Itziar Lecea / Ciutadella – Aquest mes de maig s’inaugura Numa: Espai de Cultura. Un centre artístic ideat per Marie-Hélène Beharel, col·leccionista d’art i cofundadora de la Fundació del mateix nom. Aquesta setmana ha suposat el tret de sortida per a la pròxima inauguració del centre, que s’obre al públic amb una exposició de l’artista Caspar Berger. Beharel ens explica amb detall la idea, l’essència i el futur d’aquesta nova fundació cultural que aglutina art, natura i connexió.
D’on va sorgir la idea de crear Numa?
Numa va sorgir, primer, de les ganes de mostrar els artistes que tenim a la nostra col·lecció privada. De tenir un espai on poder exposar les seves obres. És el cas d’algunes de les obres de Caspar Berger, amb qui començam aquesta aventura.
Tanmateix, en el moment en què ens vam instal·lar a Menorca, vam veure clara la necessitat de fundar l’associació Junts as Pla, que lluita per donar uns usos diferents a una zona que és extraordinàriament bella, el pla de Sant Joan, amb un nivell patrimonial molt elevat, però que està molt maltractada. El nostre objectiu ha estat sempre poder aportar nous usos, de trobar col·laboracions, involucrar als ciutadans, de fer pressió política per tornar aquesta zona, que és verda, a la població. Les bases de Numa, pel que fa a valors i missió, són a Junts as Pla, que vam fundar fa uns cinc anys.
Així, Numa beu de Junts as pla?
Ha estat gràcies a aquesta associació que hem pogut conèixer els valors locals. Cal dir que jo venc de Luxemburg, i no sé res de Menorca, com funciona la seva societat, quines són les seves entitats polítiques, socials, culturals…Pel que va ser el primer que vam fer, involucrar-nos-hi per conèixer. Aquesta immersió ens ha enriquit molt, i hem vist com aportant un projecte fort i enriquidor, la societat s’involucra, a tots els nivells. També gràcies a Junts as Pla vam conèixer a l’equip: en Joan Pons Moll, en Macià Coll, na Cati Jover, n’Andreu Cardona, na Judit Martín, na Sita Muñoz, na Giuditta Buzzetti i Cristòfol Pons , que ara són les persones que formen Numa.
En el moment en què vam plantejar el projecte de Numa, sabíem que no només havia de mostrar obres artístiques o celebrar la creativitat, sinó que havia de servir a la comunitat i propiciar un creixement i un enriquiment individual i col·lectiu.
Numa comença a caminar amb un artista de talla internacional. Serà el camí a seguir?
Jo no venc del món de l’art, ni de les galeries. Simplement som una petita col·leccionista. Però la meva experiència personal en el món de l’art, cert tipus d’art i certs tipus d’artistes, m’han obert un espai de profund enteniment de la meva pròpia ànima. I crec que és una de les forces de l’art, que pot generar un qüestionament personal i dur-te a un enteniment de com ets, qui ets, de com et relaciones amb el món que t’envolta. Crec que aquesta experiència personal pot servir a altres, per açò l’espai de Numa i els seus artistes, que tenen aquesta capacitat de remoure, de toca l’ànima humana.
La missió de Numa és donar visibilitat als artistes, generar intercanvis i col·laboracions amb altres entitats culturals i artístiques, tant de Menorca com d’altres indrets. I també integrar als artistes menorquins en les mostres que tindrem. Al final es tracta d’estalonar als artistes, generar dinàmiques de col·laboració i teixir lligams molt més enllà de l’illa.
Què ens pot contar del nou espai?
Els espais de Numa es troben dintre del centre històric, pel que n’ha determinat l’aspecte. Volíem un espai que fos funcional, modular, que pugui acollir diversos tipus d’expressions artístiques, com la dansa o la música. De fet, amb el nom de la Fundació, Numa, Espais de Cultura, ja donam la idea d’afegir altres espais, siguin privats o públics, però que puguin aportar alguna cosa a l’experiència de la persona que visita. Així, enguany s’hi suma la sala Sant Josep, Can Saura, les coves post talaiòtiques de la necròpolis des Pla, on tindrem dues obres de Caspar, i els jardins de s’Albufera. Tot plegat, el que volem és que l’experiència de l’espectador es crei en espais de recolliment, de reflexió. En aquest sentit, limitarem bastant l’aforament, a 25 persones, i les visites guiades seran molt reduïdes.
L’espai és, llavors, part de l’experiència?
Espais de Cultura ens permet mostrar aquestes obres en espais no habituals. No som un museu, ni només volem mostrar art en el terme estricte de la paraula. A més, trobam que són termes que poden fer sentir a l’espectador fora de l’experiència. No tothom entra a un museu, ni entén d’art. Pel que volem cuidar aquesta proximitat amb els visitants. El nostre paper és apropar l’art. Jo entenc ara més d’art que fa uns anys, quan em trobava davant d’expressions artístiques que em semblaven molt hermètiques, que no em donaven l’oportunitat de sentir emocions. Però quan es dona aquest fenomen, i s’exalta a través de tallers, de converses amb els artistes, crec que totes les preguntes són bones, i totes les maneres de veure el món enriqueixen.
Per què s’estrena Numa amb Caspar Berger?
Va ser una trobada humana molt potent amb l’artista, que vam trobar a través de Pinterest, tot i que no ens agraden gens les xarxes socials. Tanmateix, ens agrada molt l’escultura, que és una disciplina que no és gens fàcil, perquè necessites molt d’espai. En Caspar va arribar a la nostra vida de forma fortuita. Però, tot just entrar al seu estudi, vam saber que ens havia canviat. Ell és una persona extraordinària, que es qüestiona, que és autèntic, no hi ha filtre. La seva obra és la restitució directa de la seva ànima. Va ser evident que havíem de fer una exposició amb ell a Numa.
“Inner Voice” és el títol d’aquesta primera mostra. Què ens en pot contar?
Des del principi he tingut la intuïció de què havíem de proposar una temàtica, a través de la qual poder fer tallers, activitats, esdeveniments relacionats, convidar altres persones a col·laborar. La veu interior, “Inner voice”, casa molt bé amb l’obra que tenim aquí de Berger, que està dividida en quatre projectes: Skin, Skeleton, Univers i Spirit. Aquesta darrera, molt lligada a l’espiritualitat, són molt potents. La veu interior tenia una possibilitat de qüestionament individual, però també col·lectiu, molt potent, que és el que vol fomentar Numa. També ens demanam quina és la nostra veu interior. Ens deixam moure per la intuïció, no pels esquemes del món de l’art.
Existeix una previsió expositiva per al nou espai?
La nostra idea és oferir Numa durant tot l’any. I, de fet, tenim en ment exposicions pels pròxims quatre anys. Però som un equip, i és l’equip el que aporta i treu noves idees. L’estructura horitzontal és important per funcionar i la sort que tenc és que tot l’equip és d’aquí. Tot es donarà a conèixer en el moment oportú.
