En Josep neix el 18 de juny de 1910. És el fill segon de Joana Lluch Bagur i Miquel Pons Salort, qui establí i regentà el forn conegut popularment per “forn de can Padet”. Josep estudia a “ca los padres”. En contra de l’opinió del pare, a tretze anys decideix abandonar-los i anar a fer feina, encara que continua amb classes nocturnes. Les classes de comerç li permeteren entrat com a escrivent en un magatzem de pells. Josep fa la mili al RAC, núm. 4, a’s Castell. Jove d’inquietuds polítiques, forma un grup que es fan dir “els tradicionalistes” (1933), en el qual surt la idea d’editar el Full Menorquí, un suplement mensual d’El Iris entre 1934 i 1936, amb l’ajuda de Josep Salord Farnés. Participa en associacions catòliques: les Conferències de Sant Vicent de Paül, l’Adoración Nocturna Española, i altres. És membre de la Unión de Derechas (CEDA). El 1934, després de contactar amb Falange Española de Madrid, forma, amb altres set, la delegació local de Falange Española a Ciutadella. Es mobilitzat el 1936 i destinat al destacament de sa Farola. El novembre de 1937 és declarat desafecte i traslladat a Morvedre, al castell de Sant Felip i, finalment, tancat al vapor Jacinto Verdaguer. Els darrers dies de la guerra està pres a la Mola. Acabada aquesta, Josep es casa amb n’Antònia, amb qui tindrà vuit fills, tres morts albats. Els primers anys, després de la guerra, Josep Pons Lluch té un magatzem de pells. Són pare mena una fàbrica de sabatilles. Quan un dels socis marxa, Josep Pons Lluch hi entra. En l’àmbit polític, participa de l’activitat de la Falange. Catòlic abans que falangista i, ara sobretot, que franquista, Josep no veu amb bons ulls la corrupció que s’estava establint en determinats sectors locals. En l’intent d’aturar tals pràctiques, el 1956 és suspès i expulsat de Falange. Anys més tard, durant els seixanta, serà regidor a l’Ajuntament de Ciutadella en dos períodes diferents. Ja abans, el 16 de gener de 1948, havia iniciat la seva col·laboració amb el setmanari El Iris, que finalitzaria el 5 de febrer de 1966. L’estiu de 1949, col·labora amb Llorens Galmés Camps, en un recull de cançonetes menorquines. I, el 1963 començava la recerca sistemàtica a l’AHMC del documents relatius a les festes de Sant Joan de Ciutadella. Fruit d’aquesta recerca, a més a més de nombroses col·laboracions en la premsa local, i en l’Enciclopèdia Catalana, seran les importants obres que escriu sobre les festes. El 1953 és membre constituent de la Secció d’Estudis del Cercle Artístic. Una altra de les imatges que conservem del personatge, és la seva presència a l’Arxiu de Ciutadella, primer com a usuari i finalment com a responsable altruista. Josep Pons Lluch impulsa la creació de la Junta Municipal de Sant Joan; endega amb entusiasme l’edició dels nombres extraordinaris d’El Iris dedicats a la festa. La seva feina es veié recompensada amb el primer Fabiol de Plata (Ciudadelano del año 1972). El mateix any de la seva mort l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca col·locà una placa commemorativa a casa seva; posteriorment, donaria el seu nom al premi d’Investigació Històrica, i més tard, li dedicaria un carrer. En Josep Pons Lluch era un fumador empedreït. El càncer de pulmons el portaria a la tomba, deixant aquest món el dia 25 de febrer de l’any 1987.
