Miriam Triay / Ciutadella – Els mètodes anticonceptius són qualsevol acció, pauta, dispositiu o medicament que pretén evitar o disminuir el risc d’embaràs. Aquesta definició la coneixem tots. I als dispositius com el condó, la píndola o el DIU, també. Però coneixem, realment, el ventall d’opcions que tenim al nostre abast, els efectes que aquests presenten i la compatibilitat amb els nostres cossos? El que sabem és veritat o un fals mite? Des de NUA destinarem les següents pàgines a intentar clarificar i posar llum en el desconegut món de l’anticoncepció, eminentment i gairebé exclusivament, femenina.
UN GRAN VENTALL D’OPCIONS
Segons el supervisor del paritari de l’Hospital Mateu Orfila i de la unitat maternofilial, màster en anticoncepció per la Societat Espanyola de contracepció, i vocal de la Societat Balear d’Anticoncepció, Manu Rego, “els mètodes anticonceptius presenten un gran ventall d’opcions i no totes són igual de conegudes en la societat”.
En aquest sentit, existeixen els “mètodes anticonceptius naturals que funcionen tenint en compte una sèrie de signes i símptomes, i el control de l’ovulació”.
Seguidament, trobam els mètodes barrera, entre els quals hi ha el conegut preservatiu masculí, profilàctic o condó. Seguit del preservatiu femení (similar al masculí, però amb un anell rígid ample), el diafragma (caputxa de goma que es col·loca en la vagina i obstrueix l’orifici del coll de l’úter) i l’esponja vaginal (espuma que es col·loca en el fons de la vagina i que absorbeix el semen i allibera espermicida).
“El condó és el mètode anticonceptiu més utilitzat a Espanya, l’empren al voltant del 30% de dones en edat fèrtil. Seguit d’aquest, el segon més utilitzat en el nostre país, és la píndola hormonal combinada”.
Pel que fa als anticonceptius hormonals, per entendre el seu mètode de funcionament, primer s’ha de saber que es divideixen en dos: els hormonals combinats i els d’una sola hormona.
Els primers es componen de versions sintètiques de les hormones sexuals femenines, normalment d’estrògens i gestàgens. “Els gestàgens el que fan és inhibir l’ovulació i evitar l’embaràs. I els estrògens provoquen canvis en el teixit que recobreix l’interior de l’úter (l’endometri), donant-li estabilitat, i regulen el cicle menstrual”.
Entre aquests podem trobar les pastilles o píndoles anticonceptives (una pastilla que es pren de manera diària), pegats anticonceptius (es col·loquen a la pell i van alliberant la dosi hormonal de forma continuada. S’han de canviar una vegada per setmana), i l’anell vaginal (cèrcol flexible que es col·loca en la vagina i va alliberant hormones. En aquest cas, s’utilitza un anell per cicle menstrual, és a dir, per mes).
En el cas dels tres mètodes, el seu funcionament acostuma a tenir una durada de tres setmanes seguides, i una quarta de descans. “També hi ha casos en què la usuària es pot beneficiar de no realitzar períodes de descans, i no tenir la regla. Açò va molt bé per les que pateixen d’endometriosis, molt de mal amb la menstruació, i altres”.
Si passam a parlar dels mètodes d’una sola hormona. Aquests poden ser les píndoles només gestàgens o minipíndola (una per dia, com en el cas de la píndola combinada, però no hi ha descans entre elles), l’implant anticonceptiu (vareta flexible, blana i discreta, de la mida d’un llumí, que té una duració de tres anys. Introduït per un professional sanitari qualificat, baix la pell de la cara interna del braç), la injecció trimestral i el DIU hormonal (s’insereix dintre de l’úter. En funció de la duració i càrrega hormonal d’aquest, el temps d’efectivitat varia de tres a vuit anys).
“Amb aquests mètodes com que només tenen una hormona, és a dir, manquen d’estrògens, que són els qui regulen el cicle i fan que vingui la regla durant el descans, les usuàries tendeixen a no tenir-la, o a tenir-les poc abundants i no tots els mesos”.
Dins dels mètodes no hormonals trobam el dispositiu intrauterí (DIU) de coure (dispositiu en forma de ‘T’ que el ginecòleg col·loca a l’interior de l’úter, i allibera ions que exerceixen una acció fonamentalment espermicida).
“El DIU de coure, juntament amb el DIU hormonal i el l’implant anticonceptiu es coneixen com a mètodes de llarga durada – LARC i són els més efectius per a disminuir el risc d’embarassos no desitjats. Ja que no depenen de l’acompliment per part de la usuària, no existint riscs d’oblid en la seva administració”.
Finalment, i passant a parlar ja de mètodes permanents, trobam les intervencions quirúrgiques: la masculina (vasectomia) i la femenina (lligadura de trompes).
QUINS MÈTODES ESCOLLIR?
Així, davant tants de mètodes possibles, quin és el que les usuàries haurien d’escollir? “És molt important que quan es decideixi emprar un mètode, la usuària acudeixi a la seva persona de confiança dins el centre de salut per poder rebre un assessorament adequat. Per açò, és necessari saber si aquesta desitja un embaràs a curt termini, veure els seus antecedents mèdics personals i familiars, els tractaments que estigui prenent en l’actualitat i, un cop fet tot, explicar els mètodes que la usuària pot utilitzar tenint en compte les seves condicions de salut. No tots els mètodes són aptes per tothom”.
També és important, i com assegura Rego, que el responsable de salut informi sobre el mecanisme d’acció del mètode, els efectes beneficiosos anticonceptius, però també els no anticonceptius (com la disminució del risc de patir alguns tipus de càncer), i explicar els efectes secundaris lleus que es poden patir “que, a més, acostumen a durar entre 3-6 mesos, i si la usuària no ho sap, és fàcil que abandoni al començament de l’ús. A més, evidentment, de fer-ne un seguiment per saber com està responent el seu cos i el seu grau de satisfacció amb el mètode escollit”.
La importància de saber de quines condicions de salut es parteix, recau en què hi ha mètodes, com els hormonals combinats, per exemple, que a causa de l’actuació dels estrògens poden incrementar el risc de trombosis. Però es tracta de casos concrets i assenyalats, per açò és important saber si la usuària té contraindicat aquest mètode o no.
LA VERITAT SOBRE AQUESTS
Així, cal tenir present que dintre dels efectes no anticonceptius i secundaris, hi ha una sèrie de ‘falsos mites’, com els denomina Rego, que corren per la societat a causa de la falta d’informació. I d’experiències que, segurament, venien donades per la falta d’assessorament per part del personal sanitari en matèria d’anticoncepció.
En aquest sentit, afirmacions com ‘el DIU només el poden utilitzar dones que ja han tingut fills’, ‘el DIU i l’implant no es poden utilitzar en adolescents’, o ‘utilitzar hormones és dolent’, són falses, segons indica Rego. “Si la pacient no té cap contraindicació que li impedeixi utilitzar cap d’aquests mètodes, els beneficis superen els riscs”. Les hormones, llavors, no són dolentes, sempre que la pacient no presenti algun tipus de condició de salut o patologia que li impedeixi el seu ús.
Si ens centram en aquests ‘beneficis’ dels que parla Rego, efectes no anticonceptius poc coneguts socialment, és important destacar-ne alguns. Com ens explica l’expert: “Els DIU, tant de coure com hormonal, redueixen el risc de càncer de cèrvix i d’endometri. Els mètodes hormonals tant combinats com d’una sola hormona, disminueixen el risc de càncer d’ovari i d’endometri. I els hormonals combinats disminueixen el risc de càncer de còlon”.
A més, i com bé segueix l’especialista en mètodes anticonceptius, els hormonals també són capaços de reduir el sagnat i el dolor de la regla, i serveixen per tractar diversos símptomes com la síndrome premenstrual, l’acne, els ovaris poliquístics…
En aquest sentit, a més, és important també recordar, que “el preservatiu és l’únic mètode que pot evitar el contagi d’ETS (enfermetats de transmissió sexual).
“És veritat que també presenta efectes secundaris indesitjats durant els primers mesos d’ús del mètode, com el mal de cap, l’espòting -sagnat irregular fins que el cos es va regulant-, sensibilitat mamària, nàusees o vòmits… però en general solen ser símptomes lleus i ben tolerats”. La idea principal, segons Rego, és que la pacient estigui en mans expertes i se li faci un seguiment, sobretot, a l’inici. És important portar el control de la resposta del cos de la dona, i estudiar, abans, si hi ha algun mètode que pot provocar més danys que beneficis. “Els mètodes han d’aportar més beneficis que riscs”.
