta directiva que la va convocar.
Recorden que les obres, serveis i instal·lacions de Cala Morell van ser recepcionades per l’Ajuntament per acord del ple, en sessió de 14 de juliol de 1988, i que el consistori és qui presta el servei públic de subministrament d’aigua potable a la urbanització. “La finalitat de l’entitat no és, ni pot ser”, asseguren, “la reurbanització de Cala Morell, ni l’adquisició d’un pou, quan l’Ajuntament ja presta el servei”. Les actuacions de la junta directiva, per tant, “infringeixen de forma clara i manifesta” els estatuts, en pretendre actuacions que van més enllà de l’objecte social i la finalitat de l’entitat urbanística de conservació, extralimitació que comporta -apunten els denunciants- la nul·litat de totes les actuacions que sobrepassin el marc i la finalitat de l’ECU de Cala Morell”.
Disparen amb bala contra Blanchard: “Ni és propietari, amb infracció de l’article 5 dels estatuts de l’ECU, ni va ser elegit com a president”
Per als propietaris, els acords impugnats són nuls de ple dret. L’assemblea va ser convocada, insisteixen, per la persona que actua com a president, Serge Blanchard, “que ni és propietari, amb infracció de l’article 5 dels estatuts de l’ECU, ni va ser elegit com a president”. És clar que la tresorera, Magdalena Barber, tampoc no ho és.
Per tot això, consideren que els acords recorreguts són nuls de ple dret. Tanmateix, mantenen que “per a no agreujar la situació irregular originada per les persones que il·legítimament exerceixen de president i tresorera, és absolutament necessari i procedent la suspensió de l’execució dels acords recorreguts”.
Els vesins avisen: “Una eventual estimació dels arguments, en via administrativa o judicial, portaria, com a conseqüència la petició de responsabilitat patrimonial pels perjudicis causats”
Els propietaris afectats afirmen, a més, que “ha de valorar-se i ponderar-se un evident perjudici a l’interès públic, tota vegada que es pot produir un perjudici econòmic directe i important a l’Administració pública, perquè una eventual estimació dels arguments del recurrent, en via administrativa o judicial, portaria”, avisen, “com a conseqüència la petició de responsabilitat patrimonial pels perjudicis causats per permetre l’execució d’uns acords clarament i manifesta contraris a Dret”.
ASSEMBLEA
Els arguments que fan servir els propietaris contra els acords de l’assemblea extraordinària del 25 d’agost van en la mateixa línia que el primer recurs. Acusen Blanchard de modificar unilateralment l’ordre del dia i d’actuar com a president sense comptar amb el requisit de ser propietari. Recorden, tanmateix, que “prèviament a la celebració de l’assemblea (…) es remeté per burofax una notificació al sr. Serge Blanchard advertint-lo de les irregularitats invalidants i no esmentables, convidant-lo a dimitir i desconvocar l’assemblea”.
Quant a la segona assemblea, que incloïa, entre els punts de l’ordre del dia, l’anul·lació del vot per contractar la compra del pou de Torruella, insisteixen que “l’acord era nul de ple dret i no ha tingut cap efecte”.
Pel que fa a un altre dels punts de la reunió -l’anul·lació de l’acord per establir el sistema d’aportacions especials, fins a un import de 55.441,58 euros-, recorden que “era una aportació per adquirir un terreny que no té per objecte el compliment dels fins de l’entitat” i que, tanmateix, “no es sap qui va votar, ni el seu coeficient de participació”.
Els recurrents acusen els membres de la junta directiva d’actuar amb “malícia” i demostrar la seva “absoluta incompetència”
Els recurrents acusen els membres de la junta directiva d’actuar amb “malícia” i demostrar la seva “absoluta incompetència”. Recorden, per exemple, a Blanchard, qui havia explicat que havia denunciat el contracte amb l’empresa de manteniment i que n’havia contractat una altra de nova, que “encara que fos un president legítim, no pot denunciar un contracte d’aquestes característiques sense motivar-ho a l’assemblea i sense autorització d’aquesta; molt menys encara, contractar una altra empresa a dir, sense concurs i sense la preceptiva autorització de l’assemblea”.
També consideren constitutiu d’administració deslleial el fet de pagar 13.000 euros pel concepte “abogado e ingeniero tema ayudas alcantarillado”, quan això “és competència de l’ECU”, o el fet mateix de pagar 8.348,41€ en concepte de “construcción contenedores”, que és competència exclusiva de l’Ajuntament.
Altres dos casos que, segons els vesins, podrien ser constitutius d’administració deslleial són el fet de gastar prop d’11.000 euros en “plan mantenimiento cortafuegos”, que és “competència del Consell de Menorca”, o d’incrementar un 5% les quotes dels associats, “sense cap tipus de motivació econòmica, tenint superàvit i una existència en caixa de més de 200.000 euros, import superior al pressupost de tres anys”.
Blanchard: “Contestarem totes les acusacions”
El president de l’Entitat de Conservació de Cala Morell, Serge Blanchard, ha sortir al pas a les acusacions dels propietaris que han impugnat els acords. Blanchard assegura a EL IRIS que “estem estudiant punt rere punt les afirmacions d’aquest grup de propietaris, que són totalment falses. Per exemple, en tot el referent al pou. Vam convocar una assemblea extraordinària justament per anul·lar-ne la compra. Ho vam fer perquè en vàrem parlar amb l’Ajuntament i ens va dir que no era necessari perquè ells se’n farien càrrec del servei. La decisió de comprar el pou es va anul·lar, però naturalment aquestes persones s’obliden de parlar-ne. Per descomptat, contestarem totes les afirmacions en les al·legacions que farem arribar a l’Ajuntament”. Blanchard insisteix que “totes les decisions van ser adoptades amb el suport del 90 o 95 per cent dels vots favorables. Les persones que no s’hi van mostrar d’acord són només una quinzena”. “Afirmen, per exemple, que hem gastat diners de l’ECU per fer el tallafocs, quan es tracta d’una actuació subvencionada al 100% pel Consell insular. No ha costat un sol cèntim als propietaris. Diuen coses que no es poden entendre de cap manera. Però nosaltres no es posarem nerviosos. Contestarem a tot amb calma, punt rere punt”.
Blanchard anticipa, tanmateix, que la directiva convocarà una nova reunió per a procedir a l’elecció d’una nova junta. “Aleshores, veurem si aquesta gent presenta una candidatura nova, amb coherència i quina de les dues candidatures en competència surt escollida. Estem perdent un temps preciós amb tot això, però, com dic, no deixarem cap punt sense contestar”.
Blanchard insisteix en la gravetat que representa el problema de l’aigua. “Si el pou no funciona, ens quedam sense alternatives. No disposam de canonades ni infraestructures de cap mena i ens podem quedar sense aigua, com ja va passar fa set anys, quan va ser necessària la presència de camions d’aigua perquè ens abastissin. L’Ajuntament ens va garantir, de totes maneres, que els vesins no ens quedaríem sense aigua. Davant tot això, insisteixo, vam anul·lar la compra del pou i la imposició de contribucions especials als vesins per adquirir-lo. Això, tot i que les contribucions s’haguessin reemborsat cada any als vesins gràcies a la subvenció de l’Ajuntament. En deu anys, haurien representat zero euros per a les seves butxaques. Això, és clar, també s’obliden de dir-ho”.
L’Ajuntament de Ciutadella, per la seva banda, s’ha implicat en el conflicte. La batlessa, Juana Mari Pons, que va estar present en una de les reunions, explica que s’ha decidit admetre a tràmit els recursos i obrir un termini d’informació pública perquè els interessants puguin presentar les seves al·legacions. Amb tot, l’informe emès pels serveis municipals assegura que les decisions més rellevants adoptades en les dues assemblees són nul·les.
